Ermengol I d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Ermengol I

992-1010 –  
Precedit per Borrell II de Barcelona
Succeït per Ermengol II d'Urgell
Dades biogràfiques
Naixement c.973
Defunció 1010
Còrdova
Casa reial Casal de Barcelona
Pares Borrell II de Barcelona
Letgarda de Tolosa
Cònjuge Tedberga
Geriberga/Guisla
Fills

Urgell 6.gif

Ermengol I d'Urgell, dit el de Còrdova (?, c.973 - Castillo de Bacar, Còrdova, 1010) va ser comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.[1] Era el segon fill de Borrell II de Barcelona i de Letgarda de Tolosa, va succeir al seu pare al capdavant del comtat urgellenc i va convertir-se en l'iniciador de la dinastia privativa d'Urgell, com a branca menor del casal de Barcelona.

La seva política va ser d'obertura envers Europa, especialment amb Itàlia; Miquel Coll i Alentorn diu que això és una tendència general entre els nobles i prelats catalans a causa del deslligament dels comtes amb el regne franc.[2] Aquest oberturisme el va combinar amb una intensa activitat bèl·lica contra al-Àndalus.

Va ser tingut en bona consideració per l'Església, i va tenir bones relacions amb els clergues locals, especialment amb el bisbe Sal·la, amb qui va negociar i pactar la promoció del nebot d'aquest, Ermengol, a la seu d'Urgell en el marc del conflicte de possessió de terres del bisbat d'Urgell amb el de Ribagorça des de la creació del segon amb seu a Roda d'Isàvena el 957.[3][1] El 998 i el 1001 va realitzar grans viatges a Roma, i va estimular als seus nobles a realitzar-ne altres a Santiago de Compostel·la, Le Puy, Santa Fe de Conques o Monte Gargano.[4] Després de la incursió d'Abd al-Malik a les terres del castell de Montmagastre el 1003, pertanyents al monestir de Sant Pere de Codinet, malgrat el perill que suposava, Ermengol hi féu fundar una canònica.[5]

En el terreny militar, el 1003 va participar en una ràtzia contra els musulmans de Lleida, però va ser capturat en una incursió a la població d'Albesa el 1004. El 1010 va unir-se a una expedició a Còrdova organitzada pel seu germà Ramon Borrell, on Ermengol va morir als trenta-set anys durant la batalla d'Aqbat al-Bakr, que va resultar en victòria per al bàndol cristià.[4][1]

Mort el comte a Còrdova, Ermengol II, que només tenia un any, rep el comtat d'Urgell. El seu oncle, Ramon Berenguer I, va fer-se càrrec de la seva tutoria entre 1010 i 1017.[6] Com a curiositat, en el testament d'Ermengol I hi ha la primera referència a la possessió d'un joc d'escacs a Catalunya.[4]

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Va casar-se abans de l'any 1000 amb Tedberga, de qui es desconeix la filiació. Aquesta mor l'any 1003[7] i Ermengol es casa en segones núpcies amb Geriberga o Guisla, de qui tampoc es coneix el seu origen. Alguns han identificat ambdues dones amb una sola esposa.[8] Els fills d'Ermengol són els següents:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Ermengol I d'Urgell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Coll i Alentorn, 1992, p. 35.
  3. Boix i Pociello, 1998, p. 23-24.
  4. 4,0 4,1 4,2 Mestre i Campi, 1998, p. 395.
  5. Vilalta, 2010, p. 137.
  6. Fité i Llevot; González i Montardit, 2010, p. 45.
  7. «Tedberga». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 11 novembre 2014].
  8. Costa i Paretas, 1991, p. 456.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Ermengol I d'Urgell
(Branca menor de: Casal de Barcelona )
Naixement: c.973 Mort: Còrdova 1010
Títols
Precedit per:
Borrell II de Barcelona
(pare)
Comte d'Urgell
(Llista de comtes d'Urgell)
(992–1010)
Succeït per:
Ermengol II d'Urgell
(fill)