Ernest Lluch i Martín

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ernest Lluch)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernest Lluch i Martín
Ernest Lluch i Martín

Mandat
3 de desembre de 1982 – 25 de juliol de 1986
President Felipe González
Precedit per Manuel Núñez Pérez
Succeït per Julián García Vargas

Naixement 21 de gener de 1937
Vilassar de Mar (Catalunya)
Mort 21 de novembre de 2000
Barcelona
Partit polític PSC
Professió economista
Signatura Signatura Ernest Lluch.svg

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937Barcelona, 21 de novembre de 2000), economista i polític català. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, també va estudiar a la Universitat de la Sorbona, a París. Va ser militant del PSC i un dels fundadors del PSPV.

Taula de continguts

[modifica] Biografia

Quan era professor ajudant a la Universitat de Barcelona, va ser expedientat, detingut diverses ocasions i expulsat de la Universitat per la seva activitat política anti-franquista. Durant uns anys va ensenyar a la Universitat de València, i fou un dels ponents del I Congrés d'Història del País Valencià.

L'abril de 1980 va ser elegit portaveu dels socialistes catalans al Congrés de Diputats i dos anys més tard, a les eleccions d'octubre de 1982, va ser elegit diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar Ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista, càrrec que ocupà fins al 1986. Com a fita important d'aquest mandat se'l considera oficiosament el pare intel·lectual de la "Ley General de Sanidad" de 1984, on es posen les bases legals de la universalització de l'atenció sanitària.[1]

El maig de 1986 es va retirar de la primera fila política per tornar a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat Central de Barcelona. El 2 de gener de 1989, va prendre possessió com a rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP), amb seu central a Santander, i en va aprofondir la descentralització dels cursos d'estiu.

Va destacar com a defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi. El 21 de novembre del 2000 va ser víctima d'un atemptat mortal al garatge de casa seva, a Barcelona reivindicat per ETA, fet per l'anomenat Comando Barcelona.

De forma pòstuma fou guardonat l'any 2000 i 2001 amb el Premi Català de l'Any i amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya respectivament. L'any 2009 es va celebrar al Palau Robert de Barcelona l'exposició Ernest Lluch, l'esforç per construir un país, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ernest Lluch.[2]

[modifica] Obres

  • El pensament econòmic a Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973
  • La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976
  • Pensament econòmic a Catalunya.
  • La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració. Edicions 62, 1996
  • Las Españas vencidas del siglo XVIII. Editorial Crítica, 1999
  • L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
  • Ramon de Vilana i Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austriacistes. Eumo Editorial, 2000

[modifica] Honors

[modifica] Enllaços externs

[modifica] Referències

  1. Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad.
  2. «El Palau Robert homenatja a Ernest Lluch en una exposició». Bonart [Girona], núm. 116 (juny 2009), p.29. ISSN 1885-4389.


Càrrecs polítics
Precedit per:
Manuel Núñez Pérez
Ministre de Sanitat i Consum
Espanya

19821986
Succeït per:
Julián García Vargas


Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües