Erwin Schrödinger
 Erwin Schrödinger |
|
| Naixement | 12 d'agost de 1887 Viena, Àustria-Hongria |
|---|---|
| Mort | 4 de gener de 1961 (als 73 anys) Viena, Àustria |
| Nacionalitat | Àustria, Irlanda |
| Camp | Física |
| Universitat | Universitat de Viena |
| Assessor acadèmic | Friedrich Hasenöhrl Franz S. Exner |
| Estudiants notables | Linus Pauling Felix Bloch Brendan Scaife |
| Conegut per | Equació de Schrödinger Gat de Schrödinger Lògica quàntica |
| Premis importants | Premi Nobel de Física (1933) Medalla Max Plank (1937) |
| Signatura |  |
Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Viena, Imperi austrohongarès, 12 d'agost del 1887 - Viena, Àustria 4 de gener del 1961[1]) fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica. Va formular l'equació d'evolució de la funció d'ones associada a un sistema de partícules coneguda com a equació de Schrödinger i per la que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1933.
 |
| Premi Nobel de Física (1933) |
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Neix el 12 d'agost de 1887 a Erdberg, avui dia un suburbi de Viena, fill de Rudolf Schrödinger, botànic i fabricant de sudaris, i de Georgine Emilia Brenda, filla del professor de química Alexander Bauer. El pare era catòlic mentre la mare era luterana. El 1898 inicia els seus estudis a l'Akademisches Gymnasium de Viena, i els continua entre 1906 i 1910 al costat de Franz Serafin Exner (1849 – 1926) i Friedrich Hasenöhrl (1874 – 1915). El 1910 va obtenir el seu doctorat en física teòrica a la Universitat de Viena.
El 1914 obté una habilitació (venia legendi), després participarà a la Primera Guerra Mundial com a oficial d'artilleria a diverses fortaleses austríaques. El 6 d'abril del 1920 Schrödinger es casà amb Annemarie Bertel. El mateix any esdevé l'assistent de Max Wien i al setembre aconsegueix esdevenir professor associat (Ausserordentlicher Professor) de física a la Universitat d'Stuttgart, el 1921 serà professor titular (Ordentlicher Professor) a Wrocław. El 1922 es trasllada a la Universitat de Zuric, al departament de física teòrica on tindrà relació amb Albert Einstein i Max von Laue.
El 1926 publica un article titulat Quantisierung als Eigenwertproblem[2] a la prestigiosa revista Annalen der Physik[3] sobre la quantització del problema dels vectors propis de la mecànica d'ones que esdevindria l'equació de Schrödinger.
El 1927 succeeix Max Planck a la Friedrich-Wilhelms-Universität a Berlín (des del 1949 coneguda com a Humboldt-Universität zu Berlin). El mateix any 1927 va assistir al Vè Congrés Solvay, dedicat a l'estructura i les propietats del nucli atòmic, que es va desenvolupar a la Universitat Lliure de Brussel·les. El 1933 va decidir abandonar Alemanya a causa del nazisme i l'antisemitisme. Llavors passa al Magdalen College de la Universitat d'Oxford i el mateix any rep el Premi Nobel de Física conjuntament amb Paul Dirac. La seva estada va ser breu i mai va ser acceptat a causa de la seva vida personal no convencional (vivia amb dues dones). El 1934 feu un lectorat a la Universitat de Princeton on li proposen un lloc permanent però no ho acceptà. És a punt d'anar a la Universitat d'Edimburg però el seu visat expira i el 1936 accepta un càrrec a la Universitat de Graz a Àustria.
El 1938 després de l'Anschluss (l'annexió d'Àustria per part del Tercer Reich), Schrödinger va començar a tenir problemes a causa de la seva marxa de Berlín el 1933 i les seves posicions polítiques contràries al nazisme. En un primer moment va publicar un escrit retractant-se de la seva oposició al nazisme (després se'n penediria d'haver-ho fet i li ho diria a Einstein). Tanmateix els nazis no van oblidar l'ofensa i va ser cessat per la universitat per manca de fiabilitat política. Va patir assetjament i va rebre instruccions de no abandonar Àustria, però va poder fugir a Itàlia. Des d'aquí va anar a la Universitat d'Oxford i a la de Gant.
