Ermita de Bruguers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ermita de Bruguers
Ermita de Bruguers
Ermita de Bruguers
Situació
• Territori Catalunya
• Província Barcelona
• Comarca Baix Llobregat
• Municipi Gavà
• Coordenades 41° 18′ 52″ N, 1° 57′ 40″ E / 41.31444°N,1.96111°E / 41.31444; 1.96111Coord.: 41° 18′ 52″ N, 1° 57′ 40″ E / 41.31444°N,1.96111°E / 41.31444; 1.96111
Fitxa tècnica
Construcció Segle XIII
Estil Romànic i gòtic
Diòcesi Sant Feliu de Llobregat
Característiques
Planta 1 Nau, ampliada amb un cor de volta ogival. Absis semicircular. ( S. XIII / 1509 )
Portalada Gòtic-renaixentista ( 1509 )
Campanar Campanar de cadireta ( 1509 )
Intervencions destacables
1509 Ampliació de l'esglesiola romànica original amb un cor de volta ogival, un absis semicircular, un portal gòtic-renaixentista i un campanar de cadireta
1960 Restauració

L'Ermita de Bruguers és una obra originalment romànica del segle XIII situada a Gavà que constava d'una nau i que es va ampliar el 1509[1] a ponent amb un cor de volta ogival, un absis semicircular amb mènsules i una finestra, un portal gòtic-renaixentista i un campanar de cadireta truncat, davant el qual es conserva una creu de terme de la mateixa època. S'hi venera la Mare de Déu de Bruguers.

La capella fou fundada el segle XIII per Ferrer de Santmartí, senyor d’Eramprunyà (1208-1226/47), amb l'advocació de Santa Magdalena del Sitjar,[2] al lloc que llavors tenia aquest nom. El nom del Sitjar apareix per primera vegada esmentat el 987 (Ciiare), significa sitges o graners.

Però el 1327 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba autoritzà a Pere Marc, senyor d'Eramprunyà, traslladar el culte d'aquesta capella al lloc de la Roca de Gavà, considerant el Sitjar (Cigiario) solitari i poc agraciat. Pel que la capella restà abandonada fins al segle XVI.

El 1500 es contractà les obres de reconstrucció de l'antiga capella del Sitjar, que ja es començava a nomenar de Bruguers (Brugueris, nom que prové del conjunt dels arbustos anomenats brucs). El 1504 el vicari general de la diòcesi autoritzà Francesc Jeroni Marc, senyor d'Eramprunyà, a traslladar l'advocació de la Mare de Déu de Bruguers a la capella del Sitjar des de la primitiva capella de Bruguers (Bruguers Vell, esmentada per primera vegada el 1321 i situada a l’era Ventosa a prop del castell d’Eramprunyà). Finalment, el 1509 fou traslladada la imatge.

El 1540, la senyora d'Eramprunyà, Elisabet Marc i de Palou, féu edificar la casa de l'ermità.

Actualment forma part de les propietats de la parròquia de Sant Pere de Gavà. La capella, que fou destruïda parcialment durant la revolució de 1936, presenta l'aspecte de la restauració realitzada l'any 1960.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Josep Campmany Guillot. Edicions Cossetània. Gavà. 2001a ed., p. 70 (La creu de terme). ISBN 84-95684-03-9. 
  2. Montserrat Pagès i Paretas. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. 1992a ed. (Biblioteca Abat Oliba). ISBN 84-7826-300-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de Bruguers Modifica l'enllaç a Wikidata