Ernest I de Brunsvic-Lüneburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ernest I de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ernst I von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Uelzen (Alemanya) el 27 de juny de 1497 i va morir a Celle l'11 de gener de 1546. Era un noble alemany, príncep del Ducat de Brunsvic-Lüneburg, de la Casa de Welf, fill del duc Enric I de Brunsvic-Lüneburg (1468-1532) i de Margarida de Saxònia (1469-1528).

El 1512 va ser enviat a la cort del germà de la seva mare a Wittenberg, l'elector Frederic III de Saxònia, on va rebre formació a la Universitat de Halle. El 1520 el seu pare va abdicar i va cedir el govern del ducat als seus fills Otó i Ernest. Però, amb la renúnica d'Otó el 1527, Ernest es va fer càrrec en solitari del govern del ducat.

Va ser un dels nobles més influents del nord d'Alemanya, i un abanderat de la causa protestant, en els primers anys de la Reforma Protestant, i signant la Protesta de Speyer en la Dieta de Speyer de 1529.[1] Va treballar intensament a la Lliga Smalkalda i va aconseguir que s'hi sumessin entre altres les ciutats d'Hamburg, Bremen, Brunsvic i Göttingen.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 2 de juny de 1528 es va casar a Schwerin amb Sofia de Mecklenburg-Schwerin (1508-1541), filla del duc Enric V (1479-1552) i de la princesa Úrsula de Brandenburg (1488-1510). El matrimoni va tenir els següents fills:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Estep, William Roscoe. Renaissance and Reformation (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 1986, p.149. ISBN 0802800505. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest I de Brunsvic-Lüneburg