Ernest I de Brunsvic-Lüneburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ernest I de Brunsvic-Lüneburg - Ernst I von Braunschweig-Lüneburg (alemany) - (Uelzen, 27 de juny de 1497 - Celle l'11 de gener de 1546) fou un noble alemany, príncep del Ducat de Brunsvic-Lüneburg, de la Casa de Welf.

Fill del duc Enric I de Brunsvic-Lüneburg (1468 - 1532) i de Margarida de Saxònia (1469 - 1528). El 2 de juny de 1528 es va casar a Schwerin amb Sofia de Mecklenburg-Schwerin (1508 - 1541), filla del duc Enric V (1479 - 1552) i de la princesa Úrsula de Brandenburg (1488 - 1510). El matrimoni va tenir els següents fills:

El 1512 va ser enviat a la cort del germà de la seva mare a Wittenberg, l'elector Frederic III de Saxònia, on va rebre formació a la Universitat de Halle. El 1520 el seu pare va abdicar i va cedir el govern del ducat als seus fills Otó i Ernest. Però, amb la renúncia d'Otó el 1527, Ernest es va fer càrrec en solitari del govern del ducat.

Va ser un dels nobles més influents del nord d'Alemanya, i un abanderat de la causa protestant, en els primers anys de la Reforma Protestant, i signant la Protesta de Speyer en la Dieta de Speyer de 1529.[1] Va treballar intensament a la Lliga d'Esmalcalda i va aconseguir que s'hi sumessin entre altres les ciutats d'Hamburg, Bremen, Braunschweig i Göttingen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Estep, William Roscoe. Renaissance and Reformation (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 1986, p.149. ISBN 0802800505. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest I de Brunsvic-Lüneburg Modifica l'enllaç a Wikidata