Escateret

Escateret
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Procellariiformes Família: Hydrobatidae Gènere: Hydrobates (Boie, 1822) Espècie: H. pelagicus
Nom binomial
Hydrobates pelagicus (Linnaeus, 1758)

Segell de les Illes Fèroe emès el 6 de juny del 2005 mostrant un ocell de tempesta.

Segell feròes emès el 6 de juny del 2005 mostrant escaterets o drunnhvíti com es diu aquest ocell en ferisc.

L'escateret (País Valencià), noneta (Illes Balears) o ocell de tempesta (Principat) (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit. Única espècie del gènere Hydrobates.

Morfologia

• Fa 15 cm. de llargària.
• És de color negre amb el carpó blanc i té la cua quadrada.

Costums

Se'l pot veure durant tot l'any, solitari, a les aigües de mar endins; però quan hi ha tempesta s'apropa més a les costes i vola entre les concavitats de les onades amb les potes desplegades.

Alimentació

Es nodreix amb plàncton, peixos, algues i deixalles dels vaixells, que segueix amb vol suau.

Reproducció

Quan ha de niar excava forats, aprofita caus abandonats o cerca coves entre les roques i hi diposita un ou, que incuba durant uns 44 dies. Els polls deixen el niu després de 7 o 8 setmanes.

Enllaços externs

• Estudi de l'ocell de tempesta al Principat de Catalunya. (català)
• Taxonomia i conservació d'aquesta espècie. (anglès)
• Descripció i distribució geogràfica d'aquesta espècie. (francès)
• Estudi de la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
• Vídeos d'escaterets en llur hàbitat natural. (anglès)
• Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
• BirdLife International (2004). Escateret. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 20 de maig del 2008.