Eritema infecciós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nadó amb la cinquena malaltia

La cinquena malaltia o eritema infecciós és una infecció viral que, en general, ocasiona una erupció cutània lleu. Apareix més freqüentment en els nens però els adults també poden contreure-la, encara que aproximadament el 50 % són immunes perquè ja han estat infectats amb anterioritat pel virus. Es dóna especialment durant els mesos d'hivern i de primavera. Encara que és una malaltia lleu que desapareix per ella mateixa, aquesta infecció pot ocasionar anèmia aguda i greu a les persones que tenen anèmia hemolítica. Les persones que tenen problemes en el sistema immunològic poden presentar una anèmia crònica per infecció del virus que requereix tractament mèdic.[1]

Les persones que pateixen leucèmia o càncer, malalties immunològiques, que estan infectades pel virus de la immunodeficiència humana o que han rebut un trasplantament d'òrgan estan sotmeses a risc de malaltia greu si s'infecten.[1]

Agent causal[modifica | modifica el codi]

La cinquena malaltia és ocasionada per una infecció del virus Parvovirus B19. Aquest virus infecta tan sols els éssers humans i és diferent del Parvovirus contra el qual es vacunen gats i gossos. El Parvovirus B19 es dissemina a través de les secrecions respiratòries (per exemple, la saliva, l'esput i el moc nasal) de la persona infectada quan aquesta es troba en la part inicial de la malaltia, és a dir, abans que aparegui l'erupció cutània. És probable que el virus es propagui d'una persona a l'altra per contacte directe (per exemple, al compartir gots o estris d'ús personal).[1]

La malaltia es contagia amb facilitat. En una llar, fins a un 50 % de les persones susceptibles exposades a un membre de la família que té la malaltia poden ser infectades. Durant els brots escolars, des d'un 10 % fins a un 60 % dels alumnes poden contreure-la.[1]

Quan l'infant malalt adquireix l'erupció cutània, probablement ja ha deixat de ser contagiós i pot tornar a l'escola o a la guarderia (a diferència del que passa amb altres malalties com el xarampió, en la qual la persona és contagiosa mentre té l'erupció cutània).[1]

Cinquena malaltia i embaràs[modifica | modifica el codi]

Normalment no es presenten complicacions serioses si una dona embarassada entra en contacte amb una persona malalta. Al voltant del 50 % de les dones són immunes a aquest virus i els seus fetus estan protegits de la infecció i de la malaltia. Si una dona és susceptible i s'infecta, normalment només experimenta una afectació discreta i el seu futur fill no presenta cap problema atribuïble al virus.[1]

No obstant això, algunes vegades la infecció pot causar una anèmia greu en el fetus. Això s'esdevé en menys del 5 % de totes les embarassades infectades pel virus i es presenta més freqüentment durant la primera meitat de l'embaràs. No hi ha proves que l'agent causal ocasioni defectes congènits ni retard mental al nadó. En el cas d'estar embarassada i haver estat en contacte amb un malalt d'aquest tipus, s'ha de consultar el ginecòleg o la ginecòloga.[1]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

El nen malalt presenta, generalment, una erupció cutània lleu a la cara, com si l'haguessin bufetejat, i una erupció cutània vermella al tronc i a les extremitats. Aquestes erupcions són indolores i, ocasionalment, van acompanyades de pruïja (picor). Dies abans que apareguin, el nen pot presentar febrícula (febre lleugera) i malestar general o estar refredat. D'ordinari, l'erupció desapareix entre set i deu dies.[1]

En el cas dels adults, molts cops no es té cap símptoma però en altres ocasions apareix l'erupció cutània típica de la cinquena malaltia i/o es manifesta un dolor i inflor a les articulacions que desapareix normalment sense deixar seqüeles.[1]

Generalment, una persona susceptible emmalalteix entre els quatre i els catorze dies després de ser infectada pel virus, malgrat que de vegades el període d'incubació pot allargar-se fins a vint dies.[1]

No obstant això, no tots els infectats pel Parvovirus B19 emmalalteixen. Un 20 % dels adults i nens que són infectats no mostren símptomes mentre que altres individus poden presentar quadres poc específics i difícils de diagnosticar com a cinquena malaltia. Tot i així, les persones infectades pel virus adquireixen una immunitat duradora que les protegeix de contagis futurs.[1]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Diagnòstic L'erupció cutània a la cara és prou característica per identificar la malaltia i n'hi ha prou amb l'opinió del metge o de la metgessa. En alguns casos es pot realitzar una anàlisi de sang. Per exemple, per comprovar si una dona embarassada ha estat en contacte amb el virus o en el cas de malalts amb anèmia persistent.[1]

Tractament[modifica | modifica el codi]

La cinquena malaltia és una malaltia lleu que desapareix per ella mateixa i normalment no requereix tractament. El metge o la metgessa pot prescriure alguns medicaments (paracetamol, ibuprofèn, antihistamínics) per alleujar les molèsties en casos de presentar-se símptomes com febre, pruïja o malestar a les articulacions.[1]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

No hi ha vacuna o medicament que previngui la infecció pel Parvovirus B19. Es recomana rentar-se les mans amb freqüència per reduir les possibilitats d'infecció. Excloure les persones amb la cinquena malaltia del treball, de les guarderies o de les escoles no ajuda a prevenir la propagació del virus, ja que són contagioses abans que se'ls manifesti l'erupció cutània.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]