Escola Superior de Música de Catalunya
De Viquipèdia
L'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) és un centre oficial creat l'any 2001, situat a l'edifici de l'Auditori de Barcelona, i és en l'actualitat, l'única institució sustentada amb fons públics on es poden cursar estudis superiors de música a Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Titulacions
- Jazz i música moderna
- Música antiga
- Música clàssica i contemporània
- Música tradicional (alguns instruments de la cobla i del flamenc)
- Composició
- Direcció de cor
- Direcció d'orquestra
- Musicologia i Etnomusicologia
- Pedagogia (General i específica de cada instrument)
- Sonologia (títol propi)
- Promoció i Gestió (títol propi)
[edita] Història
L'any 1998 el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va prendre la decisió de crear un centre d'educació musical superior que no tingués l'estructura de funcionament de conservatori. L'any 1999 una comissió va començar a treballar en la creació del que seria l'Escola Superior de Música de Catalunya i en la redacció del currículum del grau superior de música que impartiria aquest centre.
L'ESMUC va obrir portes el setembre de 2001. Els elements principals del seu projecte educatiu foren:
- Que a les seves aules s'hi poguessin formar els professionals de totes les professions de la música.
- Que s'hi pogués rebre formació en tots els estils de la música. Que tots els estils musicals, en el futur, es poguessin beneficiar de tenir titulats superiors especialitzats.
- Que els futurs professionals de tots els estils i professions es formessin interactuant; que aprenguessin a interactuar, per tal de cohesionar, en el futur, l'ecosistema musical català.
- Que la formació impartida s'encarés de manera específica a l'ocupabilitat dels titulats, no sols capacitats per ocupar els llocs de treball oferts per les administracions sinó també capaços de crear els seus propis llocs de treball.
- Que no hi hagués cap mena de jerarquització ni entre els diferents estils ni entre les diferents professions.
- Per això calia concebre l'escola com un microcosmos musical en el qual es reproduïssin situacions de col·laboració com les que cal que es donin en la realitat.
- Fer de l'ESMUC el vèrtex de la piràmide de l'educació musical a Catalunya de la qual també formen part les escoles de música i els conservatoris.
- Fer de l'ESMUC un centre innovador i obert a la societat en el qual confluïssin de manera productiva la creació, la producció, la investigació i la docència.
- Dotar-se d'una dimensió europea i obrir camins vers la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, i d'un espai d'educació artística i musical superior a Catalunya.
- Un sistema de tutoria individual i personalitzada exercida per professorat del departament afí a l'especialitat cursada per l'estudiant.
- La declaració escrita de les intencions educatives del professorat en cada una de les assignatures impartides, configurant el conjunt de les programacions que s'incorporaven a la guia de l'estudiant.
- La potenciació de l'estudi de determinats instruments com a instruments secundaris en relació als instruments principals cursats, de manera que aquestes combinacions donessin perfils de titulats competents en diversos instruments i/o estils.
- La no pertinença dels estudiants als departaments (la conceptualització dels departaments com a unitats de docència i recerca que agrupen professorat) i la confluència de molts departaments en la formació de cada estudiant.
La institució es va dotar de la figura legal d'una Fundació privada regida per un patronat i va procedir a la contractació del professorat prèviament seleccionat en base a un procés dissenyat per la pròpia institució.
Al llarg dels quatre primers anys d'existència l'ESMUC va acollir una mitjana d'uns 150 alumnes cada any fins a completar la seva capacitat màxima prevista de 600 estudiants. A més, també, des de ben aviat, va acollir estudiant de postgrau, tot i que sense validesa acadèmica oficial. En aquell quart any l'escola tenia una 240 professors, entre els quals alguns de reconegut prestigi internacional, d'unes 18 nacionalitats diferents.
Una part important del sector no va compartir alguns o la majoria d'aquests aspectes i va fer una oposició frontal a aquest projecte des de ben aviat: estudiants de conservatoris que no acceptaven que l'ESMUC oferís només un determinat nombre de places de cada instrument i especialitat seguint un pla predeterminat en funció de la demanda; professors del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona que fins llavors havia impartit el grau superior no compartien la idea que haguessin de presentar-se a proves de selecció per formar part del claustre del ou centre; finalment, alguns professionals de prestigi es va unir contra el projecte davant de les autoritats de la Generalitat i de la premsa.
