Eridà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Eridà

Eridà

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Eridanus
Abreviatura Eri
Genitiu Eridani
Simbologia El riu Eridà
Ascensió recta 3,25 h
Declinació −29°
Àrea 1138 graus quadrats
Posició 6a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
4
Estrella més brillant Achernar (α Eri)
(Magnitud aparent 0,46)
Meteors

Cap

Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +32° i −90°
Durant el mes de Desembre hi ha la millor visibilitat

Eridà (Eridanus) és la sisena constel·lació més gran de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques.

Situada al hemisferi sud, als seus entorns hi ha Orion, Taurus i l'Hidra. És la sisena constel·lació del cel per la seva tossa (1.138 graus quadrats), amb 300 estels – dels quals 3 són de magnitud inferior a 3 – que se situen fent una línia sinuosa, com un riu.

Estels principals[modifica | modifica el codi]

α Eridani[modifica | modifica el codi]

α Eridani, de la magnitud aparent 0,46, és el novè estel més brillant del cel.

Tanca l'extremitat sud de la constel·lació. En conseqüència no és visible més enllà de 30° de latitud nord i no es veu més que a partir del tròpic.

Es troba a una distància de 144 anys-llum, alfa és un estel molt calent amb una temperatura de superfície a prop de 20.000 K, unes 7 vegades més alta que la del Sol.

D'acord amb les observacions del VLT (Very Large Telescope), sembla que a causa del fet de la rotació molt ràpida (volta a 225 km/s a l'equador), aquest estel és un el·lipsoide en el qual el diàmetre equatorial és el doble del diàmetre polar.

θ Eridani[modifica | modifica el codi]

θ Eridani marcava, al principi, el final de la constel·lació. Aquest estel és doble: θ 1 és un gegant blau, θ 2 és un nan blau.

Altres estels[modifica | modifica el codi]

Un estel ben conegut de Eridanus és Èpsilon Eridani, que ha estat popular en la ciència-ficció per ser un sistema quasi-solar relativament apropat. Ara és conegut per tenir almenys un planeta (vegeu planeta extrasolar), que es creu ser un gegant gasós, com Júpiter. γ Eridani és un gegant vermell amb una brillantor 300 vegades més forta que el Sol (magnitud absoluta: -1,19). La seva distància de 220 anys-llum li dóna una magnitud aparent 2,97.

Objectes de cel profund[modifica | modifica el codi]

La constel·lació d'Eridà comprèn la nebulosa planetària NGC 1535, distant 2.200 anys-llum i de la magnitud aparent 9,60 i la galàxia espiral barrada NGC 1300, del tipus Sbc, vista de 3/4 i de la magnitud 10,8.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Eridanus està associat amb dos mites grecs. Eridanus era considerat un riu que fluïa de les aigües d'Aquarius. Més sovint s'associava al mite de Faetó, fill d'Hèlios, que va agafar la carrossa del cel del seu pare, però que no tingué força per controlar-la, i per tant virà en diferents direccions. El resultat fou que a vegades la carrossa baixava gairebé a terra, cremant el desert i cremant la pell de la gent (un mite que es considerava que explicava la pell fosca dels etíops) i d'altres s'enlairava tant cap al cel que refredava la terra i la congelava (donant origen als pols). Zeus colpejà de mort a Faetó amb un llamp. La constel·lació era considerada, originalment, el camí que havia seguit Faetó, més tard fou considerat el riu de l'inframón.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]