Escal-Vigor

Frontis de la 12^e edició de 1930 per l'editorial Mercure de France

Escal-Vigor és una novel·la de Georges Eekhoud, un escriptor belga d'origen anversès que va escriure en francès. Es va publicar el 1899 a París mitjançant l'editorial Mercure de France. La novel·la va ser una de les primeres d'època contemporània a la literatura en la qual hi ha una sortida de l'armari, una declaració explícita i unívoca de l'amor d'un home per un home.

La novel·la va suscitar la polèmica i el 1900, arran d'una intriga catòlica van portar-la davant la cort de Bruges sota el pretexte de delicte de premsa. Al capdavall però els jurats van absoldre'l.

Resum

El títol és el nom del castell del comte del qual el nom al·ludeix a les parades dels marins i la força masculina vigor. També, forma un anagrama gairebé perfecte d'Oscar Wilde.

Protagonistes

• Henry de Kehlmark, dykgrave o comte del dics de l'illa de Smaragdis
• Blandine, la seva administradora i confident, amorosa del comte
• Michel Govaertz, terratinent i burgmestre
• Claudie: filla de de Michel Govaertz, pretendent del comte
• Guidon: fill de Michel Govaertz i amant d'Henry
• Dom Balthus Bomberg, pastor protestant
• Thibaut Landrillon, domèstic dels Kehlmark, amorós de Blandine

Argument

La novel·la conta la història d'amor del dykgrave (comte del dics) d'una illa imaginària al delta de l'Escalda, Henry de Kehlmar(c)k, descendent d'una línia de noble d'origen viquínga i Guidon Govaertz, fill del masover Michel Govaertz que esperava que el comte es casés la seva filla. Des de l'inici de la història, s'entra en conflicte amb el ministre del cult cristià Balthus Bomberg, per que convida a la festa no només els nobles del seu feu, però també la gent del poble.

La sortida de l'armari

(En una discussió a la qual Blandine reprotxa al comte de Kehlmark el seu afecte per al jove Guidon i explica el risc que ell corre davant del pastor Bomberg, exhibint el seu vitalisme contrari a l'esperit de mortificació del cristianisme.)

• Kehlmark: A, voleu separar-me d'aquest noi! […] Veuràs com em deslligaré d'ell. […] D'ara endavant, Guidon no em deixarà més, s'estarà al castell permanentment…
• Blandine: Conte, pateixo tant que podria fer-vos mal sense voler-ho. Hi ha moments als quals penso que giro boja, que no responc de mi mateix.
• Kehlmark: I jo doncs, no puc més. Ho has volgut, m'has forçat enllà dels meus extrems. Et vaig estalviar, em vaig atermenar a patir tot sol. […] T'he amagat el meu secret, infeliç Blandine, […] volies saber, ara sabràs tot, d'ara endavant no t'amagaré res més. […] La teva gelosia era justificada: es tracta d'amor, de l'amor el més absolut de mi per en Guidon. Estimo Guidon, l'adoro.
• Blandine: O Henry, pietat. Ments, no és possible que t'has envilit tant…
• Kehlmark: Envilir-me? M'en he enorgullit, ans al contrari!'

[…]

• Kehlmark: Saps, Blandine, d'ara endevant, no tindré més retinguda humana i pudor covard. El moment arribarà quan declararé la meva raó d'ésser al món sencer. És l'hora. El meu infern va durar massa. Ja havia començat a la meva pubertat.[…] ja preferia el galls a les pollastres, els tigres i els lleons sempre em pareixien més macos que les tigresses i les lleones però em callava i dissimulava les meves preferències. Vaig assajar tot i imposar-me el sentit oposat.[…] Després l'injusticia, la iniquitat del meu destí va reconciliar-me amb mi mateix. He arribat a acceptar la meva propia consciència. Conscient de la meva honradesa, vaig insurgir-me contra la orientació amorosa de la majoria.[…] Tanmateix, la meva vida exterior continuava a ésser una coerció, una dissimulació perpètua. Vaig aconseguir, amb l'esforç d'una disciplina impia, a dominar la mentida. Tanmateix, el meu caràcter dret i probe va oposar-se a aquesta impostura.

Continuació

Claudie, el pastor Bomberg i Landrillon comencen a intrigar, cada ú per a motius diversos, contra el conte. A l'occasió de la festa major del poble, i després de libacions riques de cervesa, els pobletans, excitats per Bomberg i Claudie, creen un aldarull al qual lapiden primer Guidon i després Kehlmark. El seus fidels, de sobte desembriagats porten els dos cossos agonitzants al castell, al qual en una escena digna d'una opèra «El seus [=Kehlmark] llavis tornaren a abraçar els llavis del noi, tant desitjosos i enyorants els seus. Guidon i Henry confongueren els seus darrers alens a un petó suprem. Blandine tancà els ulls a ambdós.»

Adaptacions

• Jacob Israël de Haan, Libertijnse Liederen (traducció: Cançons libertines), Escal-Vigor, a: Verzamelde Gedichten, tom 1, Amsterdam, Editorial G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 56-67
• Hugo Claus, Escal-Vigor, escenari d'un film de 1995 mai no realitzat, publicat al 2002

Enllaços i referències

• Georges Rency, Georges Eekhoud: L'Homme – L'œuvre, essai critique, Brussel·les, Office de Publicité, 1942, 74 pàgines. Aquesta biografia escrita sota l'ocupació nazi de Bèlgica, no és gaire fidel a les concepcions libertàries d'en Georges Eekhoud, però fa una reinterpretació de la seva obra i traeix l'autor en fer-ne un adepte de la ideologia Blut und Boden, completament oposat als seus principis de llibertat individual.
• Escenari d'en Hugo Claus (francès)
• Caroline Granier, Une utopie sexuelle : Escal-Vigor'
• Resum de la novel·la (francès)