Ernesto Sabato

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernesto Sabato

Ernesto Sabato l'any 1972
Naixement 24 de juny de 1911
Rojas, Argentina
Mort 30 d'abril de 2011 (99 anys)
Santos Lugares, Argentina
Nacionalitat Argentina
Ocupació Assagista, Novel·lista
Influències de Friedrich Schiller, Jorge Luis Borges, Friedrich Hölderlin, Oscar Wilde, Charles Baudelaire, Franz Kafka, Jack London, Johann Wolfgang von Goethe, Henrik Ibsen, August Strindberg, Fiódor Dostoievski,Jean-Paul Sartre, Lev Tolstoi, Gógol, Friedrich Nietzsche, Paul Valéry, Charles Dickens, Maksim Gorki, Albert Camus, Miguel Hernández, Cesare Pavese
Obra
Primeres obres Uno y el universo (assaig) El Túnel (novel·la)
Obres mestres El Túnel (1948), Sobre héroes y tumbas (1961), Abadón el exterminador (1974)
Signatura
[[Fitxer:Signatura d'Ernesto Sabato|128px|alt=]]

Ernesto Sabato (de vegades escrit Ernesto Sábato, segons la pronúncia esdrúixola d'aquest cognom d'origen italià)[1] (1911-2011) fou un novel·lista argentí, amb una obra caracteritzada per un profund contingut intel·lectual sobre la separació entre el bé i el mal.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 24 de juny del 1911 a Rojas, a la província de Buenos Aires, en una família d'origen italià. Penúltim d'onze fills, és enviat a la ciutat de La Plata a iniciar els estudis secundaris. Allà es va matricular a la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la Universitat local i s'afilià al Partit Comunista, el qual abandona després d'un viatge a Brussel·les on obté informació dels crims comesos pel règim de Ióssif Stalin. El 1937 viatja a París amb una beca i estableix contactes amb els surrealistes. A principis de la dècada dels quaranta decideix deixar la seva professió de físic i instal·lar-se en un modest terreny a les serres de Córdoba, al seu país natal. Allí escriu el llibre d'assajos Uno y el universo (1945), amb el qual obté la Faixa d'Honor de la Societat Argentina d'Escriptors. Treballa a París amb la UNESCO. De nou a Buenos Aires és nomenat director general de Relacions Culturals del Ministeri de Relacions Exteriors, càrrec que abandona per dedicar-se de ple a la literatura.

Sábato va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor francesa el 1979, i el 1984 va obtenir el Premi Miguel de Cervantes del Ministeri de Cultura d'Espanya. Compromès amb la defensa dels drets humans, un cop acabada la dictadura militar argentina, el 1983 va presidir la CONADEP, la comissió nacional responsable d'aclarir la situació dels desapareguts. Els darrers anys de la seva vida havia denunciat de forma constant l'horror creat pels militars argentins.

Des de feia anys, la seva progressiva disminució de la vista l'havia allunyat de l'escriptura i la lectura, encara que va descobrir la pintura, a la qual dedicava gran part del seu temps a la seva residència de Santos Lugares, a la província de Buenos Aires, on vivia des del 1945. Va morir el 30 d'abril del 2011 a casa seva, gairebé als cent anys.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

La seva producció assagística, els temes de la qual se centren en els problemes de l'art i la literatura, de l'artista i de l'escriptor i la seva relació amb la realitat, està reunida en Hombres y engranajes (1951), Heterodoxia (1953), El otro rostro del peronismo (1956), El escritor y sus fantasmas (1963), Tango, discusión y clave (1963), Itinerario (1969), Tres aproximaciones a la literatura de nuestro tiempo (1970), Claves políticas de Ernesto Sabato (1972), Apologías y rechazos (1979), Robotización del hombre (1981) i Páginas escogidas (1984). La seva producció narrativa es concentra en la trilogia composta per El túnel (1948), Sobre héroes y tumbas (1961) i Abadddón el exterminador (1974).

Textos d'Ernesto Sabato a Internet[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernesto Sabato Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «¿Sábato o Sabato"», Etcétera, 1 de setembre del 2007. (castellà)
  2. «S'ha mort Ernesto Sábato», Vilaweb, 30 d'abril del 2011.