Escleractini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Scleractinia
Triàssic a l'actualitat
Corall cervell (Diploria labyrinthiformis)
Corall cervell (Diploria labyrinthiformis)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Cnidaria
Classe: Anthozoa
Ordre: Scleractinia
Bourne, 1900
Famílies

Subordre Astrocoeiina
  Acroporidae
  Astrocoeniidae
  Pocilloporidae
Subordre Caryophylliina
  Caryophylliidae
Subordre Dendrophylliina
  Dendrophylliidae
Subordre Faviina
  Rhizangiidae
  Faviidae
  Meandrinidae
  Merulinidae
  Mussidae
  Oculinidae
Subordre Oculina
  Pectiniidae
  Trachyphyllidae
Subordre Fungiina
  Agariciidae
  Fungiidae
  Poritidae
  Siderastreidae
  Thamnasteriidae

Scleractinia, també anomenats coralls de pedra són animals exclusivament marins; són molt similars a les anemones de mar però formen un esquelet dur. Molts dels esculls de coralls estan formats per scleractinians.

N'hi ha dos grups:

  • Colònies de corall en aigües tropicals somes; són els principals formadors d'escull de corall del món.
  • Coralls solitaris que no fan esculls de corall. Alguns viuen en aigües temperades o polars o per sota de la zona fòtica fins a 6.000 metres per sota de la superfície.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Poden ser solitaris o compostos. La majoria tenen pòlips molt petits (1 a 3 mm) però Salguns de solitaris poden fer 25 cm.[1] Les colònies poden tenir una mida considerable amb un gran nombre de pòlips individuals.

En una colònia de Scleractinia, la reproducció asexual repetida dels pòlips causa forma les colònies interconnectades, també hi ha casos de fusió de colònies

Esquelet[modifica | modifica el codi]

L'esquelet modern dels scleractinians és extern als pòlips i està compost de carbonat de calci en forma d'aragonita. Tanmateix un scleractinià prehistòric (Coelosimilia) no tenia aragonita a l'esquelet.[2] L'estructura és lleugera i porosa no tan sòlida com en els Rugosa.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Les primeres classificacions feien servir les característiques anatòmiques dels pòlips i després dels esquelets.

Am l'arribada de les tècniques moleculars van aparéixer noves hipòtesis sobre l'evolució. Es van canviar els subordres. Es va considerar com un grup monofilètic però dividits en dos grups.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 158–164. ISBN 0-03-056747-5. 
  2. Stolarski, Jaroslaw. «A Cretaceous Scleractinian Coral with a Calcitic Skeleton». Science. American Association for the Advancement of Science [USA], vol. 318, 5847, 2007-10-05, pàg. 92–94. DOI: 10.1126/science.1149237. PMID: 17916731 [Consulta: 11 octubre 2007].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escleractini
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Galeria[modifica | modifica el codi]