Erix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Erix (grec i llatí Eryx) fou una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drepana i 3 km de la costa; és l'actual Erice. Una muntanya també portava aquest nom (mons Eryx o mons Ericus) era un puig aïllat que fa la sensació de més altura de la que té (666 metres). Tant la ciutat com la muntanya es diuen actualment San Giuliano.

Al cim de la muntanya hi havia un temple de Venus o Afrodita que la llegenda deia que havia estat fundat per Enees; la deessa es deia Venus Erixina. Diodor de Sicília atribueix la fundació del temple i la ciutat al heroi epònim Eryx que hauria rebut a Hèrcules quant va visitar l'illa i hauria lluitat amb ell essent derrotat. Eryx era fill d'Afrodita i Butes, el rei del país, i Virgili el fa germà d'Enees. Per indicacions de Tucídides se suposa que Erix i Segesta foren ciutats dels sículs i en concret de la tribu dels elimis (que els antics autors fan descendents de troians). No sembla que haguera rebut mai una colònia grega però si se segur que es va hel·lenitzar.

Fou possiblement aliada de Segesta i després de l'expedició atenenca del 415 aC-413 aC es va aliar a Cartago. El 406 aC es va lliurar a la seva costa una batalla entre cartaginesos i siracusans que aquest darrers van guanyar. Amb l'expedició de Dionís a l'oest de Sicília el 397 aC, Erix es va sotmetre al siracusà, una mica abans del setge de Mòtia., però al següent any fou recuperada pels cartaginesos. Vers el 370 aC, poc abans de morir Dionís, la va recuperar, però els cartaginesos la van tornar a recuperar, i segurament va restar a les seves mans fins a l'expedició de Pirros d'Epir el 278 aC. En aquest any una forta guarnició es va oposar al rei de l'Epir però aquest va entrar per assalt a la ciutat, asalt dirigit pel mateix Pirros.

A la Primera Guerra Púnica tornava a estar en mans dels cartaginesos i el 260 aC el general Amilcar la va destruir i va traslladar als seus habitants a un lloc proper, al promontori de Drepanum, on va fundar la ciutat d'aquest nom. La ciutat vella però va seguir poblada per alguns ciutadans que es van oposar al trasllat, i pocs anys després fou ocupada pel cònsol Luci Juni Pul·le, que també es va apoderar per sorpresa del temple al cim de la muntanya, que era fortificat, i on el temple fou saquejat pels mercenaris gals.

Amilcar va abandonar per aquells mateixos dies la posició que tenia per tres anys a Ercte i es va dirigir a Erix per instal·lar-se al cim, però tot i que va ocupar la ciutat, els romans van resistir a la part alta del puig. Amilcar però va conservar la possessió de la ciutat i finalment la va abandonar amb la resta dels seus habitants, cap a Drepana, on fou assetjat pels romans i va resistir fins que la victòria naval de Lutatius Catulus sobre el cartaginesos el va forçar a demanar la pau el 241 aC.

Després d'això Erix va esdevenir un llogaret insignificant. És esmentada més tard com deshabitada; Plini el Vell l'esmenta com existent però probablement és un error. El santuari depenia de Segesta que fou la ciutat que va demanar a Tiberi la restauració. Els habitants d'Erix que podrien haver quedat es van establir a la zona del temple al cim de la muntanya on és el centre històric de la moderna San Giuliano.

És possible que la vella ciutat fos al que modernament va constituir el convent de Santa Anna a mig camí baixant la muntanya. El temple de la muntanya era reverenciat pels romans i fou visitat pels diversos governadors romans de Sicília; es va crear pel temple una guàrdia d'honor formada per voluntaris de diverses ciutats, i disset ciutats pagaven entre totes una quantitat a l'any pels adornaments de la deessa; va decaure al final de la república i els habitants de Segesta en van demanar la restauració a Tiberi, que va dir que si, però no ho va portar a terme, i fou Claudi qui el va restaurar uns anys després. Després ja no torna a ser esmentat i no se sap quant es va destruir o va ser abandonat. Modernament hi havia un castell (que fou presó). El temple apareix a una moneda de C. Considius Nonianus (segle I aC) que mostra el temple amb un períbol fortificat que incloïa una bona part de la muntanya.