Eriçó comú

Eriçó comú
Exemplar jove
Accediu al Portal:Mamífers
Estat de conservació
Risc mínim (UICN)
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Erinaceomorpha Família: Erinaceidae Subfamília: Erinaceinae Gènere: Erinaceus Espècie: E. europaeus
Nom binomial
Erinaceus europaeus Linnaeus, 1758

Espines de l'eriçó comú

L'eriçó comú, eriçó fosc o eriçó europeu (Erinaceus europaeus) és mamífer insectívor que té tot el cos amb excepció del ventre recobert de pues

Morfologia

El seu aspecte és aplanat, massís, arrodonit i pesant. Pesa al voltant de 400 - 1200 g i fa una llargada total d'entre 23 i 30 cm. La cua fa de dos a quatre cm. Sembla no tenir coll i els seus ulls sont sortints, molt foscos i petits i les orelles, arrodonides i curtes, no arriben a tenir la distància que té entre l'ull i el mussell que és punxegut i queden parcialment amagades pel pèl

Les espines o pues que tenen 1 mm. de gruix i una llargada de 2 a 2,5 cm, són de color clar amb un parell de bandes més fosques, una a la base i l'altra gairebé a la punta, cosa que confereix a l'animal una coloració general marronosa, més o menys fosca segons les poblacions.

Les seves potes són curtes i tenen cinc dits acabats en ungles fortes. La cua també és curta.

Una línia fosca contínua separa el front de les pues del cap i una taca facial també fosca s'estén de la punta del musell als ulls.

La seva dentadura consta d'un total de 36 peces tenint a la mandíbula superior 6 incisius, 2 ullals, 6 premolars i 6 queixals i en la inferior les mateixes peces exceptuant els incisius que tan sols són 4.

Els mascles són més grans que les femelles i tenen el ventre d'un color que varia entre el bru i el marró groguenc, mentre que el de les femelles és de color cendra.

Hàbitat

Boscos, tant perennifolis com caducifolis, vores de bosc i llocs humanitzats, com ara camps de conreu, jardins i parcs. També pedreguers i, en general, llocs no massa freds i humits. Sovint se'l troba aprop dels pobles i a l'hivern pot fer servir construccions humanes per a protegir-se del fred.

El seu territori abasta entre 5,5 i 100 hectàrees, depenen de l'abundància d'aliment que hi trobi.

Distribució

Reproducció

Generalment té dos períodes de zel, el primer entre maig i juny i el segon entre agost i setembre. En aquesta fase del cicle reproductiu té lloc la parada nupcial, que s'assembla a una baralla entre mascles que segueixen a la femella amb el musell enganxat a la seva cua. El festeig dura entre trenta i 180 minuts.

La gestació dura de 30 a 45 dies, passats els quals té lloc el part (2 cada any) en el qual neixen de dues a deu cries que neixen amb els ulls tancats, nues i d'un color rosat. En néixer amiden de 6 a 9 cm i pesen entre 11 i 25 grams. Als tres dies ja els hi han sortit unes espines de color blanc i al cap de dues setmanes obren els ulls, moment en el qual ja solen pesar uns 70 grams. Als 20 dies de vida deixen de mamar i a partir del més de vida ja acompanyen la mare en les seves sortides. A partir de les cinc o sis setmanes ja s'independitzen. La maduresa sexual l'assoleixen aproximadament al cap de 10 mesos .

Alimentació

Caça i menja insectes i les seves larves, miriàpodes, cargols, llimacs, cucs de terra i fins i tot s'atreveix amb granotes, ratolins, sargantanes, colobres i escurçons. Aquesta dieta es complementa amb ous i pollets d'ocells que nien al terra, glans, baies i altres fruits.

Costums

És un animal solitari, però en alguna ocasió s'ha vist el mascle i la femella compartint el niu durant un temps curt.

Surt al crespuscle i a la nit i, per tant, pot ser vist des dels capvespre fins les albades, si bé en dies humits pot estar actiu ocasionalment durant el dia.

Durant el dia es queda arrecerat en caus fets de fullaraca, pèls, herbes etc. que construeix a la base de matolls espessos. Disposa de varis nius distribuïts dins el seu territori i canvia sovint de cau.

Té un olfacte molt desenvolupat, camina molt i neda molt bé.

La seva defensa és entortolligar-se com una bola per tal de presentar les seves pues per totes bandes.

Viuen entre 7 i 10 anys i presenten una mortalitat del 70% en el primer any de vida

Els mascles són agressius i possiblement territorials.

Des de l'octubre fins l'abril, depenent de clima (normalment quan la temperatura baixa dels 10 °C), tenen un període d'hibernació. Els mascles entren en aquest període abans que les femelles i els últims en hivernar-se són els exemplars joves.

Depredadors

El seu principal enemic és l'home, tant a causa dels atropellaments (és freqüent trobar un eriçó esclafat al mig de la carretera, ja que quan l'animal sent un vehicle, en lloc de marxar corrent, posa en pràctica el seu peculiar sistema de defensa i es cargola quedat-se quiet la mig de la carretera), com emmetzinat per la creença que es perjudicial per a la caça. També és freqüent que mori emmetzinat per l'ús de pesticides.

A banda de l'home, pot ser mort per gossos, guineus, teixons, àguiles i ducs.

Rastre

Les seves empremtes mostren els cinc dits i les ungles, generalment llargues tot i que el polze no sol marcar-se. Tant les del davant com les dels darrere amiden uns 2,5 cm. El seu pas sol ser sempre caminant i excepcionalment al trot.

Els seus excrements són similars als del gat, però en els dels eriçons s'hi poden apreciar restes d'insectes com ara potes, ales, antenes, trossos de closca de cargol, etc.

Espècies semblants

L'eriçó clar presenta una "clenxa" en forma de V que separa les espines del front i no té taques fosques al front ni a la cara.

Galeria

• 
• 
• 

Bibliografia

• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 20-21.

Enllaços externs

• Informació abundosa sobre aquesta espècie. (castellà)
• L'eriçó comú al Mammal Species of the World (MSW). (anglès)
• Informació sobre l'eriçó comú. (francès)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eriçó comú