Ernst Theodor Amadeus Hoffmann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
E.T.A. Hoffmann

Ernst Theodor Amadeus Hoffmann (Königsberg, 24 de gener de 1776 - 25 de juny de 1822) fou un escriptor i compositor alemany, que va influir en el moviment romàntic de la literatura alemanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Königsberg (Prússia Oriental; avui dia Kaliningrad, Rússia), fill d'un advocat. Després del divorci dels seus pares l'any 1778 va ser criat per la família de sa mare. El seu tercer nom era originàriament Wilhelm, però més tard va adoptar el d'Amadeus en honor del compositor Wolfgang Amadeus Mozart. Hoffmann va estudiar Dret en la Universitat de Königsberg però només va exercir la professió durant un curt període, abans de dedicar-se forçosament a la pintura, la crítica musical i la composició a causa de la derrota de Prússia per part de Napoleó. L'any 1814 va tornar a l'administració civil prussiana a Berlín i va exercir com jutge fins a la seua mort.

Hoffmann és molt més conegut com a escriptor. Les seues obres de ficció, combinant aspectes grotescos i sobrenaturals amb un poderós realisme psicològic, es troben entre les més influents del moviment romàntic. Les més famoses potser seran els contes fantàstics en què Jacques Offenbach va basar la seua òpera Els contes de Hoffmann (1880) i Léo Delibes el seu ballet Coppélia (1870). El seu personatge del Kapellmeister Kreisler també va inspirar l'obra per a piano Kreisleriana del compositor alemany Robert Schumann.

Moltes de les novel·les curtes més famoses de Hoffmann van ser reunides en les seues Peces fantàstiques (2 volums, 1814-1815), que també contenen una col·lecció de crítica musical i les seues pròpies il·lustracions. Hoffmann va escriure també la novel·la Els elixirs del diable (1816), famosa per l'ús d'un personatge doppelgänger, és a dir un doble fantasmal. Com a compositor va produir música religiosa i música incidental per a obres de teatre, i l'òpera Ondina (1816).

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • Fantasiestücke in Callot's Manier (Quadres fantàstics a la manera de Callot). Col·lecció de relats publicada l'any 1814, incloïa:
    • Der magnetiseur (El magnetitzador)
    • Ritter Gluck
    • Kreisleriana
    • Don Juan
    • Nachricht Von den neuesten Schicksalen des Hundes Berganza
    • Der goldene Topf
    • Die Abenteuer Der Sylvesternacht
  • Die Elixiere des Teufels (Els elixirs del diable), 1815.
  • Nachtstücke (Quadres noctuins). Col·lecció de relats publicada en 1817, incloïa:
    • Der Sandmann (L'home de l'arena)
    • Die Jesuiterkirche in G. (L'església dels jesuïtes de G.)
    • Des öde Haus (La casa buida)
    • Des Sanctus (El Sanctus)
    • Des Gelübde
    • Ignaz Denner
    • Des Majorat
    • Des steinerne Herz
  • Die Serapionsbrüder (Els germans de Serapi). Col·lecció de relats publicada l'any 1819. Va constar de quatre toms entre els que s'incloïen els següents contes:
    • Die automat (Els autòmats)
    • Barbara Roloffin
    • Der unheimliche Gast (L'hoste sinistre)
    • Spielerglück (Afortunat en el joc)
    • Vampirismus (Vampirisme)
    • Eine Spukgeschichte (Una història de fantasmes)
  • Die Marquise de la Pivardière (La marquesa de la Pivardière), 1821.
  • Datura fastuosa (Der schöne Stechapfel) (Datura fastuosa -El bell estramoni-), 1821. Es va publicar després de la mort de l'autor.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • La senyoreta de Scuderi. Traducció de Francesc de B. Moll. Palma: Moll, 1979.
  • La senyoreta de Scudéry. La marquesa de Pivardière. Traducció de Josep Roderic Guzmán Pitarch. València: Tres i Quatre, 1996.
  • Opinions sobre la vida del gat Murr. Traducció de Ramon Monton. Barcelona: Edicions de 1984, 2004.
  • Els elixirs del diable. Traducció de Ramon Monton. Barcelona: Edicions de 1984, 2006.
  • El magnetizador. Traducció de Joan Fontcuberta. Barcelona: Bambú edicions, 2010.



Enllaços externs[modifica | modifica el codi]