Escós
| Localització | |
 |
|
| Poble del terme de Soriguera, anteriorment del terme municipal d'Estac |
|
• Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Soriguera |
| Malnom | Terrabocs[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 779.2 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
28 hab. |
| Coordenades | 42° 22′ 21.46″ N, 1° 3′ 58.49″ E / 42.3726278,1.0662472Coord.: 42° 22′ 21.46″ N, 1° 3′ 58.49″ E / 42.3726278,1.0662472 |
| Codi postal | 25593 |
Escós és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Estac.
Està situat en el sector més occidental del terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa. Es troba just a sota i a migdia del lloc on s'uneixen el Barranc de les Milleres i el Barranc de Mencui per formar el Riu d'Escós. És al nord de Tolzó i al sud-oest d'Estac.
Hi destaca l'església parroquial de Sant Esteve d'Escós.
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
Segons Joan Coromines[2], Escós prové del participi llatí absconsus del verb abscondere (amagar). Amagat fóra, doncs, la interpretació d'aquest topònim.
Geografia [modifica]
El poble d'Escós [modifica]
Les cases del poble [1][3] [modifica]
|
|
|
|
Història [modifica]
Edat moderna [modifica]
El 1553 Scos y Muncuy, conjuntament, enregistraven 8 focs civils[4] (uns 40 habitants).
Edat contemporània [modifica]
Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Escós. Hi diu que és una localitat amb ajuntament que està situada en el vessant de la muntanya de Sellui i Mencui, en una fondalada, a la vora del barranc del seu nom. La combaten principalment els vents del nord i de l'est. El clima hi és fred, però saludable, i no es pateixen altres malalties que inflamacions. Tenia en aquell moment 10 cases i l'església de Sant Esteve protomàrtir, annexa de la d'Estac. Els nens d'aquest poble van a l'escola de Gerri. Les terres són muntanyoses i pedregoses, en general de qualitat inferior. S'hi collia sègol, patates i llegums. S'hi criaven cabres i ovelles. Hi havia caça de conills. Comptava amb 11 veïns (caps de casa) i 64 ànimes (habitants).
Demografia[6] [modifica]
| 1857 | 1888 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 122 | 30 | 39 | 40 | 59 | 50 | 51 | 45 | 35 | 27 | 22 | 14 | 18 | 19 | 21 | 22 | 24 | 26 | 28 |
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Coromines, Joan. «Escós». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Enllaços externs [modifica]
  |
Açò és un esborrany sobre el Pallars Sobirà. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
