Erill la Vall
De Viquipèdia
Erill la Vall és un petit nucli de població del terme de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Està situat al peu del Pic d'Erill (2.627 m). Tenia 87 habitants el 2005. Situat a la esquerra del riu Noguera de Tor, on uns quants metres més amunt es troba amb el riu Sant Martí.
L'accés es fàcil, s'agafa la N-230 (de Lleida a Vielha). Quan s'arriba al Pont de Suert, 2 km més amunt en direcció a Vielha, a mà dreta hi ha la L-500, principal carretera de la vall de Boí. En havent passat Barruera, uns pocs kilòmetres més amunt a mà esquerra, hi ha un desviament cap a Erill la Vall, l'únic accés al poble, a una distància de 500 metres.
Malgrat que a Erill la Vall no hi hagi cap botiga ni supermercat, el poble té un seguit de bars i restaurants i alguna pensió. El més important de tot, es que el centre d'informació sobre el romànic de la vall de Boí es a Erill la Vall.
[edita] Història
El casal dels senyors d'Erill va jugar un paper decisiu en la reconquesta de tota la Ribagorça, dominada pels senyors de Pallars. Erill la Vall va ser venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau l i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon lV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions. L'Hospital de Susterris amb una indicació dels deutes contrets i de les donacions rebudes, entre els quals consta la cessió feta per Arnau l d'Erill a un home de la vila d'Erill la Vall. Això deixa constància del domini sobre el lloc i la vinculació amb l'ordre hospitalari que va continuar amb el decurs dels segles i que a finals del XVlll encara era vigent. Al 1187, els successors de Ramon d'Erill van efectuar una transacció sobre la seva herència. Segons l'acord, Berenguera, filla de Ramon cedia al seu oncle Arnau i d'Erill els drets de diverses possessions entre els quals hi havia Erill i la vall de Boí. Els Erill van donar el poble d'Erill la Vall al monestir cistercenc de Santa Maria de Lavaix. A partir de llavors i fins a la desamortització dels béns monàstics del segle XlX, Erill la Vall va ser patrimoni del monestir de Lavaix (que fou dissolt entre 1820 i 1835). Una de les versions existents per explicar l'origen del nom d'Erill és que procedeix de les paraules iberobasques ILI-ILI, "poble dels pobles". En canvi, una altra versió el fa de procedència germànica.
Els Erill eren una estirp feudal catalana amb una important projecció aragonesa provinent d'Erillcastell, a l'Alta Ribagorça. El primer senyor documentat es Ramon I d'Erill, el 1077. El seu nét Ramon II d'Erill, i el fill d'aquest, Pere ll d'Erill, defensaren la unió d'Aragó i Catalunya mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer lV amb Peronella d'Aragó. Donaren nombrosos béns militars i eclesiàstics a la corona catalanoaragonesa i s'emparentaren amb els Pallars, els Orcau, els Montcada, els Anglesola, els Cardona, els Sentmenat, entre d'altres importants famílies catalanes. Al segle XlX assumiren el títol (baronia i comtat) els Montoliu, anomenats Montoliu-Erill. Actualment el posseïdor del títol és Don Alberto Álvarez de Toledo y Mencos.
[edita] Festes
- 10 de juliol- Festa de les Falles i festa Major de Sant Cristòfol
[edita] Llocs d'interès
- Santa Eulàlia d'Erill la Vall
- Ruïnes de l'església de Sant Cristòfol
