Es Vedrà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Es Vedrà

Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Té una altitud de 382 m, i al seu costat es troba Es Vedranell de 128 m. Els dos illots són una reserva natural inclosa al Parc natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És Vedrà és un illot salvatge i agrest d'una altura de 382m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que es pot obtenir de l'Illot és a la Punta de sa Pedrera, una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any a una gran part dels milers de turistes que visiten les Pitiüses.

Accés i Conservació[modifica | modifica el codi]

L'accés a l'illot és exclusivament per mar, en embarcacions privades i amb un permís. El lloc va ser declarat Parc Natural en l'any 2002. Però antigament es practicava la ramaderia de cabres que els pagesos de la zona soltaven per allí i després les caçaven. Encara que pujar dalt de l'illot és tota una aventura, cal estar molt ben preparat físicament perquè és tot un desafiament. L'illot està perforat per nombroses grutes de difícil accés.

El Pare Francesc Palau[modifica | modifica el codi]

El pare carmelita Francesc Palau va estar en aquesta penya com a ermità en la segona meitat del segle XIX. El pare Palau, fundador del monestir de les Carmelites Missioneres a la localitat eivissenca es Cubells i responsable de la recristianització de l'illa, va relatar en una de les seves obres algunes de les nombroses experiències i visions d'éssers celestials que va viure en l'illot entre els anys 1854 i 1860.

Mites[modifica | modifica el codi]

L'aspecte escarpat i el fet que normalment està envoltat de boira donen sovint un aspecte màgic i misteriós a l'illot. Així, des de temps antics han aparegut llegendes al voltant des Vedrà. La rondalla Es gegant des Vedrà, recollida per Joan Castelló Guasch, folklorista, parla de dos germans que per poder guarir llur pare d'un mal incurable van haver d'anar a l'illot a collir fonoll marí (Crithmum maritimum). Una vegada a l'illot varen haver d'enfrontar-se al gegant que hi vivia refugiat al seu cau, una de les coves de l'illot. L'enginy dels dos germans, amb l'ajuda dels eriçons de mar, va aconseguir vèncer el gegant.[1] Una altra llegenda és la de La Dama Blanca des Vedrà del segle XIX, segons la qual el mossèn lleidatà Francesc Palau, durant el seu exili a Eivissa, va anar as Vedrà a fer vida eremítica. Una vegada a l'illot va començar a tindre aparicions d'una noia vestida de blanc.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Es Vedrà Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Joan Mas i Vives, Joan Miralles et al., Actes de l'onzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
  2. Mites

Coord.: 38° 52′ N, 1° 12′ E / 38.867°N,1.200°E / 38.867; 1.200