Escleractini
|
|
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Corall cervell (Diploria labyrinthiformis)
|
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Subordre Astrocoeiina |
||||||||
Scleractinia, també anomenats coralls de pedra són animals exclusivament marins; són molt similars a les anemones de mar però formen un esquelet dur. Molts dels esculls de coralls estan formats per scleractinians.
N'hi ha dos grups:
- Colònies de corall en aigües tropicals somes; són els principals formadors d'escull de corall del món.
- Coralls solitaris que no fan esculls de corall. Alguns viuen en aigües temperades o polars o per sota de la zona fòtica fins 6.000 metres per sota de la superfície.
Taula de continguts |
Anatomia [modifica]
Poden ser solitaris o compostos. La majoria tenen pòlips molt petits (1 a 3 mm) però Salguns de solitaris poden fer 25 cm.[1] Les colònies poden tenir una mida considerable amb un gran nombre de pòlips individuals.
En una colònia de Scleractinia, la reproducció asexual repetida dels pòlips causa forma les colònies interconnectades, també hi ha casos de fusió de colònies
Esquelet [modifica]
L'esquelet modern dels scleractinians és extern als pòlips i està composat de carbonat de calci en forma d'aragonita. Tanmateix un scleractinià prehistòric (Coelosimilia) no tenia aragonita a l'esquelet.[2] L'estructura és lleugera i porosa no tan sòlida com en els Rugosa.
Classificació [modifica]
Les primeres classificacions feien servir les característiques anatòmiques dels pòlips i després dels esquelets.
Am l'arribada de les tècniques moleculars van aparéixer noves hipòtesis sobre l'evolució. Es van canviar els subordres. Es va considerar com un grup monofilètic però dividits en dos grups.
Referències [modifica]
- ↑ Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 158–164. ISBN 0-03-056747-5.
- ↑ Stolarski, Jaroslaw; Anders Meibom, Radoslaw Przenioslo and Maciej Mazur. «A Cretaceous Scleractinian Coral with a Calcitic Skeleton». Science. American Association for the Advancement of Science [USA], vol. 318, 5847, 2007-10-05, p. 92–94. DOI: 10.1126/science.1149237. PMID: 17916731 [Consulta: 11 octubre 2007].
- Ezaki, Yoichi. «Paleozoic Scleractinia: progenitors or extinct experiments?». Palaeobiology. Paleontological Society, vol. 24, 2, 1998, p. 227–234.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escleractini |
Galeria [modifica]