Erik Gunnar Asplund
Erik Gunnar Asplund (22 de setembre de 1885 – 20 d'octubre de 1940) va ser un arquitecte suec, conegut per representar l'arquitectura neoclàssica sueca dels anys 1920.
Asplund es forma artísticament en l'escola romàntica sueca. Les seves primeres obres segueixen aquesta orientació, de la qual s'allunya a poc a poc per a crear una versió modernitzada i molt personal del neoclàssic. El 1930 construeix els pavellons de l'Exposició Internacional d'Estocolm, completament moderns. En aquell any l'arquitectura moderna està representada principalment pel racionalisme d'Alemanya, Països Baixos i França.
Asplund adopta les formes d'aquest moviment, però l'interpreta d'una forma personal, més lliure i espontània, en una línia que pot considerar-se d'estil orgànic. De 1934 a 1937 treballa en l'ampliació de l'Ajuntament de Gotemburg, obra de gran interès perquè resol el problema de juxtaposar a un edifici antic una construcció completament moderna. Aquesta última té, a més, el caràcter noble i representatiu que exigeix la seva missió. Les seves obres més conegudes són la biblioteca pública d'Estocolm, model per a moltes altres biblioteques posteriors; i el Crematori del Cementiri Sud d'Estocolm, en la qual expressa la solemnitat i lirisme de l'edifici funerari amb una gran sobrietat formal (Skogskyrkogården), dissenyat juntament amb Sigurd Lewerentz, i que ha estat declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erik Gunnar Asplund |
