Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch i Martín
Ministre de Sanitat i Consum
Mandat 3 de desembre de 1982 – 25 de juliol de 1986
President	Felipe González
Precedit per	Manuel Núñez Pérez
Succeït per	Julián García Vargas
Naixement	21 de gener de 1937 Vilassar de Mar (Catalunya)
Mort	21 de novembre de 2000 (als 63 anys) Barcelona
Partit polític	PSPV PSC
Professió	Economista
Signatura

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000), fou un economista i polític català. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, també va estudiar a la Universitat de la Sorbona, a París. Va ser militant del PSC i un dels fundadors del PSPV.

Portaveu dels socialistes catalans al Congrés de Diputats i ministre de Sanitat i Consum, nomenat el 1982 per Felipe González; va exercir el càrrec fins al 1986. Va ser assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000.

Biografia

Quan era professor ajudant a la Universitat de Barcelona, va ser expedientat, detingut diverses ocasions i expulsat de la Universitat per la seva activitat política anti-franquista. Durant uns anys va ensenyar a la Universitat de València, i fou un dels ponents del I Congrés d'Història del País Valencià.

Formava part del grup conegut com els 10 d'Alaquàs que va ser detingut per la Brigada Político-Social a la població valenciana del mateix nom on havien de constituir el Consell Democràtic del País Valencià que promouria la redacció d'un estatut d'autonomia i la creació d'un govern autònom valencià. El grup va ser processat i se'ls van imputar 3 anys de presó que no van complir per l'indult del 25 de novembre de 1975.

L'abril de 1980 va ser elegit portaveu dels socialistes catalans al Congrés de Diputats i dos anys més tard, a les eleccions d'octubre de 1982, va ser elegit diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar Ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista, càrrec que ocupà fins al 1986. Com a fita important d'aquest mandat se'l considera oficiosament el pare intel·lectual de la "Ley General de Sanidad" de 1984, on es posen les bases legals de la universalització de l'atenció sanitària.

El maig de 1986 es va retirar de la primera fila política per tornar a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat Central de Barcelona. El 2 de gener de 1989, va prendre possessió com a rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP), amb seu central a Santander, i en va aprofondir la descentralització dels cursos d'estiu.

Va destacar com a defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi. El 21 de novembre del 2000 va ser víctima d'un atemptat mortal al garatge de casa seva, a Barcelona, reivindicat per l'anomenat Comando Barcelona de la banda terrorista d'ETA.

De forma pòstuma fou guardonat l'any 2000 i 2001 amb el Premi Català de l'Any i amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya respectivament. L'any 2009 es va celebrar al Palau Robert de Barcelona l'exposició Ernest Lluch, l'esforç per construir un país, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ernest Lluch.

Obres

• El pensament econòmic a Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973
• La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976 (Premi Joan Fuster d'assaig, 1975)
• Pensament econòmic a Catalunya.
• La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració. Edicions 62, 1996
• Las Españas vencidas del siglo XVIII. Editorial Crítica, 1999
• L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
• Ramon de Vilana i Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austriacistes. Eumo Editorial, 2000

Honors

• Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín a Vilassar de Mar, anomenada en el seu honor.
• Biblioteca Municipal Ernest Lluch a Girona

Enllaços externs

• Fundació Ernest Lluch. (català) (castellà)
• Fons Ernest Lluch. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Núñez Pérez	Ministre de Sanitat i Consum 1982 – 1986	Succeït per: Julián García Vargas