Escórpora africana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEscórpora africana
Scorpaena stephanica Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN15622796 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereScorpaena
EspècieScorpaena stephanica Modifica el valor a Wikidata
Cadenat, 1943[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpaena gaillardae (Roux, 1954)[3][4]

L'escórpora africana[5] (Scorpaena stephanica) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.[6]

Ictionímia[modifica]

Aquesta espècie, a primera vista semblant a un cap-roig, fou descrita per J. Cadenat (1943) a partir d'exemplars provinents de les costes de Mauritània, del Senegal i de Guinea. En una nota a peu de pàgina Cadenat explica que va triar el nom específic Scorpaena stephanica perquè va descriure l'espècie a partir d'onze exemplars pescats davant la ciutat de Port Étienne (avui anomenada Nouadhibou) durant l'època colonial francesa.[2] Com el nom català Esteve, Étienne deriva de l'antropònim grec Στεφανος i és per això que Cadenat va batejar aquesta escòrpora amb el nom de stephanica. Fou observada davant la costa catalana per Allué et al., i Lloris et al. li atribuïren el nom d'escórpora africana.[7]

Morfologia[modifica]

És un peix de cos allargat, d'altura compresa unes quatre vegades en la longitud total, amb els flancs coberts d'escates ctenoides, les quals manquen a la regió ventral compresa entre l'istme i la base de les pectorals. El cap, sense escates visibles, té una fosseta occipital ben marcada; la longitud cefàlica és si fa no fa la tercera part de la longitud total. La llargada del musell és més o menys igual al diàmetre màxim dels ulls; l'espai interorbitari és gairebé el 60% del diàmetre ocular. No hi ha apèndixs cutanis sota la mandíbula, però sí a les regions nasal, interorbitària i suborbitària, el maxil·lar i la meitat inferior del preopercle, i també n'hi ha una sèrie sobre la línia lateral. Tres parells de porus mandibulars, simples i petits. L'aleta dorsal té 12 radis espinosos, dels quals el més llarg és el tercer, i l'anal té 5 o 6 radis tous precedits de 3 espines de les quals la segona és la més llarga i robusta. Les pectorals tenen 18 radis; el superior i els 10 inferiors són simples, i els 7 restants són ramificats. El cos és vermellós, brunenc a la part dorsal; entre les espines dorsals setena i novena hi ha una gran taca negra. La llargada habitual és de 15 a 25 cm i pot atènyer un valor màxim de 40 cm.[8]

Alimentació[modifica]

És carnívor[9] (es nodreix de crustacis bentònics i peixets a Cap Verd)[10] i el seu nivell tròfic és de 4,01.[11]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima tropical[12] que viu entre 46-201 m de fondària[13] (normalment, entre 75 i 200)[14] en els fons sorrencs, fangosos i rocallosos[15] de l'Atlàntic oriental:[16] des de Mauritània[17][18] fins a Angola,[19][20][21] incloent-hi el corrent de Canàries,[16][22] Cap Verd,[23][24] el corrent de Guinea,[16][25] el Senegal,[16][26] Guinea Bissau,[14][27] Gàmbia,[16][28] Sierra Leone,[15][29] Libèria,[16][30] la República de Guinea,[15] la Costa d'Ivori,[16] Ghana,[16] Togo,[16][31] Benín,[16][32] Nigèria,[16][33] el Camerun,[16][34] Guinea Equatorial,[16][35] el Gabon,[36][37] la República del Congo,[16][38] la República Democràtica del Congo[16][39] i el corrent de Benguela.[40][16][41][12][16] Durant molt de temps ha estat considerada una espècie exclusivament africana ja que a la mar Mediterrània[42][43][44][45] fins ara només n'hi havia constància de dos exemplars (d'11,5 i 12 cm de longitud estàndard), els quals foren observats per Allué et al.[46] entre 120 i 175 m de fondària sobre fons fangosos propers a Blanes.[8][47] FishBase i Lloris et al. també el fan present a les illes Balears.[47][48][49]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[12] i el seu índex de vulnerabilitat és alt (57 de 100).[50]

Referències[modifica]