El 1940 va rebre una invitació per ajudar a la creació del que seria el Dublin Institute for Advanced Studies (l'Institut Irlandès d'Estudis Avançats), promogut pel Taoiseach (Primer Ministre) Éamonn de Valera. Es va traslladar a Irlanda, establint-se a Dublín, al suburbi de Clontarf, i esdevenint el director de l'Escola de Física Teòrica ( School for Theoretical Physics). Va romandre a Irlanda durant 17 anys i va adquirir la nacionalitat irlandesa. Durant la seva estada a Dublín va escriure més de 50 publicacions sobre diversos temes, des de la biologia (What is life, 1944 ), a la història de la ciència (Nature and the Greeks, 1954) passant per les seves aproximacions a una teoria unificada de totes les forces fonamentals (de vegades coneguda sota el nom de teoria del tot) (Space-Time Structure, 1950).[4][5]
Schrödinger va restar a Dublín fins la seva jubilació el 1955. Durant la seva estada va continuar amb les seves relacions amb diferents dones, incloses algunes considerades escandaloses amb estudiants, i en va tenir dues filles. El 1956 va retornar a Viena. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar a la física matemàtica, la relativitat general, i la teoria del tot; però el seu últim llibre Meine Weltansicht (La meva visió del món) del 1961 el va dedicar a la seva visió de la metafísica.
Schrödinger mor el 4 de gener de 1961 a la ciutat de Viena, a conseqüència de la tuberculosi a l'edat de 73 anys, va ser enterrat al poble d'Alpbach al Tirol.
[modifica] Recerca científica
El 1926 va formular la seva famosa equació de Schrödinger, que tot i arribar una mica més tard que la Matrizenmechanik (la Mecànica matricial) de Werner Heisenberg és un dels fonaments de la mecànica quàntica. Schrödinger va utilitzar equacions diferencials per a descriure com canvia l'estat quàntic d'un sistema físic al llarg del temps, aquesta aportació li va reportar fama mundial i li valdre el Premi Nobel de Física del 1933 (conjuntament amb el físic francès Paul Adrien Maurice Dirac). A una famosa sèrie d'articles[2][6] a la revista científica Annalen der Physik Schrödinger va demostrar l'equivalència de la seva formulació amb la mecànica matricial de Heisenberg, Born i Pascual Jordan.
El 1935, després d'una extensa correspondència amb el seu amic Albert Einstein, va proposar i publicar l'experiment mental conegut com el gat de Schrödinger amb la intenció d'il·lustrar els problemes de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica quan s'intenta aplicar a la descripció de fenomens a escala macroscòpica.
Schrödinger va fer aportacions importants en el camp del color, el treball d'Ernst Mach el va portar a la teoria de la visió o percepció del color, un camp en el que va esdevenir un expert reconegut. També va fer estudis de colorimetria, va estudiar diferents espais de color del model CIE 1931 (CIE XYZ) de la Comissió Internacional d'Il·luminació.[7] Atès que la mescla additiva dels colors segueix les normes de l'addició vectorial, va representar els colors com a vectors.[8]
[modifica] Reconeixements
- El 1933 rep el Premi Nobel de Física
- El 1937 rep la Medalla Max Planck.
- El 1949 esdevé membre de la Royal Society de Londres
- El 1983 el Banc d'Àustria va emetre un bitllet de 1000 xílings dedicat a Schrödinger.
- En el seu honor s'anomenà l'asteroide (13092) Schrödinger descobert el 24 de setembre de 1992 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.
- El 1999 L'Acadèmia de Ciències d'Àustria va crear el Premi Erwin Schrödinger[9] (Erwin-Schrödinger-Preis).
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Entrada "Erwin Schrödinger"» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 23-11-2010].
- ↑ 2,0 2,1 E. Schrödinger, Quantisierung als Eigenwertproblem. Annalen der Physik, Número 79, Primera part, pàgina 361; Segona part, pàgina 489; Número 81, Tercera part, pàgina 109; Leipzig, 1926. Disponible a Primera part i a Segona part, Tercera part
- ↑ Disponible la versió digitalitzada per la Biblioteca Nacional de França del 1799 al 1930
- ↑ Schrödinger, E.. Space-Time Structure. Cambridge Univ. Press, 1950.
- ↑ The General Unitary Theory of the Physical Fields. Proceedings of the Royal Irish Academy, 49 A, (1943), pàg. 43-58 .
- ↑ E. Schrödinger, Über das Verhältnis der Heisenberg-Born-Jordanschen Quantenmechanik zu der meinen, Annalen der Physik, Número 79, pàgina 734, Leipzig, 1926. Disponible a Über das Verhältnis der Heisenberg-Born-Jordanschen Quantenmechanik zu der meinen
- ↑ W. Heisenberg: Erwin Schrödinger. Jahrbuch der Bayrischen Akademie der Wissenschaften 1961,27-35
- ↑ Erwin Schrödinger: Grundlinien einer Theorie der Farbmetrik im Tagessehen. In: Annalen der Physik, Heft IV, Jahrgang 63, 1920, S. 397ff, S.489 ff.
- ↑ Erwin-Schrödinger-Preis
[modifica] Enllaços externs
