Escacs per correspondència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Escacs postals)
Targeta postal per jugar a escacs per correspondència

Els escacs per correspondència, també anomenats escacs postals, són una varietat dels escacs jugada a través de qualsevol mètode de correspondència a llarga distància, que es practica normalment (en l'actualitat) a través d'un servidor d'escacs per correspondència, d'email o de correu; d'altres mètodes que s'han emprat són el fax o els coloms missatgers. Els escacs per correspondència contrasten amb els escacs sobre el tauler, en què els jugadors seuen alhora a banda i banda d'un escaquer (o bé juguen remotament, però al mateix temps).

Els escacs per correspondència permeten que gent o clubs que són geogràficament allunyats puguin jugar sense que calgui que es trobin físicament. Aquesta relació de llunyania és només un dels trets distintius d'aquesta varietat dels escacs.[1] La durada d'una partida jugada per correspondència pot variar depenent del mètode usat per transmetre les jugades: una partida disputada via servidor o email pot durar no més d'uns pocs dies, setmanes, o mesos, però una de jugada per carta entre jugadors geogràficament allunyats pot durar anys.

Trets característics dels escacs per correspondència[modifica]

Els escacs per correspondència difereixen dels escacs sobre el tauler en diversos aspectes. Mentre els jugadors sobre el tauler generalment juguen alhora (llevat del cas de les exhibicions de simultànies), els jugadors per correspondència sovint juguen diferents partides a la vegada. Les partides de torneig es disputen en paral·lel, i els jugadors poden tenir més de cent partides en marxa al mateix temps.

Els límits de temps en joc per correspondència són usualment entre 30 i 60 dies per cada 10 moviments (a banda del temps de transmissió en escacs postals). Aquest temps permet càlculs profunds, de manera que els errors greus són poc freqüents. Algunes formes d'ajut extern, com llibres, bases de dades i de vegades programes d'escacs, són permeses de vegades. Els llibres i bases de dades s'accepten universalment, però algunes organitzacions no permeten la utilització de programes d'escacs.

Ajut d'ordinadors[modifica]

El nou fenomen de l'ajut dels ordinadors ha alterat substancialment l'essència dels escacs per correspondència, de manera que a més a més d'un profund coneixement dels escacs i disciplina analítica, ha esdevingut molt important l'habilitat per interpretar les anàlisis de l'ordinador. Atès que fins i tot els jugadors amb pocs coneixements escaquístics poden fer servir els programes d'escacs més forts per analitzar llurs partides, la diferència entre els aficionats i els mestres s'ha arronsat en els anys recents. De tota manera, la influència de l'ajut dels ordinadors és controvertida tant en el joc oficial com en l'amistós, i encara no hi ha consens sobre on permetre o no l'ajut de les màquines.

Òrgans de govern dels escacs per correspondència[modifica]

Els torneigs d'escacs per correspondència són jugats usualment sota els auspicis d'algun organisme oficial, principalment la ICCF (International Correspondence Chess Federation), que és afiliada a la FIDE, la Federació Internacional d'Escacs. De tota manera, la ICCF, que organitza torneigs postals i per e-mail, no és l'única organització involucrada en escacs per correspondència. Hi ha nombroses federacions nacionals i regionals en aquest àmbit, així com organitzacions dedicades a organitzar torneigs per e-mail gratuïts, com ara l'International Email Chess Group (IECG), el Free Internet Correspondence Games Server (FICGS), que també organitza un cicle pel Campionat del món, i l'International E-mail Chess Club (IECC). De tota manera, les organitzacions diferents de la ICCF no són reconegudes per la FIDE.

La ICCF atorga els títols de Mestre Internacional, Mestre Internacional Senior i Gran Mestre Internacional d'Escacs per Correspondència — aquests títols són similars als atorgats per la FIDE en l'àmbit dels escacs sobre el tauler. La ICCF també organitza el Campionat del món d'escacs per correspondència. Com que aquests esdeveniments poden durar molt de temps, es poden encavalcar: per exemple, el febrer de 2005 Joop van Oosterom fou declarat guanyador del divuitè Campionat del món (que havia començat el juny de 2003), mentre que el guanyador del dissetè Campionat (que havia començat el març de 2002) encara no havia estat determinat.

