Es Baluard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 39° 34′ 14.45″ N, 2° 38′ 31.21″ E / 39.5706806,2.6420028

Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma
Es Baluard-Logo-entrance.jpg
Fundat 30 de gener de 2004
Localització Plaça Porta Santa Catalina, 10 Palma, Mallorca
Àmbit Museu d'Art
N. de visitants 334.506 (2011)[1]
Superfície 5.027 m2 (total)
2.500 m2 (exposició)
Director/a Nekane Aramburu[2]
Transport públic Línies de bus 1, 2, 3, 5, 7 i 46
Bus Turístic 50
Lloc web www.esbaluard.org

Es Baluard és un museu d'art modern i contemporani situat a Palma (Mallorca). Fundat el 30 de gener de 2004,[3] Es Baluard reuneix un important fons d'art contemporani, d'autors balears o relacionats d'alguna manera amb les Illes Balears. A més d'exposar les obres que componen la seva col·lecció permanent, Es Baluard també celebra exposicions temporals. Des de la seva fundació, ha acollit mostres d'artistes com Rebecca Horn (2004), Fabrizio Plessi (2004), Picasso (2006), Jaume Plensa (2006), Andy Warhol (2006), Joan Miró (2006 i 2008), Santiago Rusiñol (2007), Anselm Kiefer (2009), Robert Mapplethorpe (2009) i Joana Vasconcelos (2009), Juan Uslé (2010), Alberto García-Alix (2010), Eduardo Arroyo (2011), Christian Boltanski (2011) i Esther Ferrer (2012), entre altres.

La gestió del museu corre a càrrec de la Fundació Es Baluard, integrada per Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Fundació d'Art Serra. El 2008 es constituí la Comissió d'Adquisicions, un òrgan format per experts propis i externs del museu, amb l'objectiu d'ampliar la col·lecció.

El museu ocupa un lloc privilegiat en l'antic baluard defensiu de Sant Pere, un edifici del segle XVI ubicat en plena badia de Palma i dissenyat per l'enginyer italià Giovan Giacomo Palearo Fratin ‘El Fratín'. L'ampliació del museu, que consta de 5.027 metres quadrats, la meitat dels quals expositius, va anar a càrrec dels arquitectes Jaime i Luís García Ruiz, Ángel Sánchez-Cantalejo i Vicente Tomás.

Història[modifica | modifica el codi]

El baluard de Sant Pere[modifica | modifica el codi]

Article principal: Baluard de Sant Pere

Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma es troba ubicat dins el perímetre del baluard de Sant Pere, el qual forma part del recinte murari renaixentista que envoltava la ciutat de Palma fins a principis del s. XX.

La construcció del baluard de Sant Pere data del darrer quart del s. XVI. En aquesta època s'emprèn el reforç dels antics murs medievals amb la realització de noves murades, ideades per l'enginyer italià Giacomo Palearo Fratín. Els seus dissenys s'adapten a les noves necessitats defensives de l'època i concep un recinte murari format per baluards units entre si per llenços de murada. El baluard de Sant Pere destaca per les seves grans dimensions i la seva ubicació estratègica, fins al punt que s'hi instal·larà una de les escoles d'artilleria més prestigioses d'Europa.

El baluard de Sant Pere ha sofert diferents modificacions al llarg dels segles, i així el 1646, sota el mandat de Vicenç Mut (nomenat el 1638 enginyer i sergent major de la fortificació), es modifica l'altura del bastió de Santa Catalina, per igualar-la a la dels bastions d'en Moranta i del Sitjar i poder comunicar-los a través de la murada. Serà durant el segle XVIII quan la construcció adoptarà definitivament la forma actual.

El 1952, després de més de tres-cents anys, el baluard de Sant Pere deixarà de tenir ús militar. Uns anys més tard passarà a mans privades. Els nous propietaris projectaran construir edificis a tota la zona i, per això, el 1963 atempten contra la murada amb bombes de calç col·locades estratègicament que aconsegueixen esbucar gran part de la cortina de ponent del baluard. Els ciutadans de Palma no romangueren impassibles davant aquest fet i la seva reacció accelerà la declaració del baluard com a conjunt historicoartístic, i l'Estat en projectà la reconstrucció immediata el 1965.

Després d'aquest incident els terrenys són qualificats d'ús públic i expropiats a finals de la dècada dels vuitanta. El baluard, sense tenir un ús específic, cau en un estat de complet abandó fins que el 1997 aquests terrenys són cedits per l'Ajuntament de Palma per a la construcció d'Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.

L'Aljub[modifica | modifica el codi]

L'Aljub d'Es Baluard durant un concert, l'any 2009. Fotografia: Sandra Almazán

És un antic continent d'aigua dolça, que fou acabat de construir durant la dècada de 1640. Compta amb una tipologia clàssica de planta rectangular, de 353 m², coberta amb una volta de canó rebaixada i obertures per a la seva ventilació. Després de la restauració es poden veure les diferents tècniques constructives aplicades en els seus murs, una de les quals és l'antiquíssima espina de peix.

L'aigua que emmagatzemava servia per subministrar aigua dolça a tot el barri del Puig de Sant Pere i a tots els vaixells que arribaven al port. Aquesta aigua provenia de la font de la Vila, propera a Esporles, entrava a la ciutat per la porta de Santa Margalida i arribava a l'aljub mitjançant una síquia-aqüeducte que passava pels horts d'en Moranta, actual zona del carrer de Bonaire.

Quan el baluard caigué en desús es convertí en un autèntic abocador de fems. Amb la construcció del museu es va redescobrir i recuperar aquest meravellós espai i es va convertir en un recinte més del museu.

Des de la seva inauguració té un ús polivalent: s'ofereix a artistes contemporanis com a continent de les seves instal·lacions, es destina a allotjar exposicions temporals i per la seva magnífica acústica hi tenen lloc concerts i espectacles.

L'Edifici: del segle XVI al XXI[modifica | modifica el codi]

El nou edifici d'Es Baluard s'integra harmònicament amb el baluard renaixentista

El nou edifici s'integra en l'antic baluard renaixentista. L'edifici del segle XXI conviu harmònicament amb el del segle XVI.

L'edifici del museu, definit per línies simples i netes, és del tot respectuós amb l'entorn patrimonial i històric que l'envolta i allotja; s'integra perfectament en el perfil del baluard renaixentista. El diàleg entre l'arquitectura contemporània del nou edifici i l'antiga muralla està present en tot moment i és constant i un se n'adóna a mesura que recorre els diferents espais del museu. El projecte pretén ser integrador de la construcció moderna i respectar el patrimoni antic de les muralles; alhora que diferenciador. Per aquest motiu s'han utilitzat materials com el formigó i el vidre, que permeten distingir perfectament les dues tipologies constructives.

L'edifici, dissenyat per Lluís García-Ruiz, Jaume García-Ruiz, Vicente Tomás i Angel Sánchez Cantalejo, té una superfície total de 5.027 m², dels quals 2.500 es destinen a espais expositius. Està dividit en tres plantes que es relacionen amb l'exterior, amb les muralles i entre si mitjançant rampes, claraboies i grans balconades interiors, cercant la idea de carrer interior.

Els espais exteriors són concebuts com llocs d'exposició i passeig, traçant un recorregut pel perímetre de la muralla. El gran aljub es manté també com a espai expositiu, alhora que acull actes diversos en funció de la programació del museu.

La Col·lecció[modifica | modifica el codi]

La sala permanent "Miró. Ubú en escena", amb obres de Joan Miró de la col·lecció d'Es Baluard relacionades amb el personatge Ubú, d'Alfred Jarry.

La col·lecció d'Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma recull obres dels artistes i moviments principals que han confluït i conflueixen a les Illes Balears des dels inicis del segle XX fins a l'actualitat i les posa en relació amb les d'altres contextos artístics nacionals o internacionals.

Si bé la col·lecció comença en el moment que, amb el modernisme pictòric, es desenvolupa la renovació del paisatgisme a Espanya i un bon nombre de pintors, majoritàriament catalans, coincidiren a Mallorca –Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa, Joaquín Sorolla o Antoni Gelabert-, i continua amb un recorregut per les avantguardes i fins als principals moviments de mitjan segle XX –amb artistes com Picasso, Joan Miró, Fernand Léger, Nicolas de Staël, Juli Ramis, Poliakoff, Wifredo Lam, entre altres-, fa especial incidència en els corrents artístics de la segona meitat del segle passat i els primers anys del segle XXI. En aquest sentit, atén la gran diversitat de llenguatges de la contemporaneïtat: des de la pintura i l'escultura al dibuix, la fotografia, el vídeo o la instal·lació –amb obres de Marina Abramovic, Miquel Barceló, Jim Bird, Christian Boltanski, José Manuel Broto, Miguel Angel Campano, Ramon Canet, Maria Carbonero, Anthony Caro, Toni Catany, Alberto García-Alix, Rebecca Horn, Ñaco Fabré, Anselm Kiefer, Imi Knoebel, Jorge Mayet, Joan Morey, José María Sicilia o Juan Uslé, entre altres.

