Guix (construcció)

Escaiola, sulfat de calci hemihidratat

L'escaiola en la construcció i en altres usos, en anglès:plaster, és un material similar al morter o ciment. Com aquests altres dos materials, l'escaiola és en inici una pols que després es barreja amb aigua per formar una pasta que quan s'endureix (pren) ha alliberat calor. Al contrari que el morter i el ciment, l'escaiola roman força tova després de posar-la i es pot manipular fàcilment amb eines de metall o fins i tot paper de vidre. Aquestes característiques la fan adequada per acabaments.

El terme escaiola pot referir-se a l'escaiola de guix (també coneguda com a escaiola de París), escaiola de calç o escaiola de ciment.

Tipus

Escaiola de guix

Es fa servir barrejant aigua amb sulfat de calci hemidratat:CaSO₄·1/2H₂O. Es produeix escalfant el guix a uns 150 °C.

2 CaSO₄·2H₂O → 2 CaSO₄·0.5H₂O + 3 H₂O (alliberat com vapor).

A París, Montmartre, hi ha un gran jaciment de guix.

Escaiola de calç

Aquesta és una barreja d'hidròxid de calci i sorra (o altres d'inerts). El diòxid de carboni de l'atmosfera causa la transformació de l'hidròxid de calci en carbonat de calci.

Per produir escaiola de calç les pedres de carbonat de calci són escalfades per produir òxid de calci (cal viva) i quan s'afegeix aigua es torna hidròxid de calci (cal apagada) que es ven en forma de pols blanca. S'ha d'afegir més aigua per usar l'escaiola de calç en forma de pasta.

L'escaiola de calç es fa servir en els autèntics frescos (pictòrics). Els pigments, s'apliquen diluïts en aigua quan l'escaiola encara està fresca.

Escaiola de ciment

L'escaiola de ciment és una barreja d'escaiola, sorra, ciment Portland i aigua. S'aplica en la construcció en interiors i exteriors per obtenir una superfície suau. Diverses escaioles basades en ciment es fan servir en productes contra el foc. Normalment es fa servir vermiculita com agregat lleuger de pes.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guix