Esclarmonda de Foix i de Cardona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:25, 23 ago 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Vegeu també: Esclarmonda de Foix i Esclarmonda (prenom)
Infotaula de personabeata Esclarmonda de Foix
Biografia
Naixement(oc) Esclarmonda de Foix Modifica el valor a Wikidata
c. 1250 Modifica el valor a Wikidata
Mort1315 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMercedàries
Enaltiment
Festivitat22 d'octubre
IconografiaCom a reina, amb l'escut de Foix
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Foix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJaume II de Mallorca (1275 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSanç I de Mallorca, Jaume de Mallorca, Elisabet de Mallorca i de Foix, Pere de Mallorca, Felip de Mallorca, Sança de Mallorca, Ferran de Mallorca, Blanca de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
ParesRoger IV de Foix Modifica el valor a Wikidata  i Brunissenda de Cardona Modifica el valor a Wikidata
GermansRoger Bernat III de Foix i Sibil·la de Foix Modifica el valor a Wikidata

Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix. En quedar vídua es retirà a viure com una monja mercedària. És venerada com a beata al si de l'orde de la Mercè.[1]

Biografia

Filla del comte Roger IV de Foix i la seva esposa, Brunissenda de Cardona. Era néta per línia paterna de Roger Bernat II de Foix i Ermessenda de Castellbò, i per línia materna de Ramon VIII de Cardona. Va ser batejada amb el nom de la seva besàvia, Esclarmonda la Major, qui fou arxidiaconesa dels càtars.[1]

Tenia vint anys quan es casà el 4 d’octubre de 1275, a Perpinyà, amb l’hereu al tron de Mallorca, Jaume II. Aquest enllaç suposaria l’inici d’una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa dels Foix. D'aquest matrimoni van néixer sis fills: l'infant Jaume de Mallorca (1274-1330), l'infant Sanç I de Mallorca (1276-1324), l'infant Ferran de Mallorca (1278-1316), la infanta Elisabet de Mallorca (1280-1301), la infanta Sança de Mallorca (1282-1345) i l'infant Felip de Mallorca (1288-v1342).[1]

El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà, per tal d'evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills; a la frontera fou alliberada gràcies al vescomte Ramon Folc (VI) de Cardona i del comte Arnau Roger i de Pallars.[1]

Al costat del seu espòs, va residir a Perpinyà, on avui es conserva el Palau dels Reis de Mallorca. A Palma, van fixar la seva residència a l'Almudaina, i van tenir, a més, residències a Sineu, Manacor i Valldemossa.[1]

En 1291 va fer vots privats i va viure com a beata terciària mercedària, essent-hi admesa pel superior general de l'orde Pere d'Amer.[2] Va portar una vida virtuosa i morí amb fama de santedat. Cap al 1315 rebé, a Perpinyà, el seu nét Jaume, futur rei Jaume III) a Perpinyà de mans de Ramon Muntaner, fent-se càrrec de la seva tutela.[1] Va morir poc després a Perpinyà, al voltant dels 56 anys. Les seves restes romanen enterrades a la Catedral de Sant Joan de Perpinyà.

No se'n conserva cap retrat; no obstant això, Ramon Muntaner la descriu com una de les dones més sàvies i de millor vida, i de les més honestes.[1]

L'ordre de la Mercè la venera com a beata i en celebra la festivitat el dia 22 d'octubre.

Família

Ascendents

Filla del comte Roger IV de Foix i la seva esposa, Brunissenda de Cardona. Era néta per línia paterna de Roger Bernat II de Foix i Ermessenda de Castellbò, i per línia materna de Ramon Folc IV de Cardona. Fou germana del també comte Roger Bernat III de Foix. Portava el nom de la seva tia besàvia Esclarmonda de Foix, molt vinculada al catarisme.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Roger Bernat I de Foix
(el Gras)
 
 
 
 
 
 
 
8. Ramon Roger I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Cecília de Besiers
 
 
 
 
 
 
 
4. Roger Bernat II de Foix
(el Gran)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ramon I de Montcada
 
 
 
 
 
 
 
9. Felipa (de Montcada?)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Ramona de Tornamira
 
 
 
 
 
 
 
2. Roger IV de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Ramon I de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
10. Arnau I de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
5. Ermesssenda de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Arnau de Caboet
 
 
 
 
 
 
 
11. Arnaua de Caboet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Esclarmonda de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ramon Folc III de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
12. Guillem I de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Elisabet Sibil·la d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
6. Ramon Folc IV de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Guillem d'Alcarràs
 
 
 
 
 
 
 
13. Gueraua de Jorba-Alcarràs
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Elisenda de Jorba
 
 
 
 
 
 
 
3. Brunissenda de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ramon II de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
14. Ramon III de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Gaia de Cervera
 
 
 
 
 
 
 
7. Agnès de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem de Santafé
 
 
 
 
 
 
 
15. Sibil·la de Santafé
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Descendents

Catedral de Perpinyà, lloc d'enterrament de la reina.

Es casà el 12 d'octubre de 1272 a Barcelona amb l'infant i futur rei del regne de Mallorca Jaume II, que tenia dotze anys més que ella. D'aquest matrimoni nasqueren sis fills:

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esclarmonda de Foix i de Cardona
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Esclarmonda, de Foix». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ La presència de Pere d'Amer i el terme beata ha fet que en molts santorals i fonts serioses que s'hi han basat, com el mateix Diccionari biogràfic de dones, consti erròniament que la reina es va fer monja en un convent anomenat de Sant Pere d'Amer, que no ha existit mai. En realitat, Esclarmonda va fer vots privats a Perpinyà i hi va viure com a terciària, probablement al seu palau: és a dir, vivia seguint la regla i costum de les monges mercedàries, però privadament, sense viure en comunitat ni fer vots solemnes. A més, Esclarmonda no va ésser mai a Amer ni en aquesta vila va existir cap beateri ni convent de l'Orde de la Mercè. Igualment, el fet de viure com a beata (és a dir, com a dona retirada que feia vida de clausura però sense fer vots públics), va fer pensar que havia estat beatificada, quan només té aquest títol en el si de l'Orde de la Mercè.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esclarmonda_de_Foix_i_de_Cardona&oldid=17374096»