Ernest Miller Hemingway

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernest Hemingway

Foto de passaport de Hemingway al 1937
Naixement 21 de juliol de 1899
Oak Park (Illinois), EUA
Mort 2 de juliol de 1961 (als 61 anys)
Ketchum (Idaho), EUA
Nacionalitat EUA
Ocupació Novel·lista
Anys en actiu 1920-50
Guardons Premi Nobel de Literatura 1954; Premi Pulitzer d'Obres de Ficció 1953
Obra
Moviment Generació perduda
Primeres obres The Torrents of Spring (1924)
Obres mestres The Sun Also Rises (1926), Farewell to Arms (1929), For Whom the Bell Tolls (1934), The Old Man and the Sea (1952)
Signatura


Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1954)

Ernest Miller Hemingway (Oak Park, Illinois, EUA, 1899 - Ketchum (Idaho), EUA, 1961) fou un dels escriptors més rellevants del S.XX. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1954.[1] La seva literatura va influenciar molts altres escriptors del segle XX, així com el seu estil de vida, aventurer i apassionat. Va escriure la major part de la seva obra ens els anys 1920 i la dècada dels 50. Però va ser el 1953 quan va rebre el Premi Pulitzer per la novel·la El vell i el mar.[2] Al final de la seva carrera havia publicat set novel·les, sis llibres de contes i dos assajos. Després de la seva mort van ser publicades tres novel·les més, quatre llibres de contes i tres assajos. Molts d'aquests són considerats clàssics de la literatura als Estats Units.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 21 de juliol de 1899 a la ciutat d'Oak Park, població situada a l'estat nord-americà d'Illinois. El seu pare, Clarence Edmonds Hemingway, era metge, i la seva mare, Grace Hall Hemingway, era músic. Tots dos eren molt respectats a la conservadora comunitat d'Oak Park. Pocs anys després de casar-se, el matrimoni Hemingway va anar a viure a casa de l'avi materns, que es deia Ernest Hall i que va donar nom al primer fill baró de la parella. Finalment, la parella va traslladar-se a una casa de set habitacions en un barri de classe alta amb un estudi de música per a la seva mare i el consultori mèdic del seu pare.

De ben petit va viure l'obsessió de la seva mare perquè aprengués a tocar el violoncel, fet que va convertir-se en font de grans conflictes familiars. Més tard, però, el Hemingway escriptor admetria que les classes de música li havien estat fins i tot útils per a la seva obra.

La família tenia una casa d'estiueig a Michigan, on el seu pare va ensenyar-li des de ben petit a caçar, pescar i a fer acampada als boscos i llacs de la zona. Les seves primeres experiències amb la natura van marcar la seva passió per l'aventura a l'aire lliure i la vida en zones remotes i aïllades.[3]

Entre els anys 1913 i 1917 va anar a l'escola de secundària Oak Park and River Forest High School, on va practicar diversos esports, com la boxa, l'atletisme, el waterpolo i el futbol americà. Va destacar en l'assignatura d'anglès, i durant dos anys va formar part de l'orquestra de l'escola. En el penúltim curs va triar el periodisme com a assignatura optativa; va començar així a escriure diversos articles per la revista de l'escola, per als que feia servir el pseudònim Ring Lardner, Jr, en referència al periodista esportiu del mateix nom del Chicago Tribune.[4] Com molts d'altres, Hemingway va ser periodista abans que novel·lista; un cop acabada la seva formació va treballar de reporter per al periòdic Kansas City Star, el llibre d'estil del qual marcaria també la base de la seva escriptura posterior: "Utilitzi frases curtes. Utilitzi primers paràgrafs curts. Usi un llenguatge vigorós. Sigui positiu, no negatiu"[5]

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

A principis del 1918 va allistar-se a la Creu Roja de Kansas City, i va signar un contracte per convertir-se en conductor d'ambulàncies a Itàlia. Va arribar a París quan la ciutat estava patint un bombardeig de l'artilleria alemanya. El mes de juny ja era al front italià. Segurament va ser durant aquesta època quan va conèixer a John Dos Passos, amb qui va tenir una relació molt difícil durant anys. En la seva estada al front fou ferit, el 8 de juliol, per foc de morter. Malgrat les seves ferides va aconseguir salvar un soldat italià, fet que va valdre-li la Medalla de Plata al Valor Militar del govern italià. Així, acabà sent condecorat i ascendit al càrrec de tinent.[3] Per la seva recuperació, va estar més de sis mesos en un hospital italià, a Milà. El 1919 retornà al seu país on treballà de periodista per a diferents diaris de Chicago i Toronto (Canadà), on publicà els seus primers contes.

Guerra Civil Espanyola[modifica | modifica el codi]

Hemingway, entre Ivens i Renn, durant la Guerra Civil espanyola

Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar com a corresponsal de guerra a Madrid per la North American Newspaper Alliance, on es va sentir fortament implicat en la causa republicana, de la qual n'esdevingué propagandista. L'experiència a Espanya li va servir el 1940 per escriure una de les seves obres mestres, For Whom the Bells Toll ("Per qui toquen les campanes"), ambientada a les muntanyes de Segòvia durant els preparatius de la batalla de Guadalajara. El 1938 va ser a la Batalla de l'Ebre, i fou un dels darrers cronistes en abandonar el terreny. És durant aquesta època que es fa evident la seva nova actitud d'escriptor políticament compromès en el sentit tradicional, al costat dels antifeixistes.[3]

Entre d'altres coses, la seva estada a Espanya li serví per aficionar-se a la tauromàquia.

