Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Llàtzer de Reynaga Bernat Cumba | |||
| Construcció | Finals segle XVI - 1685 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bon estat | |||
| Estil arquitectònic | Renaixement barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
| Mesura | 13 ( ) × 36 ( ) m | |||
| Altitud | 400 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Mateu (Baix Maestrat) | |||
| Localització | Al cim de la muntanya homònima | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.100-003 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Tortosa | |||
| Religió | Església Catòlica | |||
| Festivitat | Segon dissabte després de la Pasqua de Resurrecció | |||
L'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu està situada al cim de la muntanya homònima, part de la serra de la Vall d'Àngel, a dos quilòmetres al sud-est de la població. És una construcció del segle xvii, amb arquitectura renaixentista i decoració barroca.
Aquest conjunt està qualificat com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]
Història[modifica]
En el cim de la muntanya ja existia en el segle xv una ermita dedicada a Sant Antoni Abat i Sant Pau l'Ermità. En 1584, o en un any proper,[2] és trobada una imatge de la Mare de Déu i comencen les declaracions de miracles i l'afluència de devots. Ràpidament s'amplia l'ermita amb una capella lateral dedicada a la Verge, i el 25 d'octubre de 1585, Vicent Cerdà, propietari tant de l'ermita com de l'heretat on està situada, fa donació d'aquestes propietats a la vila de Sant Mateu, perquè es puguin completar les obres.[3][4][5]
Al cap de pocs anys, en les darreries del segle xvi es construeix l'hostatgeria i s'aixeca el presbiteri de l'ermita. A les darreries de 1602 es contracta amb el mestre d'obres Llatzer Renyaga la construcció de dos trams de la nau i les capelles laterals; entre 1609 i 1622 el picapedrer francès Bernat Cumba completa el temple allargant dos trams més de la nau, el cor alt als peus i la façana; i en 1623 Joan Estrada construeix l'espadanya.[6] Entre 1677 i 1685 es modifica l'obra suprimint dues capelles per construir el creuer i la cúpula, es modifica el presbiteri amb la construcció del cambril, es completa la portada, i s'aixeca el mur que envolta tot el conjunt. Entre 1690 i 1694 es finalitza l'ornamentació interior, amb la construcció del retaule major (1690), a càrrec de l'escultor Llatzer Catani; les decoracions de talla i guixeria treballades pels germans Serrano;[7] i els dos grans llenços de Vicent Guilló destinats al presbiteri.[8] El 1728 es construeix el campanar amb les aportacions del gremi de llauradors. En 1886 s'inicien les obres de la porxada i habitacions superiors que connecta l'hostatgeria a l'església, i no foren terminades fins a 1908.[9][10]
En la nit del 12 al 13 de desembre de 1918 es va produir un incendi que va destruir tot l'interior, la imatge de la Mare de Déu inclosa, i va caure el sostre.[11] La població va reaccionar amb promptitud, i el 27 de setembre de 1925 una nova imatge de la Mare de Déu presidia un temple totalment reconstruït. En la guerra civil va tornar a perdre's tot l'interior, salvant-se encara que deteriorada, la nova imatge, i sols des de 1951 comença la reconstrucció, que no conclourà fins a 1974.[12][13]
És a partir dels anys 80 del segle xx quan s'impulsa una darrera etapa de restauracions.[9] Des de 1985 fins ara són contínues les obres de millora i reforma del santuari i del seu entorn. La construcció del nou retaule major fou contractada en 1957 amb l'escultor Daniel Chillida, de Cervera del Maestrat.[13]
Actualment, a l'hostatgeria funciona un restaurant.
Arquitectura[modifica]
Església d'una nau coberta per volta de canó amb creuer i cúpula sobre petxines, amb tres capelles per banda entre els contraforts comunicades per arcades, i llunetes. L'absis és rectangular cobert també per volta de canó. La teulada és de dos vessants, i sobre el transsepte, la teulada, de dos vessants també, s'eleva, per cobrir la cúpula. Té cor alt, sagristia i cambril, des d'on es venera la imatge de la Mare de Déu.[9][14]
Façana amplia on la cornisa segueix la línia del cobert de dos vessants. Portada de mig punt motllurada amb les dovelles decorades amb angelets i la clau amb la Mare de Déu, emmarcada per pilastres amb capitell dòric, que suporten un entaulament —ordenat a la manera clàssica on en el fris alternen tríglifs i mètopes decorades amb rosetes—, sobre el qual descansa una fornícula apetxinada i emmarcada per pilastres també dòriques i amb el fust acanalat, coronada per un frontó; i per damunt, una finestra per donar llum a la nau.
Junt a l'església s'eleva la torre campanar, quadrada, amb una obertura en cada costat en el cos de les campanes, i sobre ell, un altre cos més prim, amb les mateixes obertures, sostingut per mènsules, amb funció d'arcbotants, i que podria ser obra de Joan Barceló.[15]
A un costat de la plaça de l'ermita, un massís edifici, l'hostatgeria, amb salons amplis i dependències destinades a l'Ajuntament i al Clergat.