El conjunt d'obres d'Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma està format per les adquisicions que realitza anualment el museu amb l'assessoria de la Comissió d'Adquisicions composta per experts externs i del propi centre, pels dipòsits de les institucions que fan part del Patronat –Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Fundació d'Art Serra-, per cessions temporals d'altres institucions, empreses, artistes o col·leccionistes particulars i per donacions que, en tots els casos, han de respondre als criteris de configuració de la col·lecció.

Exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

L'artista Christian Boltanski amb la instal·lació 'Signatures', realitzada expressament per a l'Aljub d'Es Baluard
Una de les sales de l'exposició "Juan Uslé. Nudos y Rizomas"
L'exposició "Paisatges Creuats. Mirades a la col·lecció d'Es Baluard" s'inaugurà el setembre de 2009, durant la "Nit de l'Art"

Des que fou inaugurat l'any 2004 ha acollit diverses exposicions temporals.[4]


2013[modifica | modifica el codi]


2012[modifica | modifica el codi]

  • Esther Ferrer. En quatre moviments
  • Realitats / Ficcions. Obres de la col·lecció d'Es Baluard
  • Joan Bennàssar. El vi que bec té gust de mar
  • Toni Catany. Obres de la col·lecció d'Es Baluard
  • Fragments pictòrics, 1980-2010. Mirades a la col·lecció d'Es Baluard
  • La percepció de l'espai. Obres de la col·lecció d'Es Baluard
  • Biblioteca Nacional de España. Otras Miradas


2011[modifica | modifica el codi]


2010[modifica | modifica el codi]


2009[modifica | modifica el codi]

  • Anselm Kiefer. Obres de la col·lecció Grothe
  • Power Food
  • Gabinet: Mallorca i la renovació del paisatge
  • Robert Mapplethorpe
  • Ilya & Emilia Kabakov. Under the snow
  • Juli Ramis visita Picasso, Marie Laurencin, Wifredo Lam, Wols, Archie Gittes, Joan Miró, André Masson, Nicolaes de Staël, Poliakoff, Fautrier.
  • Joan Cortés. Memòria de l'aigua
  • Paisatges Creuats. Mirades a la col·lecció d'Es Baluard
  • Joana Vasconcelos. Garden of Eden #2


2008[modifica | modifica el codi]

  • Light messages
  • Jason Martin. Nomad
  • En privat 1
  • Francesca Martí. Echoes
  • 80 i derives
  • Animar-te. 20 anys d'animació per ordinador a la UIB
  • Joan Miró. Cartells


2007[modifica | modifica el codi]

  • Santiago Calatrava
  • Un segle de paisatgisme a les Illes Baleares
  • Rusiñol, la passió per Mallorca
  • Aporia
  • Antonio Calvo Carrión
  • M+M Col·lecció
  • Mallorca landscapes


2006[modifica | modifica el codi]

  • Joaquim Mir torna a Mallorca
  • Joan Miró i el món d'Ubú. Ubu aux Baléares
  • Amidament de Joan Coromines per Perejaume
  • Jaume Plensa. Jerusalem
  • La paraula pintada
  • Picasso i els llibres. Col·lecció Bancaja
  • Andy Warhol


2005[modifica | modifica el codi]

  • Jocs i camins de Joan Brossa
  • Erró. Retrospectiva. 1958-2004
  • Pensar les formes. Escultures contemporànies a les col·leccions mallorquines
  • Becthold 80. Inici i obra recent


2004[modifica | modifica el codi]

Exposicions permanents[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Patronat d'Es Baluard aprova els comptes de 2011». [Consulta: 4 juny 2012].
  2. Nekane Aramburu és la nova directora del museu Es Baluard
  3. «Es Baluard recibe tres millones de visitas en ocho años» (en castellà). El Mundo, 13/12/2012. [Consulta: 20/9/2013].
  4. «Exposicions anteriors a Es Baluard». [Consulta: 31 de març del 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]