Erik Gunnar Asplund

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biblioteca pública d'Estocolm

Erik Gunnar Asplund (22 de setembre de 188520 d'octubre de 1940) va ser un arquitecte suec, conegut per representar l'arquitectura neoclàssica sueca dels anys 1920.[1]

Interior de l'Ajuntament de Gotemburg

Asplund es forma artísticament en l'escola romàntica sueca. Les seves primeres obres segueixen aquesta orientació, de la qual s'allunya a poc a poc per a crear una versió modernitzada i molt personal del neoclàssic. El 1930 construeix els pavellons de l'Exposició Internacional d'Estocolm, completament moderns. En aquell any l'arquitectura moderna està representada principalment pel racionalisme d'Alemanya, Països Baixos i França.

Façana de l'Ajuntament de Gotemburg

Asplund adopta les formes d'aquest moviment, però l'interpreta d'una forma personal, més lliure i espontània, en una línia que pot considerar-se d'estil orgànic. De 1934 a 1937 treballa en l'ampliació de l'Ajuntament de Gotemburg, obra de gran interès perquè resol el problema de juxtaposar a un edifici antic una construcció completament moderna. Aquesta última té, a més, el caràcter noble i representatiu que exigeix la seva missió. Les seves obres més conegudes són la biblioteca pública d'Estocolm, model per a moltes altres biblioteques posteriors; i el Crematori del Cementiri Sud d'Estocolm, en la qual expressa la solemnitat i lirisme de l'edifici funerari amb una gran sobrietat formal (Skogskyrkogården), dissenyat juntament amb Sigurd Lewerentz, i que ha estat declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.42. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 11 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erik Gunnar Asplund