Escletxa
Una escletxa o esquerda és una obertura irregular entre dues peces mal encaixades. És també l'espai buit que separa dues parts d'un objecte, una massa o una superfície trencada.
[modifica] Variants
És freqüent parlar d'escletxes a la pell, a les parets d'un edifici, al terra, a les glaceres, etc..; tenen orígens molt diferents i que depenen normalment del lloc i la forma en què es produeixen, però en general la seva causa es la fractura d'una superfície rígida.
A la superfície de la Terra es produeixen per acció dels moviments tectònics i –en edats geològicament llunyanes- han tingut grans dimensions. Es poden anomenar també escletxes –sense ser-ho pròpiament- determinades erosions provocades per l'aigua corrent en superfícies molt dures però solubles, com la roca calcària.
A la pell i a la fusta dels arbres, entre altres, es produïda per la desaparició de la humitat que li dóna flexibilitat.
A un sòl pavimentat o a un mur de mamposteria es produeixen a l'assentarse en el terreny l'obra edificada, per defecte de cimentació i poden ser causa de ruïna d'un edifici.
[modifica] Escletxes a les glaceres
A una glacera es produeixen pel desplaçament de la massa glacial sobre uns fons irregular i també per les diferents velocitats de desplaçament del gel de la glacera, que llisca més de pressa a les parts centrals que a les parts que freguen amb el terra o els costats de la vall. Poden tenir entre uns pocs metres i fins una mica més de cinquanta, ja que per sota –i a causa de la relativa plasticitat de la glacera- l'enorme pressió de la massa gelada les obstrueix. És freqüent que noves nevades sobre la glacera puguin colgar l'escletxa, totalment o bé només en la superfície, donant lloc en aquest cas als ponts de neu, de gruix i solidesa variable i que representen un dels perills objectius en la pràctica del alpinisme.
