Esagila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Esagila fou un dels temples de Babilònia, el seu nom, d'origen sumeri, significa "el que aixeca el cap".

EL temple estava dedicat a Marduk, deu protector de la ciutat, i el seu consort Serpanitu. Estava situat a la cara sud del ziggurat Etemenanki, el coneixement del qual ha arribat a nosaltres a través del mite bíblic de la torre de Babel.


El complex d'Esagila, va ésser completat durant el regnat de Nabucodonosor II (604–562 aC) Es trobava tancat darrere d'una sèrie de línies de murs, constituïa el centre de la ciutat de Babilònia. Era una gran estructura de al voltant de 40 × 70 metres quadrats, que conté una petita avantsala (d'aproximadament 25 × 40 m2) i, finalment, el santuari central.

Apogeu[modifica | modifica el codi]

En el temple es donava culte a la imatge de Marduk, estava envoltat per les imatges de culte de totes les ciutats que s'havien sotmès a l'hegemonia del Imperi Babilònic des del segle XVIII aC; hi havia també un petit estany, conegut amb el nom d' Abzu pels sacerdots babilònics, que representava a Enki, pare de Marduk i deu de les aigües.

Decadència[modifica | modifica el codi]

Segons Heròdot, Xerxes I tenia una estatua, que ha pertenyia a l'Esagila, quan va invair Babilònia en el 482 aC, i saquejar la ciutat i va desacralitzar el temple. Alexandre Magne ordenà la seva restauració, motiu per el qual el templo es mantingué al llarg del segle II aC, com un dels últims baluarts de la cultura babilònia, a l'igual que l'escriptura cuneïforme. Sota l'imperi Part, Babilònia fou gradualment abandonada i el temple va caure en runes durant el segle I aC.

Redescobriment[modifica | modifica el codi]

L'any 1900 l'arqueòleg Robert Koldewey, va trobar sota una enorme massa de runes les restes del temple d'Esagila, tot i que va ésser examinat seriosament fins a l'any 1910. L'estructura es trobava feta malbé degut a que l'aigua havia disgregat molts dels totxos d'adob i d'altres materials de construcció més febles. La majoria de les troballes corresponen al període Neobabilònic i posteriors.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]