Ernest Gellner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ernest André Gellner (París, França, 9 de desembre de 1925 - Praga, República Txeca, 5 de novembre de 1995) va ser un filòsof, antropòleg social i professor universitari.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ernest Gellner va nàixer en una família jueva de classe alta de Praga, on es va educar en l'escola anglesa. Pel nazisme emigrà a la Gran Bretanya en 1939, allistant-se a l'exèrcit txec quan era molt jove. Després de la guerra, estudià filosofia, economia i política a Oxford, on esdevingué doctor en antropologia social i professor. De 1962 a 1984, va ensenyar filosofia, sociologia i lògica i metodologia científica a la London School of Economics. Durant força anys fou crític habitual al suplement literari del Times. A inicis dels anys 80, es va fer càrrec de la càtedra William Wyse d’antropologia social a Cambridge fins a jubilar-se en 1993. En els darrers anys de la seva vida va dirigir el Centre for the Study of Nationalism creat especialment per a ell en la Central European University de Praga amb finançament del magnat George Soros.

Àmbits d'estudi i obres[modifica | modifica el codi]

El professor Gonçal Mayos distingeix sis grans àmbits de treball de Gellner:

Crític de l'abstracció lingüísticista[modifica | modifica el codi]

Hi dedicà la seva primera i atrevida obra: Paraules i coses, Words and Things, A Critical Account of Linguistic Philosophy and a Study in Ideology del 1959. Però també l'obra pòstuma Llenguatge i solitud: Wittgenstein, Malinowski i el dilema dels Habsburg Language and Solitude: Wittgenstein, Malinowski and the Habsburg Dilemma del 1998.

Antropologia de l'Islam[modifica | modifica el codi]

Amb els llibres Santons de l'Atlas Saints of the Atlas de 1969, Societat musulmana Muslim Society de 1981 i Postmodernisme, raó i religió Postmodernism, Reason and Religion de 1992.

Crítica del postmodernisme[modifica | modifica el codi]

Hi dedica gran part dels seus articles publicats en suplement literari del Times, alguns llibres recopilatoris i el ja mencionat Postmodernisme, raó i religió (1992).

Nacionalisme[modifica | modifica el codi]

La innovadora i molt influent teoria del nacionalisme de Gellner es va plantejar en el capítol 7 de Pensament i canvi Thought and Change de 1964. Continuà amb Nacions i nacionalisme, Cultura, identitat i política: El nacionalisme i els nous canvis socials (1987), Trobades amb el nacionalisme (1994) i Nacionalisme (pòstum 1997), i col·lateralment a Llenguatge i solitud: Wittgenstein, Malinowski i el dilema dels Habsburg (pòstum 1998).

Anàlisi i defensa del racionalisme[modifica | modifica el codi]

Hi dedica molts llibres. En destaquem: Causa i significat en les ciències socials (1973), Legitimació de la creença (1975), El moviment psicoanalista. O l'astúcia de la desraó (1985), Raó i cultura (1992) i, els ja mencionats, Pensament i canvi (1964) i Condicions de llibertat. La societat civil i els seus rivals (1994).

"Història filosòfica"[modifica | modifica el codi]

Amb l'obra més abastadora i ambiciosa d'Ernest Gellner: L'arada, l'espasa i el llibre. L'estructura de la història humana de 1988.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Gellner Modifica l'enllaç a Wikidata