Escarabat de la farina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Escarabat/Cuc de la farina
Tenebrio molitor MHNT.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Coleoptera
Família: Tenebrionidae
Gènere: Tenebrio
Espècie: T. molitor
Nom binomial
Tenebrio molitor
Linnaeus, 1758

Tenebrio molitor, més conegut pel nom de la seva forma larvària, el cuc o escarabat de la farina és una espècie de coleòpter de la família dels tenebriònids. Com tots els insectes holometàbols (metamorfosi completa) segueix un cicle de quatre estadis diferents en la seva vida: ou, larva, pupa i imago. Les larves mesuren al voltant de 2,5 cm, o fin i tot més, mentre que els adults no acostumen a arribar als 2 cm de llarg. En llibertat, els cucs de la farina proliferen entre pedres i troncs o en magatzems de gra, esdevenint una plaga per als productors de gra. Com a detritívors, es poden alimentar d'insectes morts o femta, a part de plantes, llavors i fulles caigudes.

Larves[modifica | modifica el codi]

Cucs de la farina en un contenidor de segó.

La larva, el cuc de la farina pròpiament dit, s'utilitzat amb freqüència com aliment viu en mascotes exòtiques insectívores com rèptils i ocells. També s'utilitza com a esquer de pesca. Normalment es venen en botigues de mascotes en un recipient ple de segó. Tenen un gran component lipídic, ja que necessiten reserves energètiques durant la metamorfosi, de manera que el seu abús en la dieta pot ocasionar desequilibris en el metabolisme.

Els criadors professionals incorporen a la seva alimentació hormones juvenils per mantenir el cuc de la farina el major temps possible en estat larvari i que arribi a un grandària de més de 2 cm. Aquests cucs de grandària anormalment gran són habitualment venuts com a esquers de pesca.

A les larves els hi agrada la foscor i estar subjectes a algun substrat. Experimenten fins a 15 mudes de la cutícula, fins que no és suficientment àmplia per contenir les seves vísceres. En la seva última muda perd la pell i s'enrosca per a formar la pupa. L'estat larvari dura aproximadament dos mesos.

La pupa és blanca en un principi i s'anirà tornant més marró a mesura que vagi madurant. L'estadi de pupa pot durar entre 6 i 30 dies, depenen de la temperatura de l'ambient.

Adults[modifica | modifica el codi]

Presenten reproducció sexual amb sexes diferenciats, malgrat que a simple vista resulti difícil diferenciar mascles i femelles. Com tots els escarabats, tenen les ales anteriors endurides i gairebé no poden volar. En la cria particular no es recomanable utilitzar-los com aliment a causa de la seva duresa.

Just sortir de la pupa, els adults són d'un color blanquinós. A mesura que passa el temps aniran adquirint un to marronós. En una setmana ja tindran el color negre-marró propi de l'adult i seran sexualment madurs.

Els mascles comencen a perseguir a les femelles fins que aquestes s'aturen. El mascle munta la femella, enrotllant la punta del seu abdomen sota el seu cos i introduint-la en la femella a manera de penis. Després, el mascle ejacula un paquet de semen fins als oviductes de la femella. Dies més tard de la còpula la femella dipositarà entre 70 i 170 ous que desclouran abans dels 10 dies. Els adults viuen 3 o 4 setmanes i gairebé no ingereixen aliment.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]