Esclavitud a l'antiga Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els dos esclaus que porten gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collaret, i el jove esclau de l'esquerra porta l'aigua i tovalloles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors, descrit per Mikhail Rostovtzev, la història social i econòmica de l'Imperi Romà (Tannen, 1963), p. 288. (mosaic romà de Dougga, Tunísia).

L'esclavitud a l'antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana. Al llarg de tota la història de l'Imperi romà i el seu domini sobre la Mediterrània, Europa, Àfrica i Àsia, la societat romana va ser essencialment esclavista, i tant la seva economia com la seva estructura social es basava en un sistema de classes on l'esclau constituïa l'esglaó més baix de la societat.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La majoria dels esclaus de l'antiga Roma s'adquirien a través de les guerres, els exèrcits romans portaven els presoners de guerra com a part de la recompensa de la guerra.

Davant del temple de Pietas, estava la columna lactària, on eren dipositats els nadons abandonats perquè algú els adoptés. Això gairebé mai no ocorria, sinó que els recollien persones que els convertien en esclaus si eren homes, i en prostitutes si eren dones. Els nens inútils, deformes o febles eren eliminats. El nen adoptat prenia el cognom del nou pare. Quan una esclava tenia un fill, era responsabilitat del seu amo acceptar-lo en la família. Que el matés si no era acceptat no estava mal vist, encara que més tard va poder arribar a tenir un tipus de reprovació moral.

Condició d'esclaus, dret i manumissió[modifica | modifica el codi]

Dins de l'imperi, els esclaus eren venuts en subhasta pública o, de vegades a les botigues, o per venda privada per als esclaus més valuosos. El tràfic d'esclaus va ser supervisada pels funcionaris fiscals romans anomenats qüestors.

De vegades els esclaus estaven exposats en suports rotatius, per ser millor observats i al costat de cada esclau anava penjat per a la venda un tipus de placa que descriu el seu origen, la salut, caràcter, intel·ligència, educació, i altra informació pertinent per als compradors. Per poder apreciar millor les seves qualitats i defectes sempre eren exposats nus. Els preus variaven amb l'edat i la qualitat, així els nens esclaus eren més barats que els adults, i entre aquests últims els més valuosos aconseguien preus equivalents a milers de dòlars d'avui dia. Com a garantia, el concessionari estava obligat a reemplaçar amb un esclau nou dins dels sis mesos després de la compra, si l'esclau tenia defectes ocults que no es van manifestar a la venda. Els esclaus posats a la venda sense període de garantia estaven obligats a portar una gorra a la subhasta, i eren més barats.

La vida com a esclau depenia en gran mesura del tipus general de treball que se li assignava, del qual hi havia una gran varietat. Per als esclaus, l'assignació de les mines era sovint una sentència de mort lenta. Als esclaus agrícoles (família rústica) generalment els anava millor, mentre que els esclaus domèstics de les famílies riques de Roma (família urbana) probablement gaudien del més alt nivell de vida dels esclaus romans, al costat dels esclaus de propietat pública (servus publicus) que no estaven subjectes als capricis d'un sol amo. Tot i que el seu allotjament i menjar eren d'una qualitat notòriament inferior a la dels membres lliures de la família, pot haver estat comparable a la de molts romans lliures, però pobres. Esclaus domèstics es podien trobar treballant com perruquers, majordoms, cuiners, empleades domèstiques, infermeres, mestres, secretàries i cosidores. Esclaus amb més educació i intel·ligència podien treballar en professions com ara la comptabilitat, l'educació i la medicina.

Els esclaus de ciutat solien tenir família i una gran autonomia. Podien aconseguir la llibertat o manumissió de diferents formes:

  • Bastant irònicament, amb la seva pròpia mort, quan l'alliberaven perquè tingués un enterrament de persona lliure.
  • Amb la mort del seu amo, en el testament solien alliberar als seus esclaus com a mostra de generositat. Quan eren alliberats d'aquesta manera, se'ls deixava alguna propietat o diners.
  • Comprant la seva llibertat, ja que després d'haver passat anys d'intermediari del seu amo en els negocis, podien guanyar un peculi.
  • Per declaració davant d'un magistrat. Amo i esclau defensaven la seva llibertat davant d'un magistrat. Si era acceptada, se li posava un bastó al cap com a senyal de la seva llibertat.