Festivitat i tradicions[modifica]
La romeria a l'ermita es fa el segon dissabte després de la Pasqua de Resurrecció, des de l'Església Arxiprestal de Sant Mateu, i als afores del poble es formen unes files processionals seguint a la Creu fins al santuari. En arribar se celebra missa major i es passa la resta del dia, de festa, als seus voltants. Per la tarda es balla el Ball Pla.[9] Actualment, la major part dels romers pugen en cotxe i no es queden a fer la paella i dinar en l'ermita, i queda en el record les calderes d'arròs que la vila feia per obsequiar als peregrins.[16]
També s'organitza una segona romeria el 21 d'agost, en mig de les festes patronals en honor de Sant Mateu, celebrant el Dia del sanmatevà absent.[16]
En 2009 es va celebrar el 425 aniversari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, amb la baixada al poble de la imatge i amb els carrers guarnits, i tota una setmana d'actes festius.[17]
Segons la tradició, en l'ermita de Sant Antoni Abat vivia Sebastià, un ermità portuguès, el qual en somnis o visions veia aparèixer una imatge de la Mare de Déu, que estava amagada sota la taula de l'altar, i després tornava a amagar-se. Comunicà les visions a Joan de Ribera, arquebisbe de València, el qual el cregué i li entregà una carta per a les autoritats civils de Sant Mateu. En tornar a la vila i comunicar els fets a les autoritats, aquestes explicaren la situació al bisbe de Tortosa, el qual atorgà permís per treure la imatge de l'amagatall. A tal fi, el dia assenyalat es va reunir una multitud de devots de tota la comarca, i en solemne processó pujaren a l'ermita, tragueren la imatge d'on estava amagada, i la col·locaren presidint l'altar.[9][18][19]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Altar major -
Volta -
Cúpula
Referències[modifica]
- ↑ Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ El primer comentarista de la troballa indica l'any 1580 com la data en què van ocórrer els fets (Santiago 1695: p. 18), seguit en aquest punt per un estudi actual (Vidal Adell 2003: pp. 95-99); mentre altres estudis indiquen l'any 1584 (Borrull y Vilanova 1832: pp. 14-24).
- ↑ Borrull y Vilanova 1832: prólogo.
- ↑ Pascual Moliner 1997: p. 161.
- ↑ Betí Bonfill 1920a: p. 37.
- ↑ Betí Bonfill 1920b.
- ↑ Betí Bonfill 1920c.
- ↑ Olucha Montins 2013: p. 238.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Cantos i Aldaz 1986: p. 108.
- ↑ Vidal Adell 2003: pp. 117-130.
- ↑ «El incendio del Santuario» (en castellà). Los Ángeles: Revista Mariana, Any 1, núm. 1, 13-01-1919, pp. 7-10 [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ Pascual Moliner 1997: pp. 162-163.
- ↑ 13,0 13,1 Vidal Adell 2003: pp. 158-172.
- ↑ Pascual Moliner 1997: p. 162.
- ↑ Gil Saura 2004: p. 416.
- ↑ 16,0 16,1 Pascual Moliner 1997: p. 164.
- ↑ «Sant Mateu acabà el 425 aniversari de l'aparició de la imatge de la Mare de Déu dels Àngels». Vinaròs News: Les notícies de Vinaròs i pobles veïns, núm. 312, 27 abril - 10 maig 2009 [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ Pascual Moliner 1997: pp. 160-161.
- ↑ Santiago 1695: pp. 12-21.
Bibliografia[modifica]
- Betí Bonfill, Manuel (a) «La ermita de los Ángeles (II)» (en castellà). Los Ángeles: Revista Mariana, Any 2, núm. 16, 13-04-1920, pp. 37-39 [Consulta: 18 febrer 2015].
- Betí Bonfill, Manuel (b) «La ermita de los Ángeles (III)» (en castellà). Los Ángeles: Revista Mariana, Any 2, núm. 18, 13-06-1920, pp. 61-63 [Consulta: 18 febrer 2015].
- Betí Bonfill, Manuel (c) «La ermita de los Ángeles (IV)» (en castellà). Los Ángeles: Revista Mariana, Any 2, núm. 23, 13-11-1920, pp. 125-127 [Consulta: 18 febrer 2015].
- Borrull y Vilanova, Francisco Javier. Historia de la sagrada imagen de Ntra. Sra. de los Angeles venerada en la Villa de San Mateo (en castellà). Tortosa: En la oficina de Joaquín Puigrubi, 1832.
- Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3.
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
- Olucha Montins, Ferran «Uns inventaris del santuari de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu». Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, núm. 89, 2013, pp. 237-276. ISSN: 0210-1475.
- Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2.
- Santiago, Arsenio de. Canticos sacros evangelicos, y panegiricos en la solemnissima fiesta anual, que celebra la Muy Noble, y agradecida villa de San Matheo del Maestrazgo viejo de Montesa, a la milagrosa imagen de Maria Santissima de los Angeles (en castellà). En Valencia: Vicente Cabrera, impressor y librero de la ciudad, Año 1695.
- Vidal Adell, José Mateo. La Mare de Déu dels Àngels: Historia de la Ermita en la tradición de un pueblo, Sant Mateu (en castellà). Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat, 2003.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu |
- «Ermita de la Virgen de los Ángeles» (en castellà). Web del Ayuntamiento de Sant Mateu. Ajuntament de Sant Mateu. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2015. [Consulta: 16 febrer 2015].
- Martín Noguera, Francesc Xavier; Llop i Bayo, Francesc. «Inventari de les campanes: Ermita de la Mare de Déu dels Àngels - Sant Mateu». campaners.com. Campaners de la Catedral de València, 21-09-2012. [Consulta: 16 febrer 2015].
- «Santuario de Nuestra Señora de los Ángeles» (en castellà). Fitxa BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 16 febrer 2015].