Fins al 2004, els escacs per correspondència de la ICCF eren només via postal o email. Per jugar en aquestes dues formes de transmissió, la ICCF va desenvolupar la seva pròpia forma de notació, coneguda com la notació numèrica de l'ICCF, especialment dissenyada pels escacs per correspondència.

En anys recents, l'ús creixent de programes d'escacs cada cop més potents, ha suposat nous reptes per organitzacions com l'ICCF, que han generat de vegades algunes decisions controvertides sobre l'admissibilitat d'aquesta mena de programes en el joc oficial d'escacs per correspondència.[2]

Cal tenir en compte també que l'emergència d'internet ha creat noves oportunitat pels escacs per correspondència, encara que no siguin organitzats per federacions oficials. El joc amistós per correspondència inclou partides a través de servidors d'escacs disputades entre particulars. El joc amistós per correspondència no genera rànquings oficials, tot i que alguns servidors calculen rànquings per cada jugador basats en els resultats computats per aquell servidor.

Tipus d'escacs per correspondència[modifica]

Hi ha els següents tipus principals d'escacs per correspondència, tot i que actualment el més popular és sens dubte el basat en servidors d'internet.

Escacs a través de servidors d'internet[modifica]

Els servidors d'escacs per correspondència disposen habitualment de base de dades, i d'una interfície web per introduir jugades a la base de dades.

Els preus del servidor poden variar. El més habitual és el cobrament d'una quota anual, que permet els jugadors jugar tants torneigs o partides com vulguin durant tot l'any. Alguns servidors ofereixen de manera gratuïta ser-ne membre, amb més serveis disponibles a canvi d'una tarifa. Els servidors més informals permeten l'ús de sobrenoms, i tenen un sistema de classificació en temps real que sovint ajusta el rating d'un jugador després de cada partida computada.

Escacs per mòbil[modifica]

Amb l'adveniment dels smart-phones com ara l'iPhone d'Apple, ginys d'escacs per correspondència tipus Blackberry i Android han incrementat recentment la seva popularitat. Normalment usen tecnologies Wifi, GPRS, 3G i de vegades SMS per enviar les jugades a un servidor.

Escacs per e-mail[modifica]

Hi ha entitats dedicades a organitzar escacs per email, com ara l'International E-mail Chess Club (IECC).[3]

El joc per e-mail ha anat perdent popularitat a causa de factors com els virus informàtics, les reclamacions de jugadors en el sentit de no rebre alguns moviments, i impediments similars basats en la dificultat de supervisar el joc.

Escacs postals[modifica]

Hi ha organitzacions nacionals i regionals pels escacs postals, que usen el correu tradicional per a transmetre els moviments entre els jugadors. L'ICCF i les seves federacions associaces organitzen sovint molts torneigs postals. D'altres entitats que n'organitzen també són la Correspondence Chess League of America (CCLA) i la United States Chess Federation (USCF).

Les entitats que tradicionalment han organitzat els escacs postals, com ara la International Correspondence Chess Association, la Correspondence Chess League of America (CCLA), o la United States Chess Federation (USCF) han afegit les opcions de servidors d'internet o d'e-mail a la seva oferta de joc per correspondència.[4][5]

El joc postal ha estat actualment depassat pel joc per e-mail, en què les partides són més barates, i els moviments són lliurats gratuïtament i instantània per e-mail.

Jugadors sobre el tauler que també practiquen escacs per correspondència[modifica]

Tot i que actualment els millors jugadors per correspondència són especialistes, hi ha hagut en el passat notables jugadors sobre el tauler que han practicat també el joc postal. Olga Rubtsova va guanyar el Campionat del món femení en les dues versions, per correspondència, i sobre el tauler. Els ex campions del món per correspondència Alberic O'Kelly de Galway i Viatxeslav Ragozin eren Grans Mestres sobre el tauler, i Iàkov Estrin, C.J.S. Purdy i Mikhail Umansky eren Mestres Internacionals sobre el tauler. Alguns jugadors han ostentat el títol de GM en les dues modalitats del joc: Ulf Andersson, Igor Bondarevsky, Aivars Gipslis, Curt Hansen, Jonny Hector, Jānis Klovāns, Olita Rause (WGM), Lothar Schmid i Duncan Suttles. Els GMs per correspondència Janos Balogh, Olaf Barda, Jean Hebert, Jonathan Penrose i Richard Polaczek són també MIx sobre el tauler, i el GM sobre el tauler Aleksandr Tóluix fou MI per correspondència. El GM per correspondència Martin Kreuzer és Mestre de la FIDE sobre el tauler.

