Ermengol I d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ermengol I

Regne
992-1010
Precedit per Borrell II de Barcelona
Succeït per Ermengol II d'Urgell

Naixement c.973
Defunció 1010
Còrdova
Esposa Tedberga
Geriberga/Guisla
Descendència
Casa Reial Casal de Barcelona
Pare Borrell II de Barcelona
Mare Letgarda de Tolosa

Urgell 6.gif

Ermengol I d'Urgell, dit el de Còrdova (?, c.973 - Castillo de Bacar, Còrdova, 1010) va ser comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.[1] Era el segon fill de Borrell II de Barcelona i de Letgarda de Tolosa, va succeir al seu pare al capdavant del comtat urgellenc i va convertir-se en l'iniciador de la dinastia privativa d'Urgell, com a branca menor del casal de Barcelona.

La seva política va ser d'obertura envers Europa, especialment amb Itàlia; Miquel Coll i Alentorn diu que això és una tendència general entre els nobles i prelats catalans a causa del deslligament dels comtes amb el regne franc.[2] Aquest oberturisme el va combinar amb una intensa activitat bèl·lica contra al-Àndalus.

Va ser tingut en bona consideració per l'Església, i va tenir bones relacions amb els clergues locals, especialment amb el bisbe Sal·la, amb qui va negociar i pactar la promoció del nebot d'aquest, Ermengol, a la seu d'Urgell en el marc del conflicte de possessió de terres del bisbat d'Urgell amb el de Ribagorça des de la creació del segon amb seu a Roda d'Isàvena el 957.[3][1] El 998 i el 1001 va realitzar grans viatges a Roma, i va estimular als seus nobles a realitzar-ne altres a Santiago de Compostel·la, Le Puy, Santa Fe de Conques o Monte Gargano.[4] Després de la incursió d'Abd al-Malik a les terres del castell de Montmagastre el 1003, pertanyents al monestir de Sant Pere de Codinet, malgrat el perill que suposava, Ermengol hi féu fundar una canònica.[5]

En el terreny militar, el 1003 va participar en una ràtzia contra els musulmans de Lleida, però va ser capturat en una incursió a la població d'Albesa el 1004. El 1010 va unir-se a una expedició a Còrdova organitzada pel seu germà Ramon Borrell, on Ermengol va morir als trenta-set anys durant la batalla d'Aqbat al-Bakr, que va resultar en victòria per al bàndol cristià.[4][1]

Mort el comte a Còrdova, Ermengol II, que només tenia un any, rep el comtat d'Urgell. El seu oncle, Ramon Berenguer I, va fer-se càrrec de la seva tutoria entre 1010 i 1017.[6] Com a curiositat, en el testament d'Ermengol I hi ha la primera referència a la possessió d'un joc d'escacs a Catalunya.[4]

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Va casar-se abans de l'any 1000 amb Tedberga, de qui es desconeix la filiació. Aquesta mor l'any 1003[7] i Ermengol es casa en segones núpcies amb Geriberga o Guisla, de qui tampoc es coneix el seu origen. Alguns han identificat ambdues dones amb una sola esposa.[8] Els fills d'Ermengol són els següents:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Ermengol I d'Urgell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Coll i Alentorn 1992, p. 35.
  3. Boix i Pociello 1998, p. 23-24.
  4. 4,0 4,1 4,2 Mestre i Campi 1998, p. 395.
  5. Vilalta 2010, p. 137.
  6. Fité i Llevot & González i Montardit 2010, p. 45.
  7. «Tedberga». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 11 novembre 2014].
  8. Costa i Paretas 1991, p. 456.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Ermengol I d'Urgell
(Branca menor de: Casal de Barcelona )
Naixement: c.973 Mort: Còrdova 1010
Títols
Precedit per:
Borrell II de Barcelona
(pare)
Comte d'Urgell
(Llista de comtes d'Urgell)
(992–1010)
Succeït per:
Ermengol II d'Urgell
(fill)