Eros Poli
| Eros Poli |
|
Eros Poli a la París-Niça de 1993 |
|
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Nom complet | Eros Poli |
| Data de naixement | 6 d'agost de 1963 |
| País | |
| Dades biomètriques | |
| Alçada | 1,94 m |
| Pes | 85 kg |
| Equips | |
| Equips anteriors | 1991. Del Tongo - MG Boys 1992-1993. GB - MG Maglificio 1994-1995. Mercatone Uno 1996. Saeco - AS Juvenes 1997. Gan 1998-1999. Crédit agricole |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
1 etapa al Tour de França |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Los Angeles 1984 | CRE | |
Eros Poli (Isola della Scala, 6 d'agost de 1963), va ser un ciclista italià que normalment treballava de gregari per als líders dels equips en què va formar, especialment com a preparador dels esprints de grans velocistes com Mario Cipollini.
Tot i ser un corredor d'equip, dedicat generalment a tasques secundàries, durant la quinzena etapa del Tour de França de 1994, i aprofitant que Cipollini, el seu cap de files, s'havia retirat de la cursa i que, per tant, no havia de dur a terme tasques d'equip, va protagonitzar una escapada en solitari que, de bon principi, semblava destinada al fracàs.
Quan va iniciar el seu demarratge, Poli era un dels últims a la classificació general del Tour, i els principals aspirants a la victòria no van donar importància al seu atac que, a més a més, tenia lloc a més de cent setanta quilòmetres de la línia d'arribada, tenint per davant el mitic port del Ventor, una muntanya que no s'adaptava gens a les seves característiques físiques (Poli medeix 1,94 metres d'alçada, i el seu pes en aquell moment era de 85 quilos, per tant, cap muntanya mínimament destacada no s'adaptava a les seves característiques, i encara menys un port excepcional com aquell).
Poli però va perseverar en el seu intent, agafant un important aventatge sobre el seus perseguidors, i va arribar al peu de la muntanya amb prop de 16 minuts 20 segons de marge sobre el segon classificat i 23 minuts 45 segons sobre el pilot. Ara bé, al llarg del duríssim ascens del Ventor, va patir una forta "pàjara" (defalliment en l'argot ciclista) i va començar a perdre temps a marxes forçades. Tanmateix, amb una força de voluntat sobrehumana Poli es va sobreposar i va aconseguir mantenir-se sobre la bicicleta i arribar, després de 171 quilòmetres corrent en solitari, completament esgotat i plorant literalment d'emoció, en primera posició a línia d'arribada, amb un aventatge de 3 minuts 39 segons sobre el segon classificat, aconseguint la que sens dubte és la victòria més important de la seva trajectòria, i protagonitzant una gesta heròica que, indiscutiblement, forma part de la llegenda del ciclisme.
A part d'aquesta etapa del Tour, i d'alguna victòria en curses menors, Poli també havia format part de l'equip italià que havia obtingut la medalla d'or en la modalitat de curses per equips als Jocs Olímipics de Los Ángeles, el 1984, juntament amb Claudio Vandelli, Marcello Bartalini i Marco Giovannetti.
En ser preguntat pels periodistes sobre quin volia que fos el seu epitafi, Poli va respondre "Aquí descansa Eros Poli, famòs per ser alt i acabar últim al Giro d'Itàlia".
Actualment Poli regenta un bar de vins a la ciutat italiana de Verona.
Taula de continguts |
Palmarès [modifica]
- 1984
Medalla d'or als Jocs Olímpics d'estiu de 1984 en la prova de 100 km contrarellotge per equips (amb Marcello Bartalini, Marco Giovannetti i Claudio Vandelli)
- 1987
- Campió del món amateur de contrarellotge per equips (amb Roberto Fortunato, Mario Scirea i Flavio Vanzella)
- 1988
- 1994
- Vencedor d'una etapa al Tour de França i 1r del Premi de la combativitat

- Vencedor d'una etapa al Tour de França i 1r del Premi de la combativitat
- 1998
- 1r a Dun Le Palestel
Resultats al Tour de França [modifica]
- 1992. Abandona (7a etapa)
- 1994. 115è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1995. 114è de la classificació general
- 1996. 127è de la classificació general
- 1997. 134è de la classificació general
- 1998. 86è de la classificació general
Resultats al Giro d'Itàlia [modifica]
- 1991. 129è de la classificació general
- 1992. 148è de la classificació general
- 1993. 131è de la classificació general
- 1994. 98è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya [modifica]
- 1995. 105è de la classificació general
Enllaços externs [modifica]
- Crònica de l'etapa (amb foto)(francès)
- Fitxa a www.sitiodeciclismo.net
- Palmarès al Tour (castellà)