Erzurum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima. Fou l'antiga ciutat armènia de Karin (Կարին), ciutat molt ben situada dins el regne d'Armènia, va quedar en poder de l'Imperi Romà el 387 quan havia patit força destrucció. Els romans la van restaurar i li van donar el nom de Teodosiòpolis el 415 si bé la població armènia, que era majoria la va continuar anomenant Karin, nom que des del 415 va portar només durant el domini persa del 607 al 623. Conservà aquest nom fins al 1080 quan fou conquerida pels oghuz (menys durant la dominació àrab en què es va dir Kali des de vers el 700 fins al 949). El seu nom deriva de Arz-u Rum (La terra dels romans)..

La ciutat té vora 400.000 habitants (361.235 al cens del 2000), i es troba a un altiplà de 1950 metres. És un nus de comunicacions. La ciutat moderna té tres avingudes principals, una universitat (anomenada Ataturk), i molts edificis històrics, entre ells la mesquita Ulu djami (construïda el 1179), la madrassa Cifte Minareli (l'edifici més característic de la ciutat), les tres tombes (Uç Kumbetler), la tomba de Hatuniye (del segle XIII), la madrassa de Khundi Khatun, la madrassa Yakutiye (també del segle XIII), i una mesquita construïda per l'arquitecte Sinan el segle XVI anomenada mesquita de Lala Mustafa Pasha. El monument Aziziye commemora les guerres entre Rússia i Turquia. A la ciutat hi ha també l'antiga ciutadella, la torre de la Campana, el Caravanserai de Rustem Pasha i el Bedesten.

Història[modifica | modifica el codi]

Per la seva història anterior al domini turc vegeu Teodosiòpolis d'Armènia.

Possessió del seljúcides, fou conquerida pels mongols dirigits per Baydju el 1242 i va pagar un tribut elevat. Després de la caiguda dels Ilkhan va ser ocupada per l'emir Cobànida Hasan el 1340 i per l'emir Ala al-Din Eretna el 1360. El 1385 fou ocupada pels Kara Koyunlu i el 1465 pels Ak Koyunlu. El 1502 fou ocupada pel safàvida Ismail i conquerida pels otomans després de la victòria de Čaldiran el 1514.

El 1534 es va convertir en capçalera d'un beglerbegilik amb els següents sandjaks:

  • Erzurum
  • Shebin
  • Kara-Hisar
  • Kighi
  • Khinis
  • Yukari-Pasin
  • Malazgird
  • Tekman
  • Kizučan
  • Ispir
  • Tortum
  • Namervan
  • Medjinkerd

El 1540 els reglaments fiscal d'Uzun Hasan foren substituïts pel kanum otomà normal.

El 1622 a la mort del sultà Othman II, el beglerbegi Abaza Paixà, amb el suport de la població i dels djilalis es va revoltar contra el govern central dominat pels geníssers i va resistir als exèrcits enviats contra ell fins al setembre del 1628.

El setembre de 1829 fou ocupada per Rússia temporalment. El 1878 fou ocupada altre cop; i per tercera vegada el febrer del 1916 però fou evacuada a començaments del 1918. El 23 de juliol de 1919 es va celebrar allí el primer congrés nacional turc presidit per Mustafa Kemal (Ataturk).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erzurum

Coord.: 39° 54′ 35″ N, 41° 16′ 32″ E / 39.909722222222°N,41.275555555556°E / 39.909722222222; 41.275555555556