Escepticisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa fou el pirronisme. Els primers escèptics, a part d'escèptics o pirrònics, també rebien el nom menys habitual de zètics; aquest darrer terme significa "buscadors que busquen sense trobar res".

Encara que hi ha postures escèptiques en molts períodes de la història (des de la primera sofística fins a la postura radicalment crítica de Nietzsche, i encara més endavant), el moviment conegut popularment com a escepticisme està format principalment pel seu fundador Pirró, pel seu deixeble Timó, pels platònics Arcesilau i Carnèades i, segles després, per Enesidem i per Sext Empíric (i d'altres membres secundaris de l'escola).

Els escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses.

Les idees centrals de l'escepticisme són:

  • No es poden saber com són les coses en si mateixes (com a màxim, se'n poden conèixer "les aparences" que se'n veuen), i el més prudent és abstenir-se de formular cap judici, ja que res és fals ni vertader.
  • Hom no pot fiar-se de la raó, ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions.
  • Voler arribar a coneixements absoluts és una font d'intranquil·litat. La epojé (abstenció de judici, és a dir, d'opinió i de crítica) és el pas previ a la felicitat i a l'ataràxia.
  • L'única cosa que interessa en la vida, com hem dit, és aconseguir la tranquil·litat d'esperit o ataràxia. En aquest punt, l'escepticisme té punts de contacte amb l'epicureisme i, encara que en menor mesura, amb l'estoïcisme.
  • Tot l'extern a l'home és indiferent.
  • Atès que s'ha de viure en un món d'aparences, sempre caldrà inclinar-se pel més probable. (En aquest punt, l'escèptic Carnèades va fer una taula de coneixements probables, on volia donar la seva opinió sobre quins fets tenen una major probabilitat, i quins una probabilitat menor.).

Cal dir, però, que l'escepticisme dels primers escèptics té poc o molt poc a veure amb l'anomenat escepticisme modern, o amb l'escepticisme que prediquen alguns pensadors individuals (com ara David Hume). També hi ha pensadors que practiquen un escepticisme moderat, o fins a un escepticisme que serveix de portal a altres coneixements dogmàtics; per exemple, Descartes o Kant.

Breu esquema històric de l'escepticisme.[modifica | modifica el codi]

Encara que fer un esquema històric d'un moviment tant plural com l'escepticisme és força complicat, un esquema-resum podria ser el següent:

  • Primers pensadors de tarannà escèptic i relativista: alguns sofistes, els megàrics, Demòcrit.
  • Primers pensadors oficialment descrits com a escèptics: Pirró i el pirronisme, Timó. L'escepticisme original mostra bastantes similituds amb l'epicureisme, i, tot i que en menor grau, amb l'estoïcisme.
  • Acadèmia nova, que adopta bastants aspectes de l'escepticisme: Arcelislau, Carnèades.
  • Darrers pensadors escèptics antics: Enesidem i Sext Empíric.
  • Pensadors moderns que adopten l'escepticisme com a mètode i com a teoria, almenys parcialment: David Hume i Nietzsche, entre d'altres.
  • Pensadors moderns que adopten l'escepticisme com un camí per a arribar a una postura dogmàtica: Descartes i Kant, entre d'altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escepticisme Modifica l'enllaç a Wikidata