Ernest Picard

Ernest Picard

Biografia
Naixement	24 desembre 1821 París
Mort	13 maig 1877 (55 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 8 Grave of Picard's family (en)
Senador inamovible
10 desembre 1875 – 13 maig 1877
Ministre de l'Interior de França
19 febrer 1871 – 5 juny 1871 ← Emmanuel Aragó – Félix Lambrecht → Membre del gabinet: Cabinet Dufaure I (en)
Député à l'Assemblée nationale (fr)
8 febrer 1871 – 7 març 1876 Circumscripció electoral: Mosa Electe a: 1871 French legislative election (en)
Ambaixador de França a Bèlgica
1871 – 1873
Ministre de finances de França
4 setembre 1870 – 19 febrer 1871 ← Pierre Magne – Louis Buffet → Membre del gabinet: Govern de Defensa Nacional
Deputy of the Corps législatif (en)
6 juny 1869 – 4 setembre 1870 Legislatura: quarta legislatura del Corps Législatif Circumscripció electoral: Erau Electe a: 1869 French legislative election (en)
Deputy of the Corps législatif (en)
31 maig 1863 – 27 abril 1869 Legislatura: tercera legislatura del Corps Législatif Circumscripció electoral: Sena Electe a: 1863 French legislative election (en)
Deputy of the Corps législatif (en)
9 maig 1858 – 4 novembre 1863 Legislatura: segona legislatura del Corps Législatif Circumscripció electoral: Sena Electe a: élection législative partielle de 1858 dans la Seine (fr)
Dades personals
Formació	Collège Stanislas
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, advocat
Família
Fills	Paul Ernest Picard
Germans	Arthur Eugène Picard d'Ambésys

Caricatura d'Ernest Picard apareguda a Le Trombinoscope de Touchatout el 1872

Ernest Picard (París, 24 de desembre de 1821 - París, 13 de maig de 1877) fou un advocat i polític francès.

Biografia

Advocat al tribunal de París, Ernest Picard es fa ràpidament una clientela important gràcies a la seva facilitat de paraula a les audiències. És escollit diputat del Sena el 1858 i s'entesta, en els seus discursos, a tractar especialment les preguntes de finances i administratives. Anomenat «l'espiritual diputat del Sena», destaca a l'Assemblea pel seu verb.

Escollit de nou el 1863, s'eleva amb força contra l'annexió dels afores de París i condueix ardents campanyes contra el prefecte Haussmann. Escollit de nou el 1869 al Sena i a l'Hérault, opta per aquest departament per tal de reservar l'elecció a París a un membre de l'oposició. Esdevé a l'Assemblea el cap de l'«esquerra oberta», admetent la possibilitat d'adaptar-se al Segon Imperi, però vota contra la declaració de la guerra a Prússia.

Esdevingut, el 4 de setembre de 1870, membre del govern de defensa nacional i ministre de finances, contrasigna l'abolició de l'impost del segell sobre els diaris tot aixecant-se contra les mesures que graven les finances. El 25 de gener de 1871, acompanya Jules Favre a Versalles per tractar de la capitulació de cara a Bismarck, després negocia amb els banquers parisencs els 200 milions de la contribució de guerra reclamada pel canceller prussià.

A l'escrutini de 1871 per a l'Assemblea nacional, fracassa a París, però és escollit a Seine-et-Oise i a Meuse. Opta per Meuse, va a Bordeus i lliura la seva dimissió de ministre, però és de seguida cridat per Thiers per prendre la cartera d'interior al nou gabinet. Picard procedeix a una revisió prefectoral important i pren part activa a les mesures contra la Comuna de París i contra els aixecaments de diverses ciutats de província. Atacat pels republicans i pels monàrquics, ha de dimitir després de la desfeta de la Comuna. Thiers li proposa de fer-se governador del Banc de França, però Picard prefereix el lloc d'ambaixador a Brussel·les. L'Assemblea l'anomena senador inamovible el 1875.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Picard