Escarabeu
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
L'escarabeu va ser un amulet de vida i poder, amb forma de escarabat piloter (Scarabaeus sacer egipci), que representava al sol ixent, i era símbol de la resurrecció a la mitologia egípcia. En vida proporcionava protecció contra el mal, visible o invisible, donant diàriament força i poder. En la mort, que el portava adquiria la possibilitat de ressuscitar i assolir la vida eterna. L'escarabat estava vinculat amb el déu Jepri, forma de Ra com Sol naixent, i era el símbol de la constant transformació de l'existència.
Taula de continguts |
Escarabats en l'Antic Egipte [modifica]
Diverses espècies de escarabats, principalment Scarabaeus sacer, van gaudir d'un estatus sagrat entre els egipcis.
| ḫpr en jeroglífic |
||
|
||
El seu nom jeroglífic es translitera com ḫpr (o xpr), i es tradueix com "convertir" o "transformar". El terme derivat ḫpru (o xprw) es tradueix com "forma", "transformació", "succés", "manera de ser" o "el autocreado", depenent del context. Pot tenir significat existencial, fictici o ontològic.
L'escarabat va ser associat a Jepri, el autocreado, el déu associat al Sol naixent. Antigament es creia que l'escarabat era només de gènere masculí i que es reproduïa dipositant el semen en una bola de fem. La suposada auto-reproducció de l'escarabat que s'assembla a Jepri, que es va crear així mateix del no-res. D'altra banda, la bola de fem rodada per l'escarabat pelotero s'assembla al Sol Plutarc va escriure:
| « | La raça d'escarabats no té cap femella, però tots els mascles expulsen el seu esperma en una piloteta rodona de material que roden empenyent pel costat oposat, igual que el sol sembla tornar al cel en la direcció oposada al seu propi curs, que és d'oest a est. [1] | » |
Els egipcis van creure que Jepri renovava el Sol cada dia després de la seva desaparició en l'horitzó, portant-lo a través del món subterrani, Duat, després de l'ocàs per renovar una altra vegada al dia següent. Algunes tombes reials del Imperi Nou exhibeixen una imatge triple del déu del Sol, amb l'escarabat com a símbol del Sol del matí. El sostre astronòmic a la tomba de Ramsès VI relata la "mort" cada nit i el "renaixement" del Sol com sent engolit per Nut, deessa del cel, i reapareixent de la seva matriu com Jepri. La imatge de l'escarabat associat a idees de transformació, renovació i resurrecció, és ubiqua en l'art religiós i funerari egipci antic.
Els escarabeus van ser tallats en variats materials: esteatita, basalt, granit i en pedres precioses com lapislàtzuli, ametista, cornalina, i fins i tot en metalls com l'or. Les excavacions arqueològiques a Egipte han tret a la llum imatges de escarabeus en os, ivori, pedra, fayenza egípcia i metalls preciosos, datats des de la sisena dinastia fins al període romà.
Són generalment petits i estan foradats per permetre enfilats en un collaret, i en la base porten una breu inscripció o cartutx egipci. En general es feien servir com a amulets, i en el seu revers portaven figures o textos. Alguns tenien escrit el nom del seu propietari i s'han utilitzaven com segells, un ús estès en les àmfores amb vi, mercaderia de luxe. Els faraons van encarregar de vegades la fabricació d'exemplars més grans amb llargues inscripcions, com el escarabeu commemoratiu de les noces de la reina Tiy. Grans escultures de escarabeus es poden trobar en els temples de Tebes, en el Serapeum d'Alexandria i en altres llocs d'Egipte.
Culte funerari [modifica]
L'escarabat tenia una gran importància en el culte funerari egipci. Generalment era tallat en pedra verda i col·locat al pit dels difunts, per protegir el cor i substituir durant la momificació. El propòsit del "escarabat del cor" era assegurar-se que el cor no testimoniaria contra el difunt en el judici dels morts. Una altra possibilitat és la suggerides per les paraules de transformació dels Textos dels Sarcòfags, que afirmen que l'ànima dels difunts pot transformar (xpr) en un humà, un déu, o un ocell i reaparèixer en el món dels vius.
Potser l'exemple més famós d'aquests "escarabats del cor" és el de color verd groguenc trobat entre les provisions de la tomba de Tutankamon, tallat en un gran tros de mineral cristal·lí del desert libi.
| « | No va poder passar inadvertit que les crisàlides, les ales i potes es encaixonen en aquesta etapa del desenvolupament, s'assemblen a les mòmies. Fins i tot s'ha precisat que l'escarabat comença a fer la seva bola en un compartiment subterrani que s'assoleix per un eix vertical i un pas horitzontal, curiosament evocadors de les mastabas del Imperi Antic. [2] | » |
Altres usos [modifica]
En contrast amb l'ús donat en els textos funeraris, els comerciants egipcis i d'alguns pobles veïns adoptar el escarabeu com segell. Els més coneguts són els gravats en els denominats segells LMLK . [3]
Escarabeus reials [modifica]
Fets en la seva majoria d'esteatita vidriada, mesuraven entre 4,7 i 11 cm, amb un text a la part inferior. Eren utilitzats com segells de representació del rei, la seva família, i alguns dignataris, durant el segon període intermedi d'Egipte (hicsos). Són una de les principals fonts d'informació de la dinastia XIV i la XV. S'han trobat, a més de a Egipte, a Canaan i al regne de Kush.
Va ser molt usat en la dinastia XVIII, donant-li Thutmose III l'ús de segell reial. Amenhotep III els va utilitzar profusament, com a forma de propagar pels seus dominis les notícies relacionades amb ell o amb la família reial. Els més nombrosos parlen de lleons morts amb les seves pròpies fletxes , i de caceres de toros salvatges. Altres exemplars parlen de les seves noces amb Tiy, de la construcció d'un llac artificial al palau de Malkata o de l'arribada de la princesa mitania Kilughepa amb altres 317 dones al harem reial. Aquests escarabeus propagandístics eren d'una mida més gran, i es distribuïen entre els cortesans, alts funcionaris o bé s'enviaven com a obsequi als reis de països aliats.
El escarabeu segueix sent un article popular gràcies a l'interès i fascinació moderna cap a l'art i les creences de l'Antic Egipte. Escarabeus en pedres semiprecioses o en ceràmica esmaltada es poden comprar a la majoria de les botigues, mentre que en el temple de Karnak ha hagut de ser protegit un antic gran escarabeu, representació de Jepri, per desanimar els visitants de la pràctica supersticiosa consistent en fregar la basa de l'estàtua per aconseguir sort , ara molts es limiten a donar tres voltes al voltant d'ell.
Referències [modifica]
- ↑ Plutarc. «Isis and Osiris» (en anglès). Moralia, volum V, de Loeb Classical·library edition (domini públic), 1936. [Consulta: 2007].
- ↑ Andrews, Carol. Amulets of Ancient Egypt. Universitat de Texas Press, 1994. ISBN 0-292-70464-X.
- ↑ Els segells LMLK estan impresos en uns 2.000 recipients del regne de Judà trobats a la zona de Jerusalem, realitzats durant l'època de Ezequies. LMLK és la transliteració de Lamedo Mem Lamedo Kaf , "propietat del rei".
Bibliografia [modifica]
- Plutarc. Obres Morales i de Costums (Moralia). Obra completa. Volum VI: Isis i Osiris; Diàlegs píticos: «La I de Delfos», «Els oracles de la Pítia» i «La desaparició dels oracles». Madrid: Editorial Gredos, 1995. ISBN 978-84-249-1791-3.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escarabeu |