Paul Keres, jugador estonià sovint considerat com el més fort jugador que mai ha arribat a ser Campió del món, va jugar sovint per correspondència, aparentment a causa de les dificultats que tenia per trobar a la seva zona jugadors prou forts per enfrontar-s'hi sobre el tauler. Els campions del món sobre el tauler Aleksandr Alekhin i Max Euwe també van jugar per correspondència. Ulf Andersson també va assolir rànquings ICCF i FIDE molt elevats, mantenint-se al top 100 de la FIDE fins a juny de 2002, i segon de manera continuada a l'ICCF. Andrei Sokolov és un altre GM sobre el tauler que més recentment s'ha dedicat als escacs per e-mail. El Campió del món per correspondència Hans Berliner és també Mestre Internacional sobre el tauler.


Campionat espanyol d’escacs per correspondéncia[modifica]

El 1947 la Federació Espanyola d'Escacs (FEDA) va crear la vocalía FECAP per a la modalitat del joc per correu postal i li va encarregar la tasca d'organitzar el 1er Campionat d'Espanya d'escacs per correspondéncia.

# Anys Campió Província
1 1948-1951 Santiago Martínez Mocete Madrid
2 1956-1958 Miguel Albareda Creus Sabadell (Barcelona)
3 1963-1965 Esteban Barrababé Menal Barcelona
4 1964-1966 Jordi Werner Serrat Barcelona
5 1965-1967 Melchor Subirá Prat Barcelona
6 1966-1968 Esteban Barrababé Menal Barcelona
7 1967-1969 Jordi Werner Serrat Barcelona
8 1968-1970 Esteban Barrababé Menal i Felipe Moreno Ramos Barcelona
9 1971-1973 Francisco Anglada Ballbé Barcelona
10 1972-1974 Ernesto Palacios de la Prida Sevilla
11 1973-1976 Rosendo Planas Ferret Villanueva y Geltrú (Barcelona)
12 1975-1977 Rosendo Planas Ferret Villanueva y Geltrú (Barcelona)
13 1973-1975 Felipe Moreno Ramos Cáceres
14 1976-1978 Enrique Pascual Gras Sevilla
15 1978-1981 José Garriga Nualart Barcelona
16 1980-1982 Santiago Bonay Toscas Gavá (Barcelona)
17 1983-1986 José Garriga Nualart Barcelona
18 1986-1992 José Pons Ribot Arenys de Mar (Barcelona)
19 1991-1994 Ricardo Montecatine Ríos Sevilla
20 1995-1999 Juan García Orenes Murcia
21 2000-2003 Pedro Drake Diez de Rivera Madrid
22 2003-2006 Josep Mercadal Benejam
23 2003-2005 Francisco Muñoz Moreno
24 2005-2008 Ignacio Santos Crespo
25 2007-2009 Javier Asturiano Molina
26 2009-2012 Javier Asturiano Molina
27 2011-2013 Francisco de Asis Velilla Velasco
28 2013-2016 Eduardo Miras García
29 2015-2017 Francisco Tarrio Ocaña
30 2017-2019 Juan Aguiar García
31 2019-2021 Alberto Pérez López
32 2021-2023 Francisco Burgos Garbin

Campions del món de la ICCF[modifica]

Les dates es refereixen al període en què es va produir el final del campionat, tal com les dona el lloc web de la ICCF.[6]

Homes[modifica]

