Esclaves del Sagrat Cor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esclaves del Sagrat Cor
Esclaves del Cor de Jesús
Nom oficial llatí Ancillae Cordis Iesu
Sigles A.C.I.
Altres noms Esclaves del Sagrat Cor de Jesús; nom antic fins a 1887: Adoratrius del Santíssim Sagrament i Filles de Maria Immaculada
Hàbit Túnica i vel negre; toca i pitet blanc, de vora quadrada
Lema Ad finem fidelis (Fidels fins al final)
Tipus Congregació religiosa femenina
Objectius principals Educació de nens i joves, catequesi a adults, devoció al Sagrat Cor de Jesús
Fundació 1877, Madrid (originada a un grup format a Còrdova el mateix any) per Santa Rafaela Porras y Ayllón; 14 d'abril de 1877, constitució com a congregació religiosa
Aprovat per Lleó XIII, en 29 de gener de 1887 (aprovació provisional en 1877)
Constitucions aprovades el 25 de setembre de 1894)
Patrons Sagrat Cor de Jesús
Branques i reformes Grups ACI (moviment juvenil)
Primera fundació Madrid, 1877
Fundacions destacades Còrdova (1880), Jerez de la Frontera (1883), Saragossa (1885), Bilbao (1886), Cadis (1890) i Roma (1892)
Fundacions a terres de parla catalana Alcoi, Barcelona (Col·legi Shalom), Benirredrà, València
Lloc web http://www.congregacion-aci.org

Les Esclaves del Sagrat Cor (en llatí Ancillae Cordis Iesu) són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació de germanes els membres de la qual posposen al seu nom les sigles A.C.I. Va ésser fundada a Madrid el 1877 per santa Rafaela Maria del Sagrat Cor. Les Esclaves del Sagrat Cor es dediquen a la instrucció de la joventut, especialment els més necessitats, la catequesi d'adults i el foment de la devoció al Sagrat Cor de Jesús. L'espiritualitat de la congregació està inspirada en la d'Ignasi de Loiola.

Història[modifica | modifica el codi]

La congregació va ser fundada a Còrdova per Rafaela Porras y Ayllón (1850-1925). Aquesta havia deixat en 1877 el noviciat de les Germanes de Maria Reparadora, on havia ingressat tres anys abans. Amb quinze novícies més i l'autorització del bisbe Ceferino González comencen a viure en comunitat i funda l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i Filles de Maria Immaculada. Per malentesos amb el bisbe, va marxar a Andújar i des d'allí a Madrid, en 1877, amb setze religioses. A Madrid, sota la direcció dels jesuïtes i el cardenal Juan de la Cruz Ignacio Moreno y Maisonave, arquebisbe de Toledo, obté l'aprovació diocesana de l'institut el 14 d'abril de 1877, que serà ratificada per la Santa Seu el 29 de gener de 1887. Les constitucions se n'aprovaren el 25 de setembre de 1894.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]