Escoltisme
L'escoltisme és un moviment juvenil d'àmbit mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure basada en l'exploració de l'entorn, el servei als altres i la consecució de fites en equip (empreses).
Taula de continguts |
[modifica] Història
L'escoltisme i el guiatge són ideats per Sir Robert Baden-Powell i a la seva muller Lady Olave.
[modifica] Orígens
A l'Anglaterra colonial de principis de segle. Robert Baden- Powell (B.P.), que havia arribat al grau de coronel, el 1899 estava destinat a l'Àfrica del Sud i va ser enviat a Mafeking, una ciutat clau. Esclatada la guerra dels bòers, en va tenir al seu càrrec la defensa (anomenat "setge de Mafeking"), fet que li comporta gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); i B.P. reflexiona sobre la possible creació de joves exploradors per la pau que no tan sols actuessin en temps de guerra.
Aquesta experiència, juntament amb la preocupació per la dificultat de la joventut del seu país per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a Aids to Scouting (Ajudes a l'exploració), que Baden-Powell escrigué el 1899 principalment per als adults militars, i que aterra a Anglaterra en plena popularitat del setge. L'any 1901, en arribar Baden- Powell a Londres, s'adona que el seu llibre també havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament i que, a més, havia despertat l'interès d'un gran nombre de nois i noies d'ambdós sexes, que l'escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.
Robert Baden-Powell, després de diverses recomanacions, es planteja d'escriure un llibre adreçat directament als nois; ho comença a fer i, com a culminació, el 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicació l'any següent de Scouting for boys (Escoltisme per a nois). Al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites histories i donava consells per a aventurar- se en l´scouting, és a dir, en l'exploració en el medi natural, d'acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia: La gran novetat d'aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l'anglesa, amb un alt grau d'industrialització. Molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s'havia creat l'excursionista Alpíne Club de Londres, el primer centre d'aquestes característiques.
El llibre de B.P. esdevingué la base de l'escoltisme, l'inici del moviment escolta, i molts grups el començaren a tenir com a referència. A partir d'aquí, es va organitzar l'associació Scout anglesa, la primera del món. Aleshores s'adona que els nois tenen ganes d'aprendre les coses que ell anomenava escoltisme. Traduït a totes les llengües, fou editat en català amb el títol Escoltisme per a nois (Gustavo Gili, Barcelona 1968).
El 1910, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts, i l'escoltisme s'havia estès per diversos països, sobretot dins l'àrea d'influència britànica. El mateix any, i a instàncies del rei Eduard VII, el tinent general Robert Baden-Powell abandona la carrera militar per dedicar-se plenament al moviment escolta. Baden-Powell, dins la formació dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a Déu i al propi país.
De primer, l'escoltisme s'adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pròpiament scouts; més tard, però, es crea el moviment dels cub-wolfs (cadells de llop o llobatons).
Actualment, l'escoltisme és present a 216 països, amb més de 38 milions d'escoltes d'ambdós sexes. L'escoltisme mundial està dirigit, de forma autònoma, per l'Organització Mundial del Moviment Escolta, amb seu a Ginebra, Suïssa.
[modifica] Orígens a Catalunya
Les primeres activitats relacionades amb l'escoltisme a Catalunya daten de 1912, quan Pere Roselló i Aixet i Ignasi Ribera i Rovira formen, respectivament, Exploradores Barceloneses i Jovestels de Catalunya. En activitats per a noies és pionera l'efímera Girls Guides. Tot i això, es considera que l'escoltisme és introduït a Catalunya per Josep Maria Batista i Roca, que organitza el primer campament el 1928 a l'ermita de la Salut del Papiol.[1] La diferència entre aquesta iniciativa i les precedents rau en ser la primera de caire catalanista en arrelar (tot i que Jovestels era catalanista no va acabar de tenir acceptació popular).
Aquest escoltisme arrela profundament i s'estén gràcies als grups de jovent dels centres excursionistes i d'entitats religioses. Data de 1927 la creació dels Minyons de Muntanya, que es constitueixen com a Consell General de la Germanor dels Minyons de Muntanya el gener de 1930. Durant la II República el moviment entra en auge i, tot i que no desapareix durant la guerra civil, no torna a recuperar la seva plenitud fins a la dècada de 1950 de la mà de mossèn Antoni Batlle i Mestre.[2]
[modifica] Dècada del 1970 a Catalunya
La ressaca del maig francès revolucionari de 1968 va comportar aquí un qüestionament de les formes i estructures de l'escoltisme en diversos agrupaments.