El suïcidi[modifica | modifica el codi]

Fortament alcoholitzat i tement acabar boig, fou internat en diversos frenopàtics. En saber que patia un càncer se suïcidà d'un tret d'escopeta el 2 de juliol de 1961 a la ciutat de Ketchum, situada a l'estat d' Idaho.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Hemingway a l'Havana

El 1922 marxà a París, on es relacionà amb la colònia cultural nord-americana i publicà els seus primers llibres: Three stories and ten poems ("Tres contes i deu poemes", 1923), In our time ("A la nostra època", 1924), The torrents of spring ("Els torrents de primavera", 1926) i la novel·la que va donar-li la popularitat, The Sun also rises (1926). A aquesta seguiren el llibre de relats Men without women ("Homes sense dones", 1927) i la novel·la que el donà a conèixer internacionalment, A Farewell to Arms ("Adéu a les armes", 1929), sobre la seva experiència bèl·lica durant la Primera Guerra Mundial.

Hemingway treballant al seu despatx

El 1928 es traslladà a viure a Key West, situada a l'estat de Florida, i a partir de llavors menà una existència apartada de la societat urbana, però relacionant-se amb pescadors o caçadors. El 1941 es comprà una casa a La Habana (Cuba), Finca Vigia on hi visqué llargues temporades. De la seva obra posterior, cal esmentar: Death in the Afternoon ("Mort a la tarda", 1932), Green Hills of Africa ("Turons verds d'Àfrica", 1935), To have and have not ("Tenir-ne, o no", 1937), For whom the Bell tolls ("Per qui toquen les campanes", 1940, sobre la Guerra Civil Espanyola), The snows of Kilimanjaro ("Les neus del Kilimanjaro", 1948), Across the River and into the trees ("A través del riu i entre els arbres", 1950) i la narració The Old man and the Sea ("El vell i el mar", 1952), per la qual obtingué el Premi Pulitzer.

El 1954 va rebre el Premi Nobel de Literatura pel seu mestratge de l'art de la narrativa, demostrat recentment en la seva obra "El vell i el mar", i per a la influència que ha exercit en l'estil literari contemporani.

La seva obra, caracteritzada per un estil directe, d'oracions simples, però adjectivació precisa, gira al voltant de la tràgica lluita de l'individu contra el fracàs, presentant la vida com una aventura que mena a la derrota. Qualificat d'autor "viril" i "poderós", exercí una gran influència en les generacions posteriors de la literatura nord-americana, i també amb diversos escriptors espanyols, un d'ells fou Josep María Sanjuán Urmeneta.

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1924: The Torrents of Spring
  • 1926: The Sun Also Rises o Fiesta
  • 1929: A Farewell to Arms
  • 1937: To Have and Have Not
  • 1940: For Whom the Bell Tolls
  • 1950: Across the River and Into the Trees
  • 1952: The Old Man and the Sea (El vell i la mar)
  • 1970: Islands in the Stream, obra pòstuma
  • 1986: The Garden of Eden, obra pòstuma
  • 1999: True at First Light, obra pòstuma
  • 2005: Under Kilimanjaro, obra pòstuma

No ficció[modifica | modifica el codi]

  • 1932: Death in the Afternoon
  • 1935: Green Hills of Africa
  • 1962: Hemingway, The Wild Years, obra pòstuma
  • 1964: A Moveable Feast, obra pòstuma
  • 1967: By-Line: Ernest Hemingway, obra pòstuma
  • 1970: Ernest Hemingway: Cub Reporter, obra pòstuma
  • 1981: Ernest Hemingway Selected Letters 1917-1961, obra pòstuma
  • 1985: The Dangerous Summer, obra pòstuma
  • 1985: Dateline: Toronto, obra pòstuma

Històries curtes[modifica | modifica el codi]

  • 1923: Three Stories and Ten Poems
  • 1925: In Our Time
  • 1927: Men Without Women
  • 1933: Winner Take Nothing
  • 1936: The Snows of Kilimanjaro
  • 1938: The Fifth Column and the First Forty-Nine Stories
  • 1969: The Fifth Column and Four Stories of the Spanish Civil War, obra pòstuma
  • 1972: The Nick Adams Stories, obra pòstuma
  • 1987: The Complete Short Stories of Ernest Hemingway, obra pòstuma
  • 1995: Everyman's Library: The Collected Stories, obra pòstuma

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nobel Prize». [Consulta: 2 setembre 2014].
  2. «The Pulitzer Prizes». [Consulta: 2 setembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Pivano, Fernanda. Hemingway. Barcelona: Tusquets, 1986. ISBN 84-7223-234-5. 
  4. «Chicago Now». [Consulta: 2 setembre 2014].
  5. «Ernest Hemingway and Kansas City: A Literary Tour». The Kansas City Star. [Consulta: 2 setembre 2014].


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]