  1. ↑ Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii): (1-4), 1-824. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-06-10. [Consulta: 12 octubre 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 Cadenat, J., 1943. Les Scorpaenidae de l'Atlantique et de la Méditerranée. Première note. Le genre Scorpaena. Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. Vol. 13 (núms. 1-4): 525-563.
  3. ↑ Roux, C., 1954. Description de deux espèces nouvelles de poissons des côtes d'Afrique Équatoriale Française, Dentex polli et Scorpaena gaillardae. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), vol. 26 (núm. 4): 468-472.
  4. ↑ Catalogue of Life Arxivat 2014-08-11 a Wayback Machine. (anglès)
  5. ↑ TERMCAT (català)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 248.
  8. ↑ 8,0 8,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 256 i 257.
  9. ↑ Golani, D., L. Orsi Relini, E. Massutí i J.-P. Quignard, 2002. CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean. Vol. 1. Fishes. F. Briand (ed.). 256 pàgines. CIESM Publishers, Mònaco. Pàgs. 96-97.
  10. ↑ Food items reported for Scorpaena stephanica - FishBase (anglès)
  11. ↑ Sea Around Us (anglès)
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Scorpaena stephanica» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  13. ↑ Eschmeyer, W. N., 1969. A systematic review of the scorpionfishes of the Atlantic Ocean (Pisces, Scorpaenidae). Occ. Pap. Calif. Acad. Sci. (79):130 p., 13 fig., 15 tab. Pàg. 66.
  14. ↑ 14,0 14,1 Sanches, J. G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p. Pàg. 274.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  16. ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 16,15 16,16 Eschmeyer, W. N. i L. J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. P. 665-679. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París, i UNESCO, París, Vol. 2. Pàgs. 676.
  17. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p. Pàg. 171.
  18. ↑ List of Marine Fishes reported from Mauritania - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  19. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identificaçao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  20. ↑ López-Abellán, L. J. i E. de Cárdenas, 1990. Resultados de la campaña de prospección pesquera de los stocks de crustáceos en aguas de la República de Angola 'Angola 8903'. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 89. 140 p.
  21. ↑ List of Marine Fishes reported from Angola - FishBase (anglès)
  22. ↑ Species in Canary Current - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  23. ↑ Da Silva Monteiro, V. M., 1998. Peixes de Cabo Verde. Ministério do Mar, Gabinete do Secretário de Estado da Cultura. M2-Artes Gráficas, Lda., Lisboa. 179 p. Pàgs. 56-57.
  24. ↑ List of Marine Fishes reported from Cape Verde - FishBase (anglès)
  25. ↑ Species in Guinea Current - FishBase (anglès)
  26. ↑ List of Marine Fishes reported from Senegal - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  27. ↑ List of Marine Fishes reported from Guinea-Bissau - FishBase (anglès)
  28. ↑ List of Marine Fishes reported from Gambia - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  29. ↑ List of Marine Fishes reported from Sierra Leone - FishBase (anglès)
  30. ↑ List of Marine Fishes reported from Liberia - FishBase (anglès)
  31. ↑ List of Marine Fishes reported from Togo - FishBase (anglès)
  32. ↑ List of Marine Fishes reported from Benin - FishBase (anglès)
  33. ↑ List of Marine Fishes reported from Nigeria - FishBase (anglès)
  34. ↑ List of Marine Fishes reported from Cameroon - FishBase (anglès)
  35. ↑ List of Marine Fishes reported from Equatorial Guinea - FishBase (anglès)
  36. ↑ Delgado de Molina, A. i J. C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31):110 p.
  37. ↑ List of Marine Fishes reported from Gabon - FishBase (anglès)
  38. ↑ List of Marine Fishes reported from Congo (Republic of the) - FishBase (anglès)
  39. ↑ List of Marine Fishes reported from Congo (Democratic Republic of the) - FishBase (anglès)
  40. ↑ Species in Benguela Current - FishBase (anglès)
  41. ↑ Séret, B. i P. Opic, 1997. Poissons de mer de l'ouest Africain tropical. ORSTOM. Initiations-documentations techniques. Pàg. 144.
  42. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 49.
  43. ↑ Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 36.
  44. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 235.
  45. ↑ Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 391.
  46. ↑ Allué, R., D. Lloris i J. Rucabado. Scorpaena stephanica (Cadenat, 1943) (Osteichthyes, Scorpaenidae), primera cita para la ictiofauna europea, localizada en el Mediterráneo Occidental. Investigación Pesquera, 45 (2). Barcelona, 1981. Pàg. 433.
  47. ↑ 47,0 47,1 Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  48. ↑ Species in Balearic Islands - FishBase (anglès)
  49. ↑ Zenetos, A., S. Gofas, M. Verlaque, M. E. Cinar, et al., 2010. Alien species in the Mediterranean Sea by 2010. A contribution to the application of European Union's Marine Strategy Framework Directive (MSFD). Part I. Spatial distribution. Mediterranean Marine Science, vol. 11 (núm. 2): 381-493.
  50. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona. Pàg. 21.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1968. Catalogue critique des types de poissons du Muséum national d'Histoire Naturelle. (Poissons a joues cuirassées). Publications diverses du Muséum National d'Histoire Naturelle. Núm. 23: 1-71.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escórpora_africana&oldid=33326140»