Erinaceid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Erinaceids
Paleocè mitjà – recent
Eriçó comú  Erinaceus europaeus
Eriçó comú
Erinaceus europaeus

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Erinaceomorpha
Família: Erinaceidae
Fischer, 1814
Gèneres

Els erinaceids (Erinaceidae) són l'única família extant de l'ordre dels erinaceomorfs. Conté els coneguts eriçons (subfamília Erinaceinae) d'Euràsia i Àfrica, i els gimnurs (subfamília Galericinae) del sud-est asiàtic. Anteriorment, aquesta família era considerada part de l'ordre Insectivora, però aquest ordre és actualment vist com a obsolet per ser polifilètic.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els Erinaceidae solen tenir una forma semblant a la de les musaranyes, amb morros llargs i cues curtes. Nogensmenys, són bastant més grans que les musaranyes, amb mides que van de 10-15 cm de longitud i 40-60 grams de pes (Hylomys suillus) fins a 26-45 cm i 1-1,4 kg (gimnur gros). Totes les espècies menys una tenen cinc dits a cada pota, en alguns casos amb urpes robustes per cavar, i tenen grans ulls i orelles. Els eriçons tenen pèls convertits en punxes afilades que formen una protecció a les parts superior i lateral del seu cos, mentre que els gimnurs només tenen pèls normals. Totes les espècies tenen glàndules odoríferes, molt més desenvolupades en els gimnurs, que poden alliberar una olor molt forta.[2]

Els Erinaceidae són omnívors, i la major part de la seva dieta consisteix en insectes, cucs de terra, i altres petits invertebrats. També mengen llavors i fruits, i a vegades ous d'ocell o la carronya que es trobin. Les seves dents són afilades i estan adaptades per impalar preses invertebrades.

Els eriçons són nocturns, però els gimnurs no tant, i alguns estan actius durant el dia. Moltes espècies viuen en caus senzills, mentre que d'altres construeixen nius temporals a la superfície amb fulles i herba, o s'amaguen en troncs buits o amagatalls similars. Els Erinaceidae són animals solitaris quan no és l'època d'apallerament, i el pare no juga cap paper en la cria dels nounats.[2]

Les femelles donen a llum després d'un període de gestació de sis o set setmanes. Les cries neixen cegues i sense pèl, tot i que en els eriçons les punxes comencen a aparèixer a les primeres 36 hores després del naixement.

Evolució[modifica | modifica el codi]

Els Erinaceidae són un grup relativament primitiu de mamífers placentaris, i han canviat poc des dels seus orígens a l'Eocè. L'anomenat "eriçó gegant" (que de fet era un gimnur) Deinogalerix, del Miocè italià, tenia la mida d'un conill gran, i podria haver-se alimentat de vegetals o carronya en lloc d'insectes.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erinaceid
  1. Hutterer, Rainer. Wilson, D. E., i Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició. Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 212-219. ISBN 0-801-88221-4. 
  2. 2,0 2,1 Wroot, Andrew. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals. New York: Facts on File, 1984, p. 750-757. ISBN 0-87196-871-1. 
  3. Savage, RJG, & Long, MR. Mammal Evolution: an illustrated guide. New York: Facts on File, 1986, p. 48-49. ISBN 0-8160-1194-X.