Ervin Acél

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErvin Acél

Ervin Acél pocs mesos abans de morir amb la Filharmònica d'Oradea
Biografia
Naixement3 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata
Timișoara (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficOLYMPIA

Musicbrainz: 92e75ecc-12c3-49f5-8f96-464d8af11767 Discogs: 1056680 Modifica el valor a Wikidata

Ervin Acél (Timişoara, 3 de juny de 1935 - Viena, 24 d'agost de 2006), director d'orquestra i pedagog distingit, era un ciutadà romanès d'origen jueu hongarès.

Biografia[modifica]

Educació[1][modifica]

Ervin Acél va néixer a Timişoara i va estudiar a la seva ciutat natal, així com a Bucarest des de 1953 fins a 1958 al conservatori Ciprian Porumbescu i a Cluj-Napoca al conservatori "Gh. Dima" els estudis de direcció d'orquestra. Els seus mestres van ser Víctor Iusceanu (teoria de la música), Paul Constantinescu (harmonia), Silvia Cǎpǎṭânǎ (piano), Adriana Sachelarie i George Breazul (història de la música), Constantin Silvestri, Ion Vicol, Antonin Ciolan i Anton Ronai (direcció); va donar classes magistrals amb el director francès, Jean Fournet i la Filharmònica de la Ràdio Holandessa (Radio Filharmonisch Orkest Holland).

Debut i director d'orquestra a Oradea[1][2][modifica]

Acél va començar la seva carrera com a director a Botosani el 4 d'octubre de 1960, on va estar en actiu fins al 1963 on també treballa com a professor de piano.

El 1965 es va convertir en cap de l'Orquestra Filharmònica d'Oradea (Filarmonica De Stat Oradea/Nagyvárady Állami Filharmónia), on va romandre fins a 1992.[3] També va actuar director administratiu de 1980 fins a 1989. Sota el seu lideratge, el conjunt s'ha convertit en una de les principals orquestres de Romania. A més dels seus nombrosos concerts, va publicar al voltant de 30 enregistraments de gramòfon. Durant el seu mandat, es va prestar especial atenció a dos importants compositors que havien viscut a Oradea: Carl Ditters von Dittersdorf i Michael Haydn. Va gravar nombroses obres de Michael Haydn, registres que abans eren desconeguts.[4][5]

Per un breu període entre 1981 i 1983 va ser el director de l'Òpera i Ballet de l'Estat d'Istanbul.

Anys a Szeged[1][modifica]

De 1991 a abril de 1999 va ser el director titular de l'Orquestra Simfònica de Szeged (Szegedi Szimfonikus Zenekar),[6] la segona orquestra més important d'Hongria. Les seves actuacions van tindre un gran èxit popular i durant aquest període, va realitzar un repertori més eclèctic que va des del barroc fins a la música moderna. Ha col·laborat amb artistes tan coneguts com: Mario del Monaco, Irene Oriver, Igor Oistrakh, Robert Soetens, Monique Haas, Magda Tagliaferro, Rosa Fein, Katia Ricciarelli, Ryszard Bakst, Dimitri Alexeev, Antonio Barbosa, Sebastian Benda, Takeihiro Hirai i molts altres. Amb aquesta orquestra va realitzar una gira extensa, donant concerts el 1997 a Portugal (on es va presentar amb la mezzo-soprano Agnès Baltsa),[7] Rússia, Itàlia i Corea. També va dirigir l'Orquestra Estatal Saxona de Dresde (Sächsische Staatskapelle Dresden), l'Orquestra Filharmònica de Washington (Washington Philharmonic Orchestra), l'Orquestra Simfònica de Columbus (Columbus Symphony Orchestra) i va participar en nombrosos festivals internacionals com el "Giornale Musicale di Vicenza", i el Conservatori de Santa Cecília a Roma.

Acél era un consumat mestre de l'estil clàssic vienès, donant resultats notables de la música de Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Brahms i Richard Strauss. Posseïa una tècnica de realització fabulosa, un temperament artístic extraordinari, i un refinat sentit per al so orquestral, l'equilibri i el color, també va ser un intèrpret inspirat del repertori rus i francès i, a més, un especialista de la música de Béla Bartók.

Docència a Viena[8][modifica]

Ervin Acél va ser un destacat docent de la direcció orquestral, en primer lloc va organitzar classes magistrals per als directors joves a Romania (Băile Felix) des de 1983, a Hongria (Szeged) des de 1992 a 1999, i a Àustria (Viena) a partir de 1996. Aquests cursos es van fer molt coneguts a nivell internacional, atraient a nombrosos estudiants d'arreu del món. Acel, un poliglot, va establir una relació fàcil amb els grups multinacionals dels estudiants, alternant amb facilitat entre anglès, alemany, italià, francès i també les seves dues llengües maternes, hongarès i romanès. El seu mètode d'ensenyament era molt considerat i els resultats, impressionants. Va ser molt admirat i estimat pels seus alumnes, a qui va anomenar "els meus fills". Des de 1996, va ensenyar Acél direcció d'orquestra en la famosa Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena (antigament l'Acadèmia de Música i en l'actualitat la Universitat de Música de Viena) en conjunt amb el director austríac, Leopold Hager, fins que va morir el 2006. Durant aquest període també va donar classes magistrals d'estiu a Viena, a la Musikseminar Wiener i també a Itàlia.

A Itàlia va actuar a Castelgandolfo, a Roma per al Papa Joan Pau II, interpretant les Danses de Galánta de Zoltán Kodály amb la Philharmonia Hungarica.[9] A més de les seves responsabilitats docents a Viena, les va seguir duent a terme a Oradea (des de 1999), Satu Mare, Timişoara i altres ciutats romaneses i hongareses, així com una gira per Àsia (Corea, Taiwan, Japó).

Després d'una llarga malaltia. Acel va morir el 24 d'agost de 2006 a Viena. Va ser soterrat a Kőszegszerdahely prop de Kőszeg (Hongria).

Va gravar no menys de 40 enregistraments, dels quals, però, només 8 han aparegut en CD.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ervin Acél