Escórpora fosca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Escórpora fosca
Scorpaena-porcus1.jpg
S.porcus.JPG
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes (Huxley, 1880)
Ordre: Scorpaeniformes
Família: Scorpaenidae
Subfamília: Scorpaeninae
Gènere: Scorpaena (Linnaeus, 1758)[1]
Espècie: S. porcus
Nom binomial
Scorpaena porcus
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Sinònims
Scorpaena porcus

L'escórpora fosca, cavet, escórpena, escórpera, escórpora de fang, escórpora de roquer, escórpora de terra, escórpora morena, escorpra, escrita d'anells, polla, rascassa, rascla o rufí[5] (Scorpaena porcus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa fins a 37 cm de llargària total (normalment, en fa 15) i 870 g de pes.
  • Cos gruixut i més o menys comprimit.
  • Cap i ulls molt grossos, amb un tentacle ramificat al damunt.
  • Boca ampla, obliqua, terminal i amb petites dents fines.
  • Sense apèndixs mandibulars.
  • Dues espines preorbitàries i dues o tres de supraorbitàries.
  • Té una depressió occipital visible.
  • No presenta expansions dèrmiques a la mandíbula inferior.
  • Escates petites incloses en la pell.
  • La seua coloració, críptica amb el fons on viu, és bruna grisenca amb jaspiat marronós disposat en una mena de bandes transversals molt irregulars.
  • Aletes vermelloses.
  • Presenta, com a mecanisme de defensa, unes espines verinoses localitzades a les aletes dorsal, anal, ventrals i als opercles.
  • No té bufeta natatòria.
  • Nombre de vèrtebres: 24.[7][8][9][10][11][12]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És una espècie ovípara: la femella pon els ous a l'estiu (entre el juliol i l'agost).[13]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix d'invertebrats (incloent-hi crustacis) i peixets (sobretot, gòbids i blènnids), als quals espera immòbil a l'aguait car, tan aviat com descobreix una presa, salta cap endavant de forma instàntania per a aspirar-la amb el seu gran musell.[13][14][15][16][17]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus) i l'anfós (Epinephelus marginatus).[18][19][20][21]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, demersal, no migratori, de clima temperat (55°N-25°N, 32°W-42°E), el qual viu en fons de roca i alguers fins als 800 m de fondària.[13][22][23][24]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al Mediterrani (incloent-hi la Mar Negra)[25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43] i a l'Atlàntic oriental des de la Gran Bretanya fins al Marroc i el Senegal (incloent-hi les illes Açores i les Canàries).[44][45][46][47][48][49][50][51]

Costums[modifica | modifica el codi]

És territorial, solitària, sedentària i bàsicament activa durant el crepuscle. Roman quieta sobre les roques per no ésser vista.[13]

Vida en captivitat[modifica | modifica el codi]

És fàcil de mantindre-la en aquaris i arriba, fins i tot, a reproduir-s'hi.[52]

Pesca[modifica | modifica el codi]

Es pesca amb canya de pescar, llinya, arpó, palangres, nanses i tremalls.[52]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