La separació de nois i noies en agrupaments separats es va abandonar per la coeducació, reprenent les directrius dels moviments escolars de prestigi del país anteriors a la Guerra Civil Espanyola.
La revolta antifranquista i la influència dels moviments contra la guerra del Vietnam amb l'adveniment del moviment hippy a Amèrica i del moviment llibertari aquí, va comportar en alguns agrupaments el rebuig als aspectes militaristes de l'escoltisme per l'origen militar del seu fundador.
Es van abandonar les ensenyes i els graus cercant la relació horitzontal enfront de la jeràrquica amb la sociologia de grup com a nou catecisme.
Fins i tot es va rebutjar l'uniforme, quedant el foulard com a distintiu. Més tard es reprendria, en part, l'uniforme per motius funcionals, com a vestit de feina.
La revolta també va afectar a les relacions amb l'església per voler-se alliberar, també, de les normes d'aquesta. A l'AE Sant Jaume de Badalona, el 1970, van acomiadar el mossèn, el qual al seu torn, els va dir que es busquessin un altre cau fora de la parròquia.
Alguns agrupaments van reconvertir-se en esplais, i d'altres van anar reprenent en diversa mesura part de les formes anteriors.
[modifica] Orígens a les Balears
El 1954 Eladi Homs Zimmer juntament amb la seva dona Maria Ferret d'establir a Mallorca on el 1956 iniciaren junts l'escoltisme a l'illa. Es creà la Secció Ramon Llull, acollida a una entitat anomenada Joventut Antoniana. La seva esposa el 1958 creà el primer grup femení amb l'Agrupament Reina Constança. després de més de 50 anys l'escoltisme a l'illa de Mallorca s'ha extés a molts del pobles i es creà el 1993 la Fundació Maria Ferret en honor a la tasca feta per aquesta gran dona que dona peu als agrupaments de Mallorca.
[modifica] Centenari
L'any 2007, es commemora el centenari del naixement de l'escoltisme. L'agost de 1907, Baden Powell va dur a terme a Brownsea un campament escolta(camp d'estiu) per primera vegada. És per això que durant aquest any se celebraran molts actes arreu del món per celebrar aquesta centúria de l'escoltisme i el guiatge.
Així mateix, i després de quasi 30 anys des de l'última edició, el desembre d'aquest any 2007, Eumo s.a, l'editorial de la universitat de Vic, publica dins de la col·lecció "textos pedagògics" una nova edició del llibre del fundador "Escoltisme per a nois". Una edició íntegrament en català i amb l'afegitó d'unes ressenyes biogràfiques de Baden-Powell i històriques de l'època i de l'escoltisme al llarg del s.XX i XXI molt detallades.
[modifica] Símbols
Els escoltes generalment duen uniforme, tot i que aquest pot esser complet o només estar representant pel foulard o mocador de coll. L'uniforme típic es una camisa en la que el color varia depenent de la branca a la que es pertanyi, uns pantalons curts amb butxaques amples, botes de muntanya i el foulard, que pot ser d'un color determinat depenent del agrupament escolta, o també pot presentar variacions depenent de la branca.
La insígnia mundial és un cercle violat amb una flor de lis al centre (el pètal central marca el rumb de la vida escolta). La flor està envoltada d'una corda, que lliga els membres entre ells (com el mocador derivat) i a vegades s'acompanya de dues estrelles, que són els ulls oberts de l'escolta al cel i al món.
Els escoltes donen molta importància a com se saluden, ja que fan un gest que característic i identificatiu del moviment. La salutació típica escolta es donant la ma esquerre mentre amb la dreta es mantenen els dits index, cor i anular alçats, i el dit polze doblegat a sobre del dit petit. Els tres dits alçats signifiquen els tres pilars de l'escoltisme, que poden variar depenent de l'organització, però que bàsicament són la persona, el país i la transcendència. A mode de curiositat o llegenda, es diu que es dona la ma esquerre a causa del fet que es la mes propera al cor, però també perquè es la que donaven els guerrers mes valents, ja que havien de deixar l'escut per donar-la, tot quedant el seu flanc esquerre desprotegit.
[modifica] Associacions escoltes dels Països Catalans
[modifica] Catalunya
- Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge
- Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
- Escoltes Catalans
- Acció Escolta de Catalunya
- Centre Marista d'Escoltes
- Associació Catalana de Scouts
[modifica] País Valencià
[modifica] Illes Balears
[modifica] Referències
- ↑ «Cent anys de moviment escolta» (en català). Generalitat de Catalunya, 16 d'octubre de 2007. [Consulta: 17/1/2012].
- ↑ "Cent anys d'escoltisme", El Temps. 31 juliol 2007 pàg 53-61.
[modifica] Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
