Ernest Guiraud
| Ernest Guiraud | |
|---|---|
 Ernest Guiraud (1890) |
|
| Naixement | 23 de juny de 1837 Nova Orleans, Louisiana (EUA) |
| Defunció | 6 de maig de 1892 París (França) |
| Nacionalitat |  França |
| Ocupació | compositor |
Ernest Guiraud (Nova Orleans, Estats Units, 23 de juny de 1837 - París, França, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès.
Era fill d'un músic que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy.
El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajaz et le joueur de fluúte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una serie d'òperes còmiques que assoliren força èxit.
El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts. Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.
Les millors composicions[modifica]
- Sylvie: òpera, (1864)
- En prison: òpera (1869)
- Le Kobold: òpera (1870)
- Madame Turpulin: (1872)
- Gretna Green: ballet (1873)
- Piccolino: (1876)
- La galante aventure: (1882)
- Frédégonde: que va deixar inacabada i ho fou per (Camille Saint-Saëns)
- Suite: per a orquestra
- una Obertura:
- Capritx: per a violí i orquestra
- Melodies vocals:
- un excel·lent llibre Traité pratique d'instrumentation: (1895)
Referències[modifica]
- Tom nº. 27, pàg.296 de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4527-8)
