Escac ferruginós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Escac ferruginós
Melanargia occitanica1.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteroneura
Superfamília: Papilionoidea
Família: Nymphalidae
Subfamília: Satyrinae
Tribu: Satyrini
Gènere: Melanargia
Espècie: M. occitanica
Nom binomial
Melanargia occitanica
Esper, 1793

l'escac ferruginós (Melanargia occitanica)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae. S'estén pel sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Existeixen tres subespècies que habiten aïlladament:

Descripció[modifica | modifica el codi]

Imago[modifica | modifica el codi]

Envergadura alar d'entre 40 i 48 mm. Destaca per ser blanca amb taques negres distribuïdes per totes les ales. Presenta ocels a les ales posteriors amb pupil·la blava (més visibles a l'anvers, on se'n mostren 6) i un parell més petits a l'àpex del revers de les anteriors. Es diferencia de la resta d'espècies del gènere sobretot per la seva venació marró al revers de les ales i també perquè la línia marró longitudinal corbada a s1b està unida en ambdós extrems a v1b.

Larva[modifica | modifica el codi]

Eruga verda o ocre coberta d'una curta i fina pilositat poc densa, amb tres franges més fosques, les dels costats acabades cadascuna amb una petita cua fosca. Mostra activitat nocturna.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Àrees herboses, rocoses, càlides i seques. L'eruga s'alimenta de diverses gramínies tals com Brachypodium pinnatum, Brachypodium retusum, Dactylis glomerata, Lygeum spartum, Stipa lagascae, Stipa offneri...[2]

Període de vol[modifica | modifica el codi]

Una generació a l'any entre abril i juny a Europa i entre maig i juny a Àfrica. Hiberna com a eruga entre la vegetació del terra.[2]

Espècies ibèriques similars[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 26 de gener de 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]