Ernst Toch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Ernst Toch
Ernst-Toch.jpg
Estil: Neoclàssic
Naixença: 7 de desembre de 1887
Viena (Imperi austrohongarès)
Defunció: 1 d'octubre de 1964 (als 76 anys)
Santa Mònica (EUA)
Nacionalitat: Àustria Àustria
Estats Units Estats Units
Activitat principal: Professorat
Altres activitats: Compositor

Ernst Toch (Viena, Àustria 7 de desembre de 1887 - Santa Mònica, Califòrnia, Estats Units, 1 d'octubre de 1964 fou un compositor, violinista i professor de música austríac nacionalitzat estatunidenc.

Cursà filosofia i medicina en la Universitat de Viena i ensems estudià la música de forma autodidacta. Això no obstant, assolí la beca Mozart el 1909. I el mateix any es traslladà a Frankfurt, on fou deixeble de Walter Rehberg, i el 1913 aconseguí una plaça de professor en l'Escola Superior de Música de Mannheim. El 1919 li fou atorgada la beca Mendelssohn. Més tard guanyà per les seves composicions quatre premis de l'Estat.

El 1913 fou professor en l'Alta Escola de Música de Mannheim; però a causa de la primera guerra mundial hagué d'interrompre aquesta activitat, que reeixí després, encara que per poc temps. Més tard ensenyà a Berlín i després a Londres. A Berlín 1921 es doctorà amb la seva tesi Beiträge zur Stilkunde der Melodie obra publicada amb el títol Melodielehre (Berlín, 1923), traduïda al castellà per l'editorial Labor (Barcelona, 1931). El 1934 s'establí a Nova York i més tard a Los Angeles. Es nacionalitzà estatunidenc el 1940.

La seva obra musical és molt abundant i mostra un elevat grau de perfecció, vertaderament rar en el que no s'ha subjectat a una disciplina escolàstica; per afegitó, la seva activitat primordial fou la de professor. Estèticament pertany a un neoclassicisme en què potser s'ha d'observar certa manca d'inventiva.

Òperes[modifica | modifica el codi]

Música orquestral[modifica | modifica el codi]

  • Phantastiche Nachtmusik
  • Peces per a orquestra d'instruments de vent
  • A la meva Pàtria, simfonia per a veus, orgue i orquestra

Cambra[modifica | modifica el codi]

  • Per a grans conjunts de Cambra va escriure cinc peces, per a orquestra de Cambra:
  • Simfonia de cambra
  • La flauta xinesa, per a soprano i catorze instruments
  • Concert per a violoncel i orquestra de Cambra,
  • Suite de Dansa, per flauta, clarinet, viola, baix i bateria

És molt extensa la seva producció per a petits conjunts de cambra:

  • Duets, per a dos violins
  • Dos Divertimenti, per a violí i violoncel, i per a violí i viola
  • Sonates, per a violí i piano, i per a clarinet i piano
  • Trio, per a violí, violoncel i piano
  • Del moribund rococó, tres peces, per a violí i piano
  • Quatre quartets de corda

A tot això s'ha d'afegir diverses col·leccions de peces, tres sonates, per a piano i diversos lieds.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]