Erri De Luca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat d'Erri De Luca

Enrico De Luca, més conegut com a Erri De Luca (Nàpols, 20 de maig de 1950) és un escriptor i traductor italià.

Fou batejat Erri en honor del seu avi nord-americà, de nom Henry. Amb díhuit anys (el 1968) es va traslladar a Roma, on es va unir al moviment polític Lotta Continua -un grup autònom d'extrema esquerra.[1] Després tingué llocs de treball molt diferents, tant a Itàlia com a l'estranger: entre altres com a conductor de camions, treballador de la construcció o de la fàbrica d'automòbils Fiat. Més tard, l'any 1999, durant la guerra als territoris de l'ex-Iugoslàvia, tornà a fer de conductor, en aquest cas encarregant-se de combois d'ajuda humanitària.

Com a escriptor només va publicar el seu primer llibre el 1989, quan ja tenia 39 anys: "Non ora, non qui", on narra la seua infantesa al Nàpols de postguerra, un espai al qual retornarà en diverses obres posteriors. A partir de 1993, les seues obres comencen a traduir-se i obté premis literaris com el "France Culture" per al llibre "Aceto, arcobaleno," el Premio Laure Bataillon per "Tre Cavalli" o el Femina Etranger per "Montedidio". El seu primer llibre traduït al català, en versió de Joan Francesc Mira, fou "Pedres de volcà",[2] l'any 1993.

És un escriptor prolífic: fins ara ha publicat més de 60 obres, entre narracions, poesia, assajos i obres de teatre.
El crític literari del "Corriere della Sera", Giorgio De Rienzo, considerà, l'any 2009, Erri de Luca com 'l'escriptor del decenni' i destacà la profunditat de les seues narracions, contingudes sempre en "llibres prims".[3]

Com a autodidacta, va estudiar diversos idiomes, entre ells l'hebreu antic, i ha traduït alguns textos de la Bíblia, intentant ser fidel a l'original.[4]

Erri De Luca és també reporter de diversos periòdics: "La Repubblica", "Il Corriere Della Sera", "Il Manifesto", "L'Avvenire". A més de comentarista de temes d'actualitat, escriu sobre muntanyisme i escalada, esports que practica. El 2002 va escalar una paret de 8b de nivell, a la Grotta dell'Arenauta di Sperlonga. I el 2005 va fer una expedició a l'Himàlaia, amb Nives Meroi, que narra en el llibre "Sulla traccia di Nives".

L'any 2011 protagonitzà, al costat de l'actriu Isa Danieli, el curtmetratge "Di là dal vetro", dirigit per Andrea di Bari. Un diàleg nocturn entre un home i la seua mare, morta fa anys, en el qual s'entrellacen la guerra, pors, lluita política, records familiars i reflexions sobre la mort.

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

Títol original Any de publicació original Títol en català Traductor/a
"Aceto, arcobaleno" 1992 "Pedres de volcà" Joan Francesc Mira
"Tu, mio" 1999 "Tu, meu" Jordi Gàlvez Pasqual
"Tre cavalli" 2000 "Tres cavalls" Pau Vidal Gavilan
"Montedidio" 2002 "Montedidio" Anna Casassas
"Il contrario di uno" 2003 "El contrari d'un" Pau Vidal Gavilan
"Il peso della farfalla" 2009 "El pes de la papallona" Anna Casassas
"Il giorno prima della felicità" 2009 "El dia abans de la felicitat" Anna Casassas
"I pesci non chiudono gli occhi" 2011 "Els peixos no tanquen els ulls" Anna Casassas
"Il torto del soldato" 2012 "El crim del soldat" Albert Pejó
 ? 2014 "Història d'Irene" Albert Pejó[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://info.nodo50.org/Grupos-autonomos-Lotta-Continua-y.html
  2. http://www.partal.com/vademecum/cat/biblio/DeLucaSerra.html,
  3. "Ma penso soprat­tutto ai libretti esili ma profondi di Erri De Lu­ca: il solo vero scrittore di rango che per ora ci abbia dato il Duemila" http://corrieredelmezzogiorno.corriere.it/napoli/notizie/arte_e_cultura/2009/11-dicembre-2009/erri-de-luca-scrittore-d-italia-decennio-1602140060133.shtml
  4. "Conocemos la versión católica de la Biblia, que nunca ha sido muy escrupulosa con el original. Más bien ha considerado el Antiguo Testamento en hebreo antiguo como un producto en bruto que había que trabajar y refinar a través de los conocimientos cristianos. Yo, en cambio, propongo una lectura muy literal de ese texto" http://www.revistaminerva.com/articulo.php?id=351
  5. Nopca, Jordi. «Ecologisme, introspecció i consciència històrica». Diari Ara, 22/3/2014 [Consulta: 23 març 2014].