Ernest Chausson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernest Chausson
Ernest Chausson
Ernest Chausson
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 20 de gener de 1855
Lloc d'origen París
Defunció Limay, 10 de juny de 1899 (als 44 anys)
Gènere(s) Romanticisme
Ocupació Compositor

Ernest Chausson fou un compositor francès de la segona meitat del segle XIX. Nascut al si d'una família burgesa, va cursar els estudis de dret i esdevingué advocat abans d'abordar la professió musical. Llavors va estudiar sota el mestratge de Jules Massenet al Conservatori de París, i després amb César Franck definidor i animador de la Nova Escola Francesa de Música que assumia els valors de les innovacions wagnerianes traduïdes l'esperit mediterrani.[1] Després dels estudis va iniciar un viatge per Alemanya, principalment per escoltar Richard Wagner a Bayreuth, on va assistir a l'estrena de Parsifal. El 1886, va ser nomenat secretari de la Société nationale de musique. Va morir als 44 anys a causa d'un accident de bicicleta, deixant el seu quartet de corda inacabat.

Acabada la guerra francoprussiana, fou nomenat secretari de la Société Nationale recent fundada des d'on exercí un poderós influx en els compositors novells, en particular sobre Claude Debussy els quals principis impressionistes Chausson se sentia particularment lligat.[1]

Un accident de bicicleta li prengué la vida als 44 anys a Limay (Nantes) el 10 de juny de 1899.[1]

Estil musical de Chausson[modifica | modifica el codi]

La seua obra, relativament modesta pel que fa a la quantitat (39 opus), mostra la influència de César Franck i de Richard Wagner. El Poème, per a violí i orquestra, la Simfonia i l'òpera Le Roi Arthus són les seues obres més conegudes.

Sensible als moviments culturals de la França finisecular, Chausson mostre en llurs obres una delicada sensibilitat i gran proximitat als plantejaments del seu mestre Franck, així com als esquemes estètics dels poetes simbolistes, en especial Albert Samain i Paul Verlaine. Malgrat d'això la seva música no és tan elevada com la del seu mestre, del que en dona prova fefaent el fet que amb penes i treballs s'ha conservat l'interes per la seva obra en l'actualitat, mentre que Cèsar Franck continua sent un dels grans valors de la música francesa del segle XIX.[1]

Amb tot, com bé recordar algunes de les seves obres més significatives, els drames lírics d'influx wagnerià Hélène 1848, La légende de Sainte Cécile 1892, Le roi Arthus 1900, la música d'escena per a La tempesta de William Shakespeare, el poema simfonic Viviane, el Poema de l'Amour et de la Mer per a cant i orquestra i la col·lecció de melodies Serres Chaudes, vers texts de Maurice Maeterlinck. Molta de la seva música de cambra fou donada a conèixer a París per Armand Parent en els seus concerts amb el Quartet Parent.[1]

Obres principals[modifica | modifica el codi]

  • Música de cambra :
Concert, per a piano, violí i quartet de corda, op. 21 (1890-1891)
Paysage, per a piano (1895)
Quelques danses (1896)
Quartet amb piano (1897)
Quartet de corda op. 35, (1898, inacabat, completat per Vincent d'Indy)
  • Música orquestral:
Viviane, poema simfònic (1882-1887)
Simfonia en Si bemoll major (1890)
Poème, per a violí i orquestra (1896)
  • Música vocal:
Poème de l'amour et de la mer, op. 19 (1882-1887, revisat el 1893)
Hymne védique (1886)
Serres chaudes (1896)
Chanson perpétuelle (1898)
Les Caprices de Marianne (1882-1884, inacabada)
Le Roi Arthus (1892-1896)
La Tempête (1888)
La Légende de Sainte Cécile (1891)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Las mejores Simfonias F. X. Mata, pàgs. 54 i 55. Editorial DAIMON

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Chausson Modifica l'enllaç a Wikidata