Ernest Bloch
Ernest Bloch (Ginebra, 24 de juliol de 1880 - Portland, Oregon, 15 de juliol de 1959) fou un compositor nord-americà d'origen suís.
Membre d'una família jueva (condició que influiria en la seva obra), estudià música a Ginebra amb Jacques-Dalcroze, i més tard a Brussel·les amb Eugène Ysaye, per acabar la seva formació a Frankfurt i Munic, on va tenir com a mestres, a Knorr i Thuile. Tornà a la seva terra natal amb una solida formació i es dedicà de ple a la composició, al mateix temps que dirigia els concerts simfònics de Lausana i Neuchâtel i donava lliçons d'estètica i composició al conservatori ginebrí, on tingué entre d'altres alumnes a Rhené-Baton. Allà realitzà els primers treballs: una simfonia i una òpera, Macbeth, les quals foren molt ben acollides. El 1912 estrenà la simfonia Israel, que iniciaria el seu camí personal. En ella aportava a la música el tema folklòric jueu, com expressió de la seva raça, i que seria una constant en llur obra i potser el tret més característic d'ella.
El 1916 marxà als Estats Units, on es nacionalitzaria i residiria fins la seva mort. Allí dirigí algunes orquestres, i l'Institut de Música de Cleveland (Ohio, 1920-25). I després el de San Francisco (1925-30). A Amèrica produí el millor de llur obra, especialment la seva refinada música de cambra. La Rapsòdia Amèrica i la Simfonia Helvetia pertanyen a aquest període. Va assolir grans èxits en llurs gires per Europa, especialment a la Gran Bretanya, on arribà a fundar-se la societat Ernest Bloch. La seva feina com a compositor és important i representa un dels màxims valors de la nova escola nord-americana. En un principi va estar influït per Richard Strauss i Debussy, però de seguida adquirí una autèntica personalitat en el qual el tema jueu és la nota dominant. Obres: Suite per a violí i piano (1919), Vivreaimer (poema simfònic, 1900): Tres poemes jueus (1913) Tres Salms (1923), Schelomo (Rapsòdia, 1915); Evocacions (1937), La nit i tres passatges, etc.
Referències [modifica]
- Tom No. 8 de l'Enciclopèdia Espasa