# Anys Campió Nationalitat
1 1950-1953 Cecil John Seddon Purdy Austràlia Austràlia
2 1956-1959 Viatxeslav Ragozin Unió Soviètica Unió Soviètica
3 1959-1962 Albéric O'Kelly de Galway Bèlgica Bèlgica
4 1962-1965 Vladimir Zagorovsky Unió Soviètica Unió Soviètica
5 1965-1968 Hans Berliner Estats Units Estats Units
6 1968-1971 Horst Rittner DDR Alemanya de l'Est
7 1972-1976 Iàkov Estrin Unió Soviètica Unió Soviètica
8 1975-1980 Jørn Sloth Dinamarca Dinamarca
9 1977-1983 Tõnu Õim Unió Soviètica Unió Soviètica
10 1978-1984 Victor Palciauskas Estats Units Estats Units
11 1983-1989 Friedrich Baumbach DDR Alemanya de l'Est
12 1984-1991 Grigori Sanakóiev Rússia Rússia
13 1989-1998 Mikhail Umansky Rússia Rússia
14 1994-2000 Tõnu Õim Estònia Estònia
15 1996-2002 Gert Jan Timmerman Països Baixos Països Baixos
16 1999-2004 Tunç Hamarat Àustria Àustria
17 2002-2007 Ivar Bern Noruega Noruega
18 2003-2005 Joop van Oosterom Països Baixos Països Baixos
19 2004-2007 Christophe Léotard França França
20 2004-2011 Pertti Lehikoinen Finlàndia Finlàndia
21 2005-2008 Joop van Oosterom Països Baixos Països Baixos
22 2007-2010 Aleksandr Surenovich Dronov Rússia Rússia
23 2007-2011 Ulrich Stephan Alemanya Alemanya
24 2009-2011 Marjan Šemrl Eslovènia Eslovènia
25 2009-2013 Fabio Finocchiaro Itàlia Itàlia
26 2010-2014 Ron Langeveld Països Baixos Països Baixos
27 2011-2014 Aleksandr Surenovich Dronov Rússia Rússia
28 2013-2016 Leonardo Ljubicic Croàcia Croàcia
29 2015-2018 Aleksandr Surenovich Dronov Rússia Rússia
30 2017-2019 Andrey Kochemasov Rússia Rússia
31 2019-2022 Fabian Stanach,
Christian Muck,
Ron Langeveld
Polònia Polònia,
Àustria Àustria.
Països Baixos Països Baixos
32 2020-2022 Jon Edwards Estats Units Estats Units

Dones[modifica]

# Anys Campiona Nationalitat
1 1968-1972 Olga Rubtsova Unió Soviètica Unió Soviètica
2 1972-1977 Lora Jakovleva Unió Soviètica Unió Soviètica
3 1978-1984 Ljuba Kristol Israel Israel
4 1984-1992 Liudmila Belàvenets Unió Soviètica Unió Soviètica
5 1993-1998 Ljuba Kristol Israel Israel
6 2000-2005 Alessandra Riegler Itàlia Itàlia
7 2002-2006 Olga Mikhailovna Sukhareva Rússia Rússia
8 2007-2010 Olga Mikhailovna Sukhareva Rússia Rússia
9 2011-2014 Irina Vladimirovna Perevertkina Rússia Rússia
10 2014-2017 Irina Vladimirovna Perevertkina Rússia Rússia
11 2017-2020 Irina Vladimirovna Perevertkina Rússia Rússia
12 2020-2023 Irina Vladimirovna Perevertkina Rússia Rússia


Campions del món de la FICGS[modifica]

  1. Xavier Pichelin (2008)
  2. Xavier Pichelin (2009)
  3. Edward Kotlyanskiy (2010)
  4. Eros Riccio (2011)
  5. Eros Riccio (2011)
  6. Eros Riccio (2012)
  7. Eros Riccio (2012)
  8. Eros Riccio (2013)
  9. Eros Riccio (2014)
  10. Eros Riccio (2015)

Referències[modifica]

  1. Craig Sadler, "Facts, Games and World Champions of Correspondence Chess," Schemingmind.com
  2. Correspondencechess.com.
  3. Chess-iecc.com
  4. Older ICCF Playing Rules Email - Individual and Team tournament games (01.01.05-31.12.08 -Older ICCF Playing Rules WEBSERVER - (01.01.05-31.12.08)
  5. Alex Dunne, "The Check is in the Mail," column, Chess Life (març de 2007), online a (p. 5)]
  6. Tables.iccf.com

Bibliografia[modifica]

  • Dunne, Alex. The Complete Guide to Correspondence Chess. Thinker's Press, 1991. ISBN 0-938650-52-1. 
  • Russell, Hannon W. Correspondence Chess. Thinker's Press, 1980. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escacs per correspondència