Eritrea de Jònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eritrea (en grec Erythrai i en llatí Erythrae) fou una de les dotze ciutats de Jònia. Hi havia a la ciutat un temple d'Hèrcules (que era adorat a la ciutat amb el nom d'Idea Dàctila; s'adorava també a Hèrcules Ipocton a la regió de Melios (probablement Mimas). Un altre temple era dedicat a Atenea Pòlia, deessa que es representava amb fusta i asseguda.

Territori d'Eritrea[modifica | modifica el codi]

En el seu territori s'esmenten algunes ciutats: Tucídides anomena Pteleon i Sidussa; i Plini Pteleon, Helos, i Dorium. També se sap d'una ciutat que es deia Embaton i una que es deia Cibèllia. Mela anomena Coryna, a la península però no se sap si li corresponia. El territori d'Eritrea produïa abundant vi. La ciutat de Pàrion, a la Propòntida, fou una colònia sovint atribuïda a Eritrea però que Estrabó assigna conjuntament a Eritrea, Milet i Paros.

El nom[modifica | modifica el codi]

El seu nom derivaria d'Eritos fill de Radamantos de Creta, que la va establir, i fou poblada per cretencs, licis, caris i pàmfils. En temps de Cleopos fill de Codros, va reunir gent de totes les ciutats jòniques i les va enviar a viure a Eritrea. Estrabó diu que fou Cnopos el fundador de la ciutat amb el nom de Knopoúpolis. Polienos explica que Cnopos es va fer amo de la ciutat després de matar als seus habitants. Cnopos fou mort per Ortiges que va usurpar el poder, va exercir una extravagant tirania i fou finalment assassinat. La història primitiva és de fet desconeguda.

Descripció del lloc[modifica | modifica el codi]

Estrabó diu que va rebre el seu nom quan fou poblada per gent d'Eritrea de Beòcia i que era a una península anomenada dels teosis i eritreus; els teosis els situa al sud del istme i al nord situa a Clazòmenes, i entre ambdós als eritreus; el riu Hipocremnos fou la frontera entre Eritrea i Clazòmenes; al sud la ciutat de Geres o Eres (Erae o Gerae) pertanyia a Teos. La península a l'oest de la línia entre Geres i el riu Hipocremnos era territori d'Eritrea; al nord-oest de Geres hi havia Coricos (Corycos) i un port anomenat Eritras i altres. Després de Coricos venia la petita illa d'Halonnesos, Argènion i el cap d'Eritrea, i la punta de Quios. A l'oest hi havia Argenion a una badia a la part oposada de la qual era Eritrea enfront de l'illa de Quios. Enfront de la ciutat hi havia 4 illetes anomenades Hippi. La zona entre Eritrea i el Hipocremnos era anomenada Mimas i era muntanyosa i boscosa, i allí hi havia la ciutat de Cibèllia; a la punta nord-oest, anomenada Melena, hi havia una pedrera. A la vora de la ciutat hi havia un riu anomenat a les monedes Axos (Axus) però que podria ser el mateix que Plini esmenta amb el nom d'Aleos.

Història[modifica | modifica el codi]

Heròdot diu que els jònics parlaven quatre dialectes i que el que es parlava a Eritrea i el de Quios era el mateix. Tot i així se sap d'una guerra entre la ciutat i l'illa en un període antic una mica al principi dels relats històrics, probablement la mateixa guerra que Anticlèdes esmenta a la seva obra "Nosti".

Durant la rebel·lió de Jònia el 499 aC, els eritreus van aportar vuit vaixells a la flota rebel que fou derrotada a Milet el 494 aC (era una aportació molt reduïda, ja que Quios en va aportar 100). Durant la guerra del Peloponès fou ciutat tributaria d'Atenes, i es va revoltar el 412 aC. En acabar la guerra va passar a Pèrsia i va romandre a les seves mans fins a l'arribada d'Alexandre el Gran a Jònia. Després va pertànyer a Antígon i a Seleuc I Nicàtor. Al final de la guerra entre Roma i el selèucida Antíoc III el gran, els romans van cedir territoris a Quios, Esmirna i Eritrea que havien estat en el bàndol romà.

Sibil·les i personatges[modifica | modifica el codi]

Eritrea fou famosa per dues sibil·les; la primera en temps antics que Estrabó anomena Sibil·la; la segona en temps d'Alexandre, anomenada Atenais. Personatge famós de la ciutat fou Heràclides d'Eritrea, un metge de l'escola d'Heròfil, contemporani d'Estrabó.

El final de la ciutat[modifica | modifica el codi]

La ciutat va existir durant tot el període romà i encara s'esmenta avançat l'Imperi.

Correspon a la ciutat de Ritri. Es conserven les muralles, el teatre (bastant gran, al nord de la ciutat i excavat a la roca), alguns carrers, tombes, aqüeductes, terrasses, temples. L'acròpoli és a uns 180 metres de la costa. Queden restes del port que era a la boca del riu Aleos.

Coord.: 38° 22′ 58″ N, 26° 28′ 51″ E / 38.3827°N,26.4808°E / 38.3827; 26.4808

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eritrea de Jònia Modifica l'enllaç a Wikidata