Ernst Toch
  |
||
|---|---|---|
 Escultura en honor a Ernst Toch a Mannheim |
||
| Estil: | Neoclàssic | |
| Naixença: | 7 de desembre de 1887 Viena (Imperi austrohongarès) |
|
| Defunció: | 1 d'octubre de 1964 (als 76 anys) Santa Mònica (EUA) |
|
| Nacionalitat: |  Àustria Estats Units |
|
| Activitat principal: | Professorat | |
| Altres activitats: | Compositor | |
Ernst Toch (Viena, Àustria 7 de desembre de 1887 - Santa Mònica, Califòrnia, Estats Units, 1 d'octubre de 1964 fou un compositor, violinista i professor de música austríac nacionalitzat estatunidenc.
Cursà filosofia i medicina en la Universitat de Viena i ensems estudià la música de forma autodidacta. No obstant, assolí la beca Mozart el 1909. I el mateix any es traslladà a Frankfurt, on fou deixeble de Walter Rehberg, i el 1913 aconseguí una plaça de professor en l'Escola Superior de Música de Mannheim. El 1919 li fou atorgada la beca Mendelssohn. Més tard guanyà per les seves composicions quatre premis de l'Estat.
El 1913 fou professor en l'Alta Escola de Música de Mannheim; però a causa de la primera guerra mundial hagué d'interrompre aquesta activitat, que reeixí després, encara que per poc temps. Més tard ensenyà a Berlín i després a Londres. A Berlín 1921 es doctorà amb la seva tesi Beiträge zur Stilkunde der Melodie obra publicada amb el títol Melodielehre (Berlín, 1923), traduïda al castellà per l'editorial Labor (Barcelona, 1931). El 1934 s'establí a Nova York i més tard a Los Àngeles. Es nacionalitzà estatunidencs el 1940.
La seva obra musical és molt abundant i mostra un elevat grau de perfecció, vertaderament rar en el que no s'ha subjectat a una disciplina escolàstica; per afegitó, la seva activitat primordial fou la de professor. Estèticament pertany a un neoclassicisme en el que potser s'ha d'observar certa manca d'inventiva.
Taula de continguts |
Òperes [modifica]
- Wegwende, (1925)
- La princesa i el pessol, (1927), sobre un conte d'Andersen
- El ventall, sobre texts de F. Lión
- Egón i Emilia, sobre text de Chr. Morgernsten
- Der Kinder Neujahrstraum, (El somni d'un any nou d'un infant)
- Escenes musicals per Les Bacantes, d'Eurípides
Música orquestral [modifica]
- Phantastiche Nachtmusik
- Peces per a orquestra d'instruments de vent
- A la meva Pàtria, simfonia per a veus, orgue i orquestra
Cambra [modifica]
- Per a grans conjunts de Cambra va escriure cinc peces, per a orquestra de Cambra:
- Simfonia de cambra
- La flauta xinesa, per a soprano i catorze instruments
- Concert per a violoncel i orquestra de Cambra,
- Suite de Dansa, per flauta, clarinet, viola, baix i bateria
És molt extensa la seva producció per a petits conjunts de cambra:
- Duets, per a dos violins
- Dos Divertimenti, per a violí i violoncel, i per a violí i viola
- Sonates, per a violí i piano, i per a clarinet i piano
- Trio, per per a violí, violoncel i piano
- Del moribund rococó, tres peces, per a violí i piano
- Quatre quartets de corda
A tot això s'ha d'afegir varies col·leccions de peces, tres sonates, per a piano i diversos lieds.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia ESPASA, Suplement dels anys 1963-1964, pàg. 410 ISBN 84-239-4596-0
