Ernest II de Suàbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ernest II (1010/1013 - † 17 d'agost de 1030) va ser duc de Suàbia de 1015 a 1030. Membre de la casa de Babenberg, el seu pare era Ernest I i la seva mare Gisela de Suàbia.

Sent Ernest el fill gran, va heretar del ducat a la mort del seu pare el 1015. La regència va ser assegurada per la seva mare, i després, en base al seu matrimoni amb Conrad l'Antic, per Poppó, l'arquebisbe de Trèveris, que era el seu oncle.

El 1024 el marit de Gisela, Conrad, que s'havia casat el 1016 amb ella, va ser escollit rei dels Romans com a Conrad II. La influència que el rei exercia sobre Suàbia així com la rivalitat que oposava els dos homes a propòsit de la successió de Rodolf III de Borgonya va enverinar les seves relacions. Gisela era la neboda del rei, per la seva mare Gerberga i tant el seu fill com el seu marit tenien legítimes pretensions sobre el tron de Borgonya, ja que de manera versemblant el seu posseïdor moriria sense fills.

El 1025 Ernest, d'aproximadament una quinzena d'anys, va entrar en rebel·lió contra Conrad. Tanmateix, va ser derrotat el 1026 i es va rendir. Va participar llavors en l'expedició italiana del seu sogre de 1026 a 1027. Una vegada a Itàlia, Conrad va fer retornar a Ernest a Suàbia amb l'objectiu d'atropellar la resistència local que era sempre present. Però quan Ernest va arribar, es va ajuntar de nou a la revolta contra el rei. Però la manca de suport de l'aristocràcia regional el va conduir una vegada més a la derrota. Va ser obligat de rendir-se i va ser empresonat. Gisela, agafada entre dos focs, va aconseguir obtenir que el seu fill no fos totalment humiliat. El títol de duc va ser conservat a aquest, però va ser probablement Gisela qui va assegurar la direcció efectiva del ducat mentre ell quedava empresonat.

El 1028, el fill de Conrad Enric III va ser coronat. En aquest moment gràcies a les peticions del seu germanastre Enric i de la seva mare, Ernest va poder ser alliberat, sense tanmateix recoperar la integritat dels seus drets. A la Dieta Imperial de la Pasqua de 1030, es van oferir a Ernest nous drets a condició que acceptés servir contra els enemics del rei. Era la seva darrera oportunitat. El seu rebuig, motivat probablement per la presència a l'altre camp del seu vell amic Werner de Kyburg, va signar la seva decadència. El títol de duc li va ser retirat. Poc temps després, en una batalla contra el bisbe de Constança, els dos amics van morir. Ernest va ser enterrat a Constança. El ducat de Suàbia va passar sota la direcció del seu jove germà Herman IV.


  Coat of arms of Baden-Württemberg (lesser).svg   Cronològia del ducat de Suàbia : Els sobirans de 909 a 1268   Coat of arms of Baden-Württemberg (lesser).svg
909 911 915 917 926 950 954 973 982 997
   Burcard I  —  Erchanger Burcard II Herman I Ludolf Burcard III Otó I Conrad I   
997 1003 1012 1015 1030 1038 1045 1048 1057 1079
   Herman II Herman III Ernest I Ernest II Herman IV Enric III Otó II Otó III Rodolf   
1079 1105 1147 1152 1167 1170
   Frederic I Frederic II Frederic III Frederic IV Frederic V   
1170 1191 1196 1208 1212 1216 1235 1254 1268
   Frederic VI Conrad II Felip I Otó IV Frederic VII Enric II Conrad IV Conrad V   
Bucàrdides (blau fosc) — Otonians (blau clar) — Conradians (verd clar) — Babenberg (verd fosc) — Hohenstaufen (groc)