Molts emancipats romanien a casa fent les mateixes tasques, encara que amb major dignitat.

Els esclaus eren propietat absoluta del seu amo. No tenien personalitat jurídica, de béns, ni de família pròpia, perquè el seu matrimoni, encara aconseguit amb el permís de l'amo, es considerava simple unió, i els fills eren propietat de l'amo. Els esclaus domèstics eren rebuts amb una cerimònia, i se'ls purificava tirant-los aigua a sobre del seu cap.

Ajudaven a l'amo a posar-se la toga, doncs era una tasca de gran complicació. Eren els encarregats de rebre als convidats, recollir la toga i les sabates i oferir-los un bany calent o un rentat de peus. Els més guapos i de millors modals servien el menjar vestits de colors vius, que contrastaven amb les seves cabelleres, amb les que de vegades els seus amos s'assecaven. Els més agraciats servien el vi i tallaven el menjar, mentre que els que netejaven els plats i recollien les taules anaven pitjor vestits. A cada convidat se li adjudicava un esclau servus ad pedes que romania als seus peus. Els que naixien com a esclaus i eren educats, formaven una classe privilegiada entre la servitud. No se'ls permetia entrar a representacions teatrals. Als esclaus se'ls adjudicaven les tasques d'acord al seu nivell cultural.

Als esclaus se'ls podia posar un collaret amb una placa en què es llegiria "tenemene fucia et revocacio cameadomnum et viventium in aracallisti", traduït com "deteniu-me si escapo i retorneu-me al meu amo".

Alguns esclaus tenien la consideració d'homes lliures, bé per la humanitat dels seus amos o pel treball intel·lectual que desenvolupaven. Això va passar amb els esclaus procedents de l'antiga Grècia, que en certa manera l'amo considerava de major educació que la seva. Aquests eren els que servien com a secretaris, administradors o educadors. Al segle III es van reduir les masses d'esclaus i aquests van començar a valorar gairebé com a homes lliures. L'emperador Dioclecià era fill d'un esclau que havia comprat la seva llibertat.

Els lliberts van ser a partir del segle VI segons l'emperador Justinià I ciutadans sense distinció, procedents de l'esclavitud. Si no conservaven els llaços de fidelitat a casa eren anomenats lliberts ingrats. Exercien majoritàriament la tasca de comerciants o artesans, i en menor mesura de mestres romans (ludi magister), gramàtics (encarregats de l'ensenyament secundari), banquers o metges, que no tenien la remuneració.

L'economia romana, com la seva societat, depenien del treball d'esclaus, que eren fonamentals en els latifundis, mines i indústries. Aquesta economia va augmentar a partir del segle II gràcies a les victòries de Juli Cèsar, que va posar en subhasta a aproximadament un milió d'esclaus durant la Guerra de les Gàl·lies (58-51 aC). A Delos es van arribar a subhastar fins a deu mil esclaus en un sol dia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Roman Slavery: The Social, Cultural, Political, and Demographic Consequences by Moya K. Mason
  • Antonio Santosuosso, Storming the Heavens p 43 ISBN 0-8133-3523-X
  • William L. Westermann, The slave systems of Greek and Roman Antiquity, The American Philosophical Society, Philadelphia, US.
  • de souza,Philip:"the roman news", page 11. Candlewick press, 1996.;
  • Johnston, Mary. Roman Life. Chicago: Scott, Foresman and Company, 1957, p. 158-177
  • Described by Mikhail Rostovtzev, The Social and Economic History of the Roman Empire (Tannen, 1963), p. 288
  • Hopkins, Keith. Conquerors and Slaves: Sociological Studies in Roman History. Cambridge University Press, New York. Pgs. 4-5
  • Siculus, Diodorus. The Civil Wars 111-121. 73-71 BC
  • McGinn, Thomas. Prostitution, Sexuality, and the Law in Ancient Rome. Oxford University Press, 2003 Pg. 309
  • Dillon, Matthew and Garland, Lynda. Ancient Rome: From the Early Republic to the Assassination of Julius Caesar. Routledge, 2005. Pg 297
  • Adolf Berger, Encyclopedic Dictionary of Roman Law (American Philosophical Society, 1991 reprint), p. 706.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esclavitud a l'antiga Roma