La seua carn, blanca i consistent, és molt apreciada.[53]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És verinós (tot i que no letal) per als éssers humans: causa una inflamació de tipus local i la ferida, dolorosa, es pot infectar amb facilitat.[54][55][24][56][57]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. Linnaeus, C., 1758.
  3. uBio (anglès)
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. TERMCAT (català)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 120.
  8. Thode, G., M.C. Álvarez, E. Garcia i V. Giles, 1985. Variations in C-banding patterns and DNA values in two scorpion fishes (Scorpaena porcus and Scorpaena notata, Teleostei). Genetics 68(1):69-74.
  9. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  10. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma.
  11. Marine Species Identification Portal (anglès)
  12. Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Cádiz y Huelva (castellà)
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 L'Aquàrium Barcelona (català)
  14. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3.
  15. Bradai, M.N. i A. Bouain, 1990. Régime alimentaire de Scorpaena porcus et de Scorpaena scrofa (Teleostei, Scorpaenidae) du Golfe de Gabès, Tunisie. Cybium 14, 207-216.
  16. Harmelin-Vivien, M.L., R.A. Kaim-Malka, M. Ledoyer i S.S. Jacob-Abraham, 1989. Food partitioning among scorpaenid fishes in Mediterranean seagrass beds. J. Fish Biol. 34:715-734.
  17. Pallaoro, A. i I. Jardas, 1990. Food and feeding habits of black scorpionfish (Scorpaena porcus, L., 1758) (Pisces, Scorpaenidae) along the Adriatic coast. Acta Adriat. 32(2), 885-898.
  18. Reñones, O., N.V.C. Polunin i R. Goni, 2002. Size related dietary shifts of Epinephelus marginatus in a western Mediterranean littoral ecosystem: an isotope and stomach content analysis. J. Fish Biol. 61(1): 122-137.
  19. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  20. Stergiou, K.I., 1991. Biology, ecology and dynamics of Cepola macrophthalma (L., 1758) (Pisces: Cepolidae) in the Euboikos and Pagassitikos Gulfs). Ph.D. thesis, Aristotle Univ. Thessaloniki, Grècia. 222 p.
  21. FishBase (anglès)
  22. Encyclopedia of Life (anglès)
  23. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3.
  24. 24,0 24,1 FishBase (anglès)
  25. Arculeo, M., C. Froglia i S. Riggio, 1989. Cossiderazioni sull’ alimentazione di alcune specie ittiche dei fondali infralitorali den Golfo di Palermo. Oebalia 15, 57-65.
  26. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421.
  27. Bell, J.D. i M.L. Harmelin-Vivien, 1983. Fish fauna of French Mediterranean Posidonia oceanica seagrass meadows. 2. Feeding habits. Tethys 11: 1-14.
  28. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  29. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  30. Bradai, M.N. i A. Bouain, 1988. Croissance lineaire absolue des rascasses (Scorpaena porcus et Scorpaena crofa) du golfe de Gabes (Tunisie). Rapp. Comm. Int. Mer Méditerr. 31:265.
  31. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p.
  32. Cataudella, S., M.V. Civitelli i E. Capanna, 1973. The chromosomes of some mediterranean teleosts: Scorpaenidae, Serranidae, Labridae, Blennidae, Gobiidae (Pisces: Scorpaeniformes, Perciformes). Boll. Zool. 40(3-4):385-389.
  33. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  34. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  35. Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  36. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  37. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  38. Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  39. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  40. Salekhova, L.P., N.S. Kostenko, T.A. Bogachick i O.N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23.
  41. Siblot-Bouteflika, 1976. Contribution à l'étude des Scorpènidés de la région d'Alger. Universitat de Marsella. Tesi doctoral.
  42. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  43. Somarakis, S., P. Drakopoulos i V. Filippou, 2002. Distribution and abundance of larval fish in the Northern Aegean Sea - eastern Mediterranean - in relation to early summer oceanographic conditions Journal of Plankton Research 24(4):339-357.
  44. Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  45. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  46. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992). List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  47. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  48. Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Scorpaenidae. p. 579-585. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  49. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I and II). United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París. Vols 1-2. 683 p.
  50. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229.
  51. Svetovidov, A.N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, 550 p.
  52. 52,0 52,1 El Maestro Pescador (castellà)
  53. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat.
  54. Halstead, B.W., 1980. Dangerous marine animals. Cornell Maritime Press, Inc., Maryland, els Estats Units.
  55. Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  56. Animalandia (castellà)
  57. AsturNatura (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Altman, P.L. i D.S. Dittmer (eds.), 1971. Respiration and circulation. Federation of American Societies for Experimental Biology, els Estats Units.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bauchot, R. i M.L. Bauchot, 1978. Coefficient de condition et indice pondéral chez les téléostéens. Cybium 3(4):3-16.
  • Belokopytin, Y.S., 1968. Basal metabolism rate in some marine fishes. Vop. Ikhtiol. 8:306-309.
  • Costello, M.J., Emblow, C.S. & White, R. (eds.), 2001. European Register of Marine Species. A check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Patrimoines naturels, 50.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. Any 1990.
  • Khoury, C., 1984. Ethologies alimentaires de quelques espèces de poisons de l'herbier de Posidonies du Parc National de Port-Cros. A: Boudouresque C.F., Jeudy de Grissac A. i Olivier J. (eds.) International Workshop Posidonia Oceanica Beds, GIS Posidonie Publications, France 1, 335-347.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pütter, A., 1909. The feeding of fishes. Ztsch. Allg. Physiol. 9:147-242.
  • Raffy, A., 1933. Recherches sur le métabolisme respiratoire des poikilotherms aquatiques. Ann. Inst. Océanogr. Monaco, N.S. 13:257-293.
  • Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sofradzija, A., 1984. First data on the chromosomes of the three Adriatic fish species (Scorpaena porcus, Scorpaena ustulata and Corvina nigra). Acta Biol.-Iugosl. E Ichthyol. 16(1-2):57-61.
  • Sola, L., S. Cataudella i S.A. Stefanelli, 1978. I cromosomi di quattro specie di Scorpaenidae mediterranei (Pisces, Scorpaeniformes) Atti Accad. naz. Lincei Rc., Ser.VIII. 64(4):393-396.
  • Storer, T.I., Usinger, R.L., Stebbins, R.C. & Nybakken, J.W., 1979. General Zoology. Sisena edició. McGraw-Hill Book Company, Nova York: i-ix, 1-902.
  • Tsytsugina, V.G., 1969. On the karyotype of the sea-ruff Scorpaena porcus L. Tsitologiya (Cytology). 11(5):626-631. Leningrad.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Winberg, G.G., 1960. Rate of metabolism and food requirements of fishes. A: F.E.J. Fry i W.E. Ricker (eds.). Translation Series Núm. 194. Fisheries Research Board of Canada, Biological Station, Nanaimo, la Colúmbia Britànica.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escórpora fosca Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.