El primer equip directiu va estar constituït per Lluís Vila d'Abadal com a coordinador general de la Fundació, Gerard Claret com a director, Josep M. Vilar com a cap d'estudis, Pepita Jorba com a secretària, i Núria Sempere com a cap de relacions exteriors i de producció. Guillem Martí en fou secretari en el període en què Pepita Jorba fou sotsdirectora.
L'estructura departamental de la institució es fa palesa en la participació dels seus representants en el sí del consell de direcció de l'escola. El grau d'autonomia dels departaments i dels seus primers caps va ser cabdal en el ràpid desenvolupament de la institució durant els seus primers anys. Els caps de departament fundacionals van ser:
- Jaume Aiats, cap del departament de musicologia (inicialment també de música tradicional: cobla)
- Josep Borràs, cap del departament de música antiga
- Manel Camp, cap del departament de jazz i música moderna (inicialment també de música tradicional: flamenc)
- Xavier Casademunt, cap del departament de música clàssica i contemporània (substituit poc després per David Albet)
- Ma. Cecilia Jorquera, cap del departament de pedagogia (substituïda poc després per Javier Duque)
- Joan Oller, cap del departament de promoció i gestió
- Eduard Resina, cap del departament de teoria i composició
- Xavier Serra, cap del departament de sonologia
Aquesta primera etapa es va caracteritzar per les qüestions pròpies de la posada en funcionament d'una iniciativa tan complexa; destacaren la gestió d'un del pla d'estudis especialment dens, la construcció de convenis amb institucions diverses –incloses les del programa Erasmus-, l'establiment d'una complexa normativa de funcionament intern, així com de diversos grups de treball, i la generació d'una gran varietat i riquesa de dinàmiques al voltant de les diferents àrees de coneixement i de nombroses activitats extracurriculars obertes al conjunt de la societat catalana.
L'any 2004, després de les eleccions al Parlament de Catalunya la conselleria d'Educació passà a mans d'Esquerra Republicana de Catalunya. El coordinador general fou destituït i el seu lloc l'ocupà Josep Roda; pocs mesos després fou nomenada gerent Roser Galí. L'any següent hagueren d'abandonar els seus càrrecs el director, el cap d'estudis i la cap de relacions exteriors. L'any 2006, també la secretària acadèmica. L'equip de direcció, completament renovat quedà constituït per Salvador Mas, director, Oriol Ponsa, sotsdirector, Rafael Salinas, cap d'estudis, Magda Polo, secretària acadèmica, i Rut Martínez, cap de relacions externes. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un substancial augment de càrrecs en l'apartat de serveis de la institució, per una important reducció de l'autonomia dels departaments, la desaparició de diverses comissions de treball, la manca d'operativitat del Consell d'Escola, i per un convençut afavoriment de determinades disciplines instrumentals, en especial les referents a la música clàssica i d'orquestra.
Ja amb Ernest Maragall com a Conseller d'Educació, al febrer de 2008 s'incorpora Pau Monterde com a nou coordinador general, el qual poc després passa a exercir el càrrec de director general de la Fundació. Fruit d'aquesta incorporació, al cap de pocs mesos s'assoleix el primer conveni laboral de l'escola. La gerent, Roser Galí, deixa l'escola al mes de setembre i el director, Salvador Mas, presenta la seva dimissió a finals d'octubre. El mateix mes d'octubre de 2008, el patronat de la Fundació anomena Josep Borràs nou director acadèmic de l'escola, en un reconeixement a la seva excel·lent tasca al capdavant del departament de música antiga durant tots aquests anys i, implícitament, a la important tasca duta a terme pels departaments com a element fonamental de continuïtat i consolidació en mig dels canvis de direcció soferts. L'equip directiu de Josep Borràs es complementa amb Josep Margarit, com a cap d'estudis, i Magda Polo, qui continua com a secretària acadèmica. El càrrec de sotsdirector desapareix. En aquesta etapa, els departaments i el seu professorat, així com l'estudiantat, recobren la veu i capacitat motora originals, i a l'escola es restableix l'equilibri entre totes les disciplines i les diferents formes de fer música.
[edita] Professorat
|
|
|
|
|
[edita] Enllaços externs
