Escalfador de llit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escalfador de llit

El escalfador de llit és un estri que s'utilitzava en les cases per escalfar els llits.

L'escalfador consistia en un recipient amb una tapa i un mànec llarg que lliscava entre els llençols dels llits. Abans de la difusió dels sistemes de calefacció a les llars no totes les habitacions de la casa comptaven amb fonts de calor. En particular, els dormitoris podien quedar molt freds a la nit durant els mesos de l'hivern. Introduir l'escalfador dins del llit constituïa una forma de mitigar la sensació d'humitat i frescor en anar a dormir.

Escalfador (costat inferior)

El recipient estava fabricat en coure o llautó sent el mànec bé metàl·lic, bé de fusta. Al seu interior s'introduïen pedres calentes o maons escalfats al foc o fins i tot les pròpies brases de la cuina. És per això que la ubicació habitual dels escalfadors era als voltants de la xemeneia on es penjaven de la paret gràcies a un forat al mànec.

Els escalfadors estaven dissenyats per a ser moguts a l'interior del llit per distribuir la calor per tota la seva superfície. Alguns exemplars comptaven orificis a la tapa a través dels que deixava escapar la calor. Altres eren completament descoberts amb una estructura semicircular a la part superior per allunyar les brases del llençol. La seva composició totalment de metall feia que la calor és de transmetre uniformement tant als llençols de sota com a les superiors.

Al segle XIX també es van donar els escalfadors totalment tancats destinats a introduir aigua calenta al seu interior. En l'actualitat, es poden trobar a antiquaris i són habituals com a elements decoratius en cases d'estil rústic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escalfador de llit Modifica l'enllaç a Wikidata

Escalfadors de llit