Ernest Guiraud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernest Guiraud

Ernest Guiraud (1890)
Naixement 23 de juny de 1837
Nova Orleans, Louisiana (EUA)
Defunció 6 de maig de 1892
París (França)
Nacionalitat França França
Ocupació compositor

Ernest Guiraud (Nova Orleans, Estats Units, 23 de juny de 1837 - París, França, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès.

Era fill d'un músic que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy.

El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajaz et le joueur de fluúte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una sèrie d'òperes còmiques que assoliren força èxit.

El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, on tingué entre altres alumnes en Georges Fragerolle[1] i Anselm Vinée, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts. Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.

Les millors composicions[modifica | modifica el codi]

  • Sylvie: òpera, (1864)
  • En prison: òpera (1869)
  • Le Kobold: òpera (1870)
  • Madame Turpulin: (1872)
  • Gretna Green: ballet (1873)
  • Piccolino: (1876)
  • La galante aventure: (1882)
  • Frédégonde: que va deixar inacabada i ho fou per (Camille Saint-Saëns)
  • Suite: per a orquestra
  • una Obertura:
  • Capritx: per a violí i orquestra
  • Melodies vocals:
  • un excel·lent llibre Traité pratique d'instrumentation: (1895)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Guiraud Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 849 (ISBN 84-239-